S'han realitzat deu taules de treball sobre els cinc eixos estratègics (Governança, Cohesió social, Capitalitat i projecció, Innovació i creativitat, Connectivitat). S'han fet dues taules per cada eix amb un especialista i un relator que han dinamitzat el debat i sistematitzat les aportacions respectivament.

Cada persona ha pogut assistir a un o diversos grups de treball, ja que s'han realitzat d'una manera esgraonada per possibilitar que les persones interessades en diferents eixos estratègics puguin assistir als que desitgin.

Calendari:

  • Governança: dimarts 17 de setembre a la bd3 i dimarts 1 d'octubre a la bct
  • Cohesió social: dimecres 18 de setembre a la bd3 i dimecres 2 d'octubre a la bct
  • Capitalitat i projecció: dijous 19 de setembre a la bd3 i dilluns 30 de setembre a la bd3
  • Innovació i creativitat: dimecres 25 de setembre a la bct i dilluns 7 d'octubre a la bct
  • Connectivitat: dijous 26 de setembre a la bct i dimarts 8 d'octubre a la bct

Aquestes sessions han tingut lloc de 18.30 a 20.30 h als següents equipaments municipals:

  • Biblioteca Central de Terrassa - bct:  Passeig de les Lletres, 1
  • Biblioteca Districte 3 - bd3:  Germà Joaquim, 66

GOVERNANÇA
En l'àmbit cultural, la governança es defineix a partir de la participació que té cadascun dels agents que conformen el sistema cultural de Terrassa en la presa de decisions que afecten al propi sistema. Cal aclarir que quan en termes de governança es parla de participació es fa en el sentit de capacitat de decisió o influència en la organització i presa de decisions en tot allò que afecta la cultura a la ciutat, i no s'hauria de confondre amb la pràctica cultural o la participació en activitats culturals. Tot i que quan es parla de dinàmica cultural l'anàlisi es centra, en gran mesura, en l'activitat de l'Ajuntament ja que és qui hi aporta més recursos i té l'obligació de retre comptes a la ciutadania, també cal tenir en compte la influència i el pes del sector privat i associatiu en aquesta presa de decisions. Un fet especialment important a una ciutat com Terrassa on hi tenen un gran protagonisme en la dinàmica cultural de la ciutat a tots els nivells i en tots els sectors.

Així doncs, els objectius específics d'aquest eix són:
- Posar en marxa una governança basada en la concertació entre els agents culturals de la ciutat.
- Facilitar recursos públics per a la millora de les condicions dels agents culturals en benefici del bé comú.
- Promoure les noves vies de participació.

Moderador: Joaquim Rius
Sociòleg de formació i de professió. Investigador i professor a la Universitat de Barcelona. Membre del Consell de la Cultura i de les Arts de Terrassa. Fa ja més de deu anys que dedica la seva atenció a les polítiques culturals, ja sigui des de la universitat i des d'un prisma teòric o bé des de l'administració pública, amb un objectiu més pràctic però sempre amb el propòsit de fer-ne una lectura crítica, constructiva i, si encara guarda cap sentit la paraula, creativa o enfocada a les seves transformacions. Un dels vectors d'aquesta reflexió ha estat el que s'anomena la governança o el bon govern de la cultura, entés com un àmbit de trobada públic, privat i sector associatiu, orientat a la generació de valor cultural i públic.
El producte d'aquestes reflexions/actuacions es pot trobar als llibres o articles publicats. Aquests es poden trobar referenciats a:
http://barcelona.academia.edu/JoaquimRiusUlldemolins

COHESIÓ SOCIAL
Un dels reptes als quals ha de fer front Terrassa és donar resposta a través de la cultura al repte de construir una ciutat més cohesionada, tot respectant i promovent la diversitat. En efecte, la cultura esdevé una eina bàsica i de referència en tant que facilita la integració, la participació i actua d'instrument unificador fent més iguals a aquells que hi tenen accés. La desvinculació entre certs barris i districtes de Terrassa, especialment cap al centre, és present al mateix temps que existeix des dels barris més cèntrics cap als perifèrics. Per tant, cal aplicar una perspectiva bidireccional i igualitària a l'hora de definir estratègies concretes de foment de la cohesió social a través de la cultura.

