“La dona, custòdia de la tradició sefardita”
- Divendres 5 d’agost a les 20.30 h
- Claustre del Castell Cartoixa de Vallparadís. Salmerón, 17
Ensemble Pelegrí
- Mara Aranda, veu i percussions
- Jota Martínez, cítola, viola de roda, guitarra morisca i llaüt otomà
- Eduard Navarro, dolçaina, tarota, gralla, sacs de gemecs, moraharpa i viola d’arc.
- Abel García, saz i viola de roda
- Joansa Maravilla, percussions d’Orient i Occident, llaüt medieval, saltiri
Repertori
Buzimis (trad Bulgària)
Ya viene el cativo (sefardi- Marroc)
Hermanas reina i cautiva (sefardí, Tànger-Casablanca)
Morenica (sefardí-Balcans)
Yo me levantaria (sefardí, Marroc)
Dezilde a mi amor (sefardí, Tetuán)
Hija mia (sefardí, Tetuán-Turquia)
El regateo de las consuegras (sefardí-Bulgària)
De hoy en este dia (sefardí- Marroc)
El aguadero (sefardí-Tetuà)
Skalerica de oro (sefardí-Tetuà)
En l'any 1492 els reis cristians Ferran d'Aragó i Isabel de Castella decretaren l'expulsió o conversió de tots els jueus espanyols partint més de 160.000 jueus cap a l'Imperi Otomà, Provença, el nord d’Àfrica, els estats Balcànics i també Itàlia i Holanda. A principis del segle XVIII les colònies sefardites de l’Est i Oest de la Mediterrània constituïen dues cultures clarament diferenciades i independents: la oriental influenciada per Turquia i els Balcans i la occidental, per elements marroquins i espanyols. Així és com roman fins als nostres dies sempre en contínua evolució.
Els jueus espanyols de la diàspora van transmetre als seus fills el seu passat espanyol medieval: els costums, la música i la llengua, que de generació en generació, per transmissió oral, es va conservar fins als nostres dies adaptant-se als llocs on es parlava.
Actualment la comunitat jueva a l'Estat Espanyol és de 15.000 membres, a més de milers de descendents de jueus conversos que desconeixen la seua ascendència. Conèixer i difondre aquests cants és conèixer la història del lloc que habitem i enriquir la nostra identitat humana i cultural
Castell Cartoixa de Vallparadís
És un edifici original del segle XII que es va convertir en cartoixa els segles XIV-XV, quan es van configurar la sala capitular, el claustre i la capella. Fou restaurat durant els anys cinquanta i des del 1959 ha desenvolupat usos museístics. El castell conté la sala d’exposicions temporals del Museu de Terrassa i l’exposició permanent que mostra, cronològicament i a partir d’elements del patrimoni moble local, l’evolució del territori i l’ocupació humana de Terrassa i la seva comarca.
Tel. 93 739 70 00 | Tel. informació: 010 / 807 210 010
