Quarto de reixa
El quarto de reixa és el nom popular que rep l’estança destinada a sala d’estar o sala d’espera, i que se situa en un lateral del vestíbul d’accés d’un habitatge i amb una finestra que dóna al carrer. Aquest és l’únic espai de la casa que conserva tota la decoració i el mobiliari original in situ.
Destaca la decoració de les guixeries i les pintures del sostre de Pere Viver, així com el paviment de rajoles hidràuliques de la Casa Escofet, Tejera i Cia., de Barcelona.
El mobiliari és obra del prestigiós ebenista local, Pere Sabater. Va
ser realitzat el 1888 aproximadament amb fusta de xicranda, i correspon
la la moda tapissera de la dècada dels vuitanta del segle XIX. Els
cortinatges de portes i finestres són originals i fan joc amb la
tapisseria dels mobles.
En la sala s’exposen quadres d’artistes de
procedència diversa com Teresa Romero, Alexandre de Riquer, Josep Ros i
Coll, Melcior Domenge i Tomàs Viver, entre d’altres.
Despatx de Francesc Alegre i Roig
El despatx de Francesc Alegre i Roig comunica amb el quarto de reixa i amb el despatx del seu administrador, on es guardava la caixa forta. La porta de vidre glaçada d’accés a aquest darrer espai té gravat l’escut de la família Alegre de Sagrera.
Es tracta d’un despatx noble amb un arrimador de fusta que recorre tota la sala i que arriba fins a la imposta. Per sobre l’arrimador, la paret està tapissada amb la mateixa roba que les cortines de la finestra, que dóna al carrer de la Font Vella.
El paviment hidràulic és una reproducció de l’original de la Casa Escofet, Tejera i Cia., de Barcelona, dissenyat per l’arquitecte Josep Font Gumà.
A la paret oest originalment hi havia una prestatgeria, que no es conserva, com tampoc la resta dels mobles del despatx. Els que ara moblen aquest espai provenen d’un altre habitatge terrassenc i són d’estil isabelí, de la segona meitat del segle XIX.
L’envidriat és un espai annex al saló, format per una lluminosa tribuna
d’estructura metàl·lica coberta de vitralls pintats i emplomats fets
per l’empresa Maumejéan, amb seu a Barcelona, entre altres llocs, i que
dóna a la façana posterior de la casa. La part inferior de la tribuna
té un arrimador de mosaic ceràmic.
Al fons del mur oest del
saló se situa el lavabo, actualment remodelat, al qual s’accedeix per
una porta corredissa amb vitralls pintats i emplomats.
L’escala
principal d’accés al primer pis, de fusta de caoba, és de dos trams a
escaire. La barana, també de fusta, té barrots de llautó, i un element
floral decora el seu extrem inferior. El buc de l’escala presenta
quatre pintures murals a cada paret, obra de Joaquim Vancells i Vieta.
La més gran reprodueix l’escenari on l’heroi familiar, Joaquim de
Sagrera, va ser agafat com a presoner durant la Guerra de la
Independència: Les altures de Rubió. Les altres tres representen els
masos propietat de la família Alegre: Ca n’Ametller d’Abrera, Mas Valls
i Can Palet d’Ullastrell.
Menjador per a les grans ocasions
Aquest gran espai havia de convertir-se en un menjador per a actes extraordinaris, d’estil neogòtic segons el projecte de Joan Pallarols, de 1917, però va quedar inacabat. Preveia un arrimador i un sostre enteixinat de fusta. Només va construir-se la llar de foc de pedra amb funció exclusivament decorativa, que té l’escut familiar esculpit amb relleu, i els tres grans finestrals amb vitralls pintats i emplomats, atribuïts a l’empresa Maumejéan, i que donen al pati posterior.
La família va decorar l’estança amb objectes de cacera i només la va utilitzar per a celebracions especials.
El 1973, quan la casa es converteix en museu, Jeroni Font decora l’espai com a menjador per a actes protocol·laris i s’hi afegeix una gran taula que prové de la Torre Salvans, on el president de la República, Manuel Azaña, va presidir el darrer Consell de Ministres de la República. També s’inclouen els plafons de les pintures murals que Alexandre de Riquer va pintar el 1901 per a la Sala d’Actes de l’Institut Industrial de Terrassa i tres llums que procedeixen del Cercle Egarenc.