Els objectius específics d'aquest eix es poden concretar en:
- Dotar els districtes d'espais de centralitat cultural.
- Donar visibilitat de ciutat a les activitats i les dinàmiques culturals de qualitat que es generen als districtes.
- Reflectir la diversitat ciutadana en les festivitats i dinàmiques culturals terrassenques.
- Generar nous públics.

Moderador: Lluís Puig
Nascut a Terrassa l'any 1959, és director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural de la Generalitat de Catalunya
Té estudis musicals, de dansa, de producció audiovisual i d'Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya.
Director artístic del Mercat de Música Viva de Vic des del 2008. Des de 2001 dirigeix l'empresa Vesc (Vèrtex Empresarial de Serveis Culturals SL) dedicada a la cançó, la música i la dansa catalana d'arrel tradicional i per extensió de tota la Mediterrània.
També ha estat director de la Fira Mediterrània de Manresa (1999-2010) i prèviament havia ocupat el càrrec de cap de l'Àrea de Recursos del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Ha estat sardanista (Minyons d'en Serrat, Asert), dansaire i director de diversos esbarts (Terrassa, Catalunya Dansa, Igualadí, Ciutat Comtal, Rubí).
Músic del grup folk Ministrils del Raval i fundador i gestor de diverses entitats culturals terrassenques, com ara Carnavalis, Treure Ball, Ball d'en Serrallonga, Atreu o el Grup d'Estudis sobre la Festa Major de Terrassa. Ha endegat i dirigit el projecte Casa de la Música de Terrassa (junt amb Salt, Mataró, l'Hospitalet de Llobregat i Manresa) i forma part de les taules sectorials d'Indústries Culturals i de Música pel Pacte Cívic per a la Cultura de Terrassa.
Ha publicat diversos llibres centrats en la cultura tradicional: Terregada, apunts sobre folklore de Terrassa; Crònica i Calendari de Dansa Tradicional; Danses de la Terra de la Biblioteca Joan Amades, Calendari de danses tradicionals catalanes, Les festes a Catalunya. A més, ha produït diversos CD i DVD.
I també ha estat Premi Nacional de Dansa al 1984.

CAPITALITAT I PROJECCIÓ
Terrassa assumeix actualment un clar lideratge en la seva àrea d'influència (especialment sobre el Vallès Occidental i l'àrea metropolitana de Barcelona) des d'un punt de vista econòmic, comercial i educatiu. Tanmateix, cal que des del punt de vista cultural aquest lideratge esdevingui més present i posicioni a la ciutat en el lloc que li pertoca pels elements culturals tangibles i intangibles de què disposa (equipaments de primer nivell, oferta i esdeveniments culturals de referència, indústries culturals consolidades, formació artística superior, etc.). En efecte, Terrassa compta amb recursos i potencialitats suficients per reforçar i consolidar una capitalitat cultural global que, a hores d'ara, ja exerceix en àmbits concrets (castells, jazz, audiovisual, etc.). Així mateix, la riquesa cultural de la ciutat ha d'esdevenir un element clau per a la projecció exterior de Terrassa, tot aconseguint que el patrimoni, les iniciatives singulars que s'hi donen cita o els projectes culturals existents de reconeguda qualitat formin part d'aquesta projecció.

Aquest eix compta amb una sèrie d'objectius específics que concreten els horitzons als quals es vol arribar:
- Potenciar la imatge exterior que es té de Terrassa com a capital cultural.
- Promocionar la riquesa cultural existent de la ciutat.
- Crear noves ofertes atractives a partir dels recursos existents.

Moderador: Vicenç Villatoro
És escriptor i periodista. Actualment és el director de l'Institut Ramon Llull, l'organisme públic dedicat a la projecció de la llengua i la cultura catalana a l'exterior. Com a periodista, ha estat director del diari Avui i de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, a més de treballar i col·laborar en diversos mitjans: Tarrasa Información, Diario de Terrassa, El Correo Catalán, TV3, etcètera. Ha estat també diputat al Parlament de Catalunya i director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya, a més de comissari de les exposicions "Veus", "Escolta, Espanya" i "Catalunya tierra de acogida". Com a escriptor, ha publicat una quinzena de novel·les que han estat guardonades amb els principals premis de la literatura catalana: Sant Jordi, Sant Joan, Documenta, Prudenci Bertrana, Carlemany, etcètera. Les seves darreres obre publicades són el llibre de poemes "Sense invitació", la novel·la "Moon river", el dietari "Llibre d'actes" i "Amb Déu o sense", un assaig en forma de correspondència sobre el fet religiós.

INNOVACIÓ I CREATIVITAT
Aquests dos conceptes han esdevingut presents en gran part dels discursos i la generació de polítiques en diversos àmbits, En el nostre cas es vol no només tractar la innovació i la creativitat com a objectius generals, sinó que vol concretar projectes que promoguin i facilitin les iniciatives culturals creatives en un marc d'innovació. La innovació s'entén com la generació i la trobada d'idees, així com la selecció, la implementació i la comercialització que se'n fa. Es tracta, doncs, de trobar noves vies o adaptar les existents per aconseguir l'èxit i per assolir els objectius. Tenint en compte que en tot procés d'innovació intervé la creativitat, cal ser creatiu per trobar i generar aquestes idees i cal creativitat per portar-les a la pràctica amb èxit. En un context econòmic i social com l'actual, amb una especial afectació a les economies públiques locals, l'àmbit cultural es veu fortament afectat per l'important pes que el sector públic juga en el seu finançament. En aquest marc, la innovació i la creativitat es mostren com la via que ha de fer possible avançar, ja que cal inventar noves formes de funcionar i promocionar la cultura més efectives i eficients i aplicar mirades més inclusives i estratègiques cap el sector cultural. En el cas terrassenc, cal donar un pes específic a les indústries culturals i creatives de la ciutat en aquesta aposta per la innovació.

Per tant, els objectius específics d'aquest eix són:
- Consolidar una filosofia creativa i innovadora en l'àmbit cultural.
- Recolzar iniciatives privades que responguin a criteris d'innovació i creativitat.
- Promoure el R+D+i cultural a través d'una major vinculació entre el sector cultural i les institucions de la ciutat  que generen cultura de la innovació (centres universitaris, empreses culturals, etc.)

Moderadora: Sònia Puerto
Llicenciada en Filologia per la UB, Màster en Edició per la Universidad de Alcalá de Henares i actualment cursa el Màster en Gestió d'Indústries Culturals en la Universitat Oberta de Catalunya. Compta amb una experiència de cinc anys en gestió de plans de formació de diferents àmbits del món cultural, entre ells els sectors editorials i audiovisual. Des de fa sis anys exerceix com a Project Manager en el Departament de Gestió de Projectes Centre Tecnològic LEITAT gestionant projectes vinculats a la innovació. És la directora del projecte INNOCULTURA, destinat a promoure la cultura de la innovació entre les entitats i indústries culturals de la ciutat de Terrassa.

CONNECTIVITAT
Terrassa compta amb un important teixit associatiu que manté una activitat dinàmica i continuada, així com un gruix d'agents privats que assumeixen un protagonisme determinant en la realitat cultural del municipi. Es tracta d'un gran nombre d'empreses culturals, d'entitats, i també de col·lectius no organitzats que treballen des de diversos àmbits de la cultura de Terrassa. Una riquesa, però, que presenta dificultats a l'hora de conèixer el total de les iniciatives que s'estan duent a terme a la ciutat degut a la seva pluralitat, als diferents nivells d'activitat i als variats àmbits d'actuació. En aquest context, el consistori troba limitacions per donar resposta a totes les necessitats i demandes de part dels col·lectius que no coneix i, alhora, part dels propis integrants d'aquest teixit no coneix la resta d'iniciatives que s'estan duent a terme a la ciutat, de manera que no poden trobar vies de col·laboració i línies de treball conjunt a partir de la posada en comú d'inquietuds o necessitats. Per tant, el coneixement entre tots els agents –públics i privats- que intervenen en la
realitat cultural de la ciutat i entre tots els sectors que la formen resulta totalment necessària amb la voluntat de poder establir línies de connexió i abastar, així, horitzons que, de forma individualitzada, serien impossibles d'assolir. Per explorar terrenys on el diàleg entre disciplines fa sorgir propostes de risc i innovadores i per optimitzar uns recursos que sempre són limitats.

Els objectius específics d'aquest eix es poden concretar en:
- Conèixer totes les iniciatives i dinàmiques que configuren la realitat cultural de Terrassa.
- Establir espais de cooperació i col·laboració estables i oberts a tots els agents.
- Optimitzar els recursos existents.
- Promoure les iniciatives multidisciplinars i amb voluntat d'innovació.

Moderador: Joan Martinez Colas
Compositor i creador d'espectacles musicals. Nascut a Terrassa. Titulat superior en les disciplines de Direcció d'Orquestra, Direcció de Cors, Composició i Instrumentació i Pedagogia Musical, professor de Cant, Oboè i Llenguatge Musical. Postgraduat en Logopèdia i Trastorns de la Veu per la Universitat Ramon Llull. Actualment està cursant el màster Diàleg Inter-religiós, Ecumènic i Cultural a la Facultat de Teologia de Barcelona i el màster Art de l'Espectacle Viu a la Universitat de Sevilla, amb la finalitat de doctorar-se i poder així dotar d'una base acadèmica i científica la seva proposta artística.
Ha estat director titular de la Banda de Matadepera, la Banda de l'Associació Musical de Ciutadella de Menorca, l'Orquestra Filharmònica Metropolitana (Barcelona), l'Orfeó de Sabadell, el Cor Renaixença de Santa Perpètua de la Mogoda i la Capella de Música de Santa Maria del Pi de Barcelona, entre d'altres. És director fundador de la Coral Nova Ègara, creada l'any 1998, del MC Cor Barcelona Chamber Choir, creat al 2006 i al 2009 va fundar la Capella Sacra de Catalunya.
Ha realitzat concerts com a director convidat a Manizales (Colòmbia) dirigint l'Orquestra de la Universitat de Caldas i el Cor Santa Cecilia. També ha actuat a Alemanya, Rússia i França, com a director o com a cantant. També ha participat en produccions amb orquestres d'Ucraïna.
En la seva faceta de compositor, Joan Martínez Colás ha escrit obres per a cor i formacions instrumentals que han estat estrenades en escenaris tan emblemàtics com el Palau de la Música Catalana, l'Auditori de Barcelona, la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu i el Palau Sant Jordi de Barcelona.
Amb l'ànim d'actualitzar els formats musicals, per arribar cada vegada a més públic, ha creat la "Opera Collage", que combina la música amb altres mitjans expressius com la projecció d'imatges i vídeos, infografia 3D, escenografia, dramatització, dansa i la vinculació d'artistes amateurs amb professionals utilitzant la creació col·lectiva.
Una de les obres més importants ha estat l'òpera-collage "L'home del Paraigua" inspirada en la vida de Vicenç Ferrer que va ser estrenada l'11 de setembre de 2010 al Gran Teatre del Liceu i continuà amb una gira per les principals ciutats de la geografia catalana realitzant 13 representacions de l'espectacle i acabant la gira amb un macro concert al Palau Sant Jordi amb 2.000 intèrprets en escena.
Joan Martínez Colás fa més de 20 anys que crea espectacles musicals on la pedagogia i la nova creació van de la mà, espectacles per créixer fent música. Fent servir la tecnologia com a vehicle per apropar-se als infants i joves. Barrejant estils musicals, amb instruments clàssics, moderns i tradicionals i sintetitzant un nou concepte d'espectