Ajuntament de Terrassa
Informació horària i metereològica
- Data: 17-5-2012
|
S'accedeix al conjunt monumental per la plaça del Rector Homs, comunicada amb el centre de la ciutat per un antic pont (s.XVII) que travessa el torrent de Vallparadís, i pel carrer Major de Sant Pere, que el comunica amb el sector nord. .
El conjunt, format pels edificis de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, ocupa una situació privilegiada, situat al nivell superior de les vessants, a la confluència entre els torrents de Monner o de Santa Maria i Vallparadís, punt idoni que aprofiten els primers pobladors amb assentament estable de la plana del Vallès.
Aquesta llenca allargada de terreny proporciona una situació estratègica enlairada i dominant que facilita l'aparell defensiu d'una forma natural. Cal ressaltar també la presència de corrents d'aigua continuada, torrents, fonts que faciliten la vida a aquest indret.
El substrat arqueològic permet suposar, sobretot per troballes de material ceràmic, llars de foc i sitges d'emmagatzematge, l'existència en aquesta zona d'uns primers pobladors d'època ibèrica, encara que per la migradesa de les troballes i els resultats arqueològics, no existeix encara cap seguretat per situar-hi un poblat ibèric, urbanísticament constituït.
El mateix problema arqueològic el trobem amb la suposada ubicació dins d'aquest espai del documentat epigràficament "Municipium Flavium" d'Ègara, englobat en el procés de romanització del Vallès. Adherits al mur, a l'interior de l'actual església de Santa Maria, es conserven dos pedestrals romans inscrits, destacant el de l'any 139 en què es llegeix "M.F.EGARA".
El topònim d'Ègara, conservat posteriorment, i les troballes arqueològiques, làpides epigràfiques, materials ornamentals i ceràmics, així com les sitges d'emmagatzematge, enterraments i murs d'una habitació pertanyent a una construcció romana (situada sota el mosaic davant de Santa Maria), són les fites més importants que pretén suposar la presència d'un nucli de poblament que molt sovint s'ha relacionat amb el municipi romà d'Ègara.
Amb els primers focus de cristianització del Vallès, al final del Baix Imperi, i sobretot a meitat del segle V, quan Nundinari, bisbe de Barcelona, va separar de la seva diòcesi la part més occidental, creant el bisbat d'Ègara, trobem per primera vegada un aflorament important del conjunt de caire religiós, inclòs a l'aparell d'administració visigòtic. Fins al segle VIII, Ègara constitueix un bisbat independent, que aterma segurament tota la comarca vallesana, tal com esmenten els documents, donant els noms d'alguns bisbes de la diòcesi, i la celebració l'any 615 d'un concili a la Seu d'Ègara.
És a partir del segle VIII, en el període de les invasions musulmanes, quan es perd tota notícia d'aquest centre episcopal, que no tornarà mai més a aparèixer com a tal, deixant oberta la possibilitat del seu abandonament temporal o la seva utilització per a altres funcions fins ara desconegudes.
Alguns elements arqueològics, arquitectònics i decoratius fan pensar en una revifalla del conjunt en època carolíngia, pre-romànica, però documentalment ens hem de situar en plena etapa romànica, amb el document de la data de consagració de Santa Maria el 1112, per veure engegada la nova etapa del conjunt, ja que tan sols apareix el terme d'Ègara com a fita topogràfica en tota la documentació medieval anterior.
L'església de Santa Maria fou convertida en Priorat de canonges, mentre que Sant Pere continuava complint la funció de parroquialitat de la vila de Terrassa, fins perdrà a principis de l'actual segle essent reincorporat al de Terrassa.
El conjunt, en època moderna, s'inclou dins la universitat forana de Terrassa, arribant durant el segle XIX a adquirir la independència com a Municipi de Sant Pere de Terrassa, que perdrà a principis del segle XX essent reincorporat al de Terrassa. Actualment el conjunt és la parròquia del barri de Sant Pere.
Tel. 93 739 70 00 | Tel. informació: 010 / 807 210 010