Una darrera restauració ha renovat el paviment del terra, el revestiment de les parets i el sostre.
Pati i jardins
El pati comprèn l’espai entre les dues ales de la casa i es tanca al nord amb una gran reixa de ferro forjat amb decoració de garlandes i roses que separa la casa de la resta del jardí. El paviment està format per un mosaic amb tessel·les de marbre de tres colors que configuren una lleugera decoració vegetal i la inscripció “SALVE” davant la reixa.
Al centre del pati hi ha un sortidor amb una escultura d’un nen amb una oca.
El jardí té forma trapezoïdal i és d’estil romàntic francès,
amb un estany central, una gruta adossada al mur nord i uns quants
bancs per seure. Diversos caminals envoltats per parterres de gespa
recorren el jardí. Prop de la porta d’entrada del carrer del Cardaire
hi ha una exedra amb escalinates laterals. Originàriament les
edificacions annexes feien la funció de celler, galliners, cotxera,
casa dels masovers i magatzems diversos.
Sala Hernán Cortés
Aquesta sala és un dels espais originals de la Casa Sagrera i tenia la funció de distribuir l’accés als dormitoris a través de quatre portes. Manté la decoració de pintures murals al tremp de començaments del segle XIX, atribuïdes a Josep Arrau i Estrada.
Als murs de les parets, la temàtica de les pintures es desenvolupa en
sis plafons amb escenes figuratives sobre la conquesta de Mèxic per
part d’Hernán Cortés, amb llegendes escrites a la part inferior de cada
escena. Al sostre, les pintures sobre tela estan clavades a les bigues
i hi apareixen representats el déu Mart i la deessa Ceres. Les escenes
estan emmarcades per decoracions d’arquitectures i de fals marbre. El
mobiliari original, d’estil isabelí, compost per un sofà , dues
butaques i una dotzena de cadires està exposat actualment a l’habitació
contigua, anomenada dels forasters. Els mobles que ara decoren la sala
provenen de la desapareguda casa Alegre del carrer del Nord de
Terrassa.
Sala Salvans
Aquesta cambra és un altre dels espais originals de la Casa Sagrera, que en un principi tenia la funció de dormitori principal. També conserva les pintures murals de començament del segle XIX, malgrat que durant la Guerra de la Independència van desaparèixer les escenes figuratives relatives a la vida i la mort de la Verge. Actualment només podem contemplar la decoració pictòrica que emmarcava aquestes escenes i les pintures del sostre, que mostren escenes bíbliques de Judit i Holofernes. L’estança conserva a la paret oest el marc d’una porta que comunicava la casa, ja des de l’època de la Casa Sagrera, amb la finca contigua del mateix carrer. Part del mobiliari de la cambra es conserva al passadís del primer pis i forma conjunt amb les cortines de la porta i de la finestra.
Des de 1974 la sala acull la col·lecció d’estaues orientals donada per Montserrat Corbera, vídua de Josep Salvans. Es tracta de prop de 400 peces, de materials, cultes i funcionalitats diverses, i que geogràficament provenen de la Xina, el Japó i el sud-est assiàtic. Cronològicament, el gruix de la col·lecció abasta del segle XVII al XX, a excepció d’algunes peces anteriors.
Sala Judici de Salomó
Aquesta estança és un dels altres espais de la Casa Sagrera que van ser respectats en la reforma que l’edifici va patir el 1911, i conserva pintures vuitcentistes als murs i sostre. Les de les parets mostren la iconografia del Judici de Salomó narrada en quatre escenes amb llegendes a la part inferior, i les del sostre estan decorades amb plafons i medallons als angles. Aquest espai era l’alcova de l’habitació de matrimoni de la Casa Sagrera, i posteriorment es converteix en habitació de forasters de la Casa Alegre de Sagrera. Pel que fa al mobiliari original, era d’estil isabelí, però no es conserva. Els mobles exposats provenen en gran part de la sala contigua.
Sala Fèlix Mestres
Aquesta estança, disposada entre la sala i l’habitació principal de la Casa Sagrera, era el despatx del cap de la família, i durant la reforma de 1911 es va remodelar i convertir en sala de música. Les parets fan xamfrà i destaca el plafó pintat del sostre atribuït a Aureli Tolosa (Barcelona, 1861-1938); no se’n conserva, però, el mobiliari original. Des de 1975, la sala es denomina Fèlix Mestres i Borrell (1872-1933) perquè s’hi exhibeixen diverses obres d’aquest prestigiós pintor català que el seu fill Lluís va donar a la nostra ciutat, juntament amb part del mobiliari que s’hi pot veure.
Ala del servei
La totalitat d’aquesta àrea estava destinada al servei de la Casa Alegre de Sagrera, i estava justificada per la proximitat amb la porta de servei que dóna a l’escala dels pisos de lloguer, amb entrada pel carrer de la Font Vella, 31. La primera estança era una sala per al servei, i actualment és una sala no monogràfica del museu. L’espai contigu era el dormitori de malalts, i ara, com a Sala Barrau, exhibeix una selecció de quadres de Laureà Barrau (Barcelona, 1863 - Eivissa 1967). Després, un passadís menava a l’escala de servei interior, per la qual s’accedia al soterrani i també a les cambres del servei i a l’habitació de jugar, pavimentades amb rajola basta vermella, i que van desaparèixer quan es va inaugurar el Museu i es van convertir en un sol espai: la Sala Mateu Avellaneda Cañadell (Terrassa, 1902 - 1949), on s’exposa des de 1977 part del fons d’aquest dibuixant local.
Ala de dormitoris
En aquesta ala se situen diversos dormitoris i un lavabo, del qual es conserva tot el mobiliari intacte: pica, mirall, llums i armaris originals de la reforma de 1911. Els espais dels quatre dormitoris s´han convertit en sales monogràfiques dedicades a artistes i literats diversos.
La Sala Ferran Canyameres (Terrassa, 1898 - Barcelona, 1964) es va inaugurar l’any 1986 amb motiu de la donació que va fer Montserrat Canyameres, filla de l’escriptor terrassenc, de tot el material literari, la correspondència i els objectes personals i artístics del seu pare. A la sala només s’hi exposen els seus objectes artístics i personals.
La Sala Josep Martínez Lozano (Barcelona, 1927-2006) conté una selecció de pintures d’aquest aquarel·lista establert a Terrassa.
La Sala Carlos Baca-Flor (1867-1941) està dedicada a mostrar una part de l’obra d’aquest artista peruà, del qual el Museu conserva més d’un centenar d’obres. En el passadís d’accés als dormitoris d’aquesta ala també s’exhibeixen obres del mateix artista.
La sala de reserva dels fons numismàtics del Museu de Terrassa està instal·lada al final d’aquesta ala de dormitoris de la casa.
Saló, envidrat, lavabo i escala principal
El gran saló és l’estança més noble de la casa. Està dividit en tres espais separats per columnes de marbre rosa, amb capitells amb decoracions florals i tres al·legories dedicades a l’agricultura, el comerç i la indústria tèxtil. Sis plafons de pintures murals realitzades per Pere Viver i Aymerich decoren els murs est i nord del saló amb paisatges simbolistes. Part del mobiliari és original, com els sofàs i el mirall encastat, cadires, banquetes i algunes taules auxiliars, però també hi ha elements que provenen d’altres habitatges terrassencs.
Menjador d'ús diari
El menjador d’ús diari està situat al costat del vestíbul d’accés a la casa, té una finestra que dóna al carrer de la Font Vella i el passadís del davant connecta amb l’àrea del servei, formada per la desapareguda cuina –amb rebost, safareig i planxador, el cosidor i l’accés al soterrani.
Conserva l’arrimador de fusta, amb una sanefa superior amb decoració floral, i el paviment hidràulic de la Casa Escofet, Tejera i Cia., però no els mobles originals.
Des de l’any 1983 acull la sala dedicada als escriptors Agustí Bartra (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982) i Anna Murià ( Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002), on s’exposen els objectes personals i artístics de la parella.
Tel. 93 739 70 00 | Tel. informació: 010 / 807 210 010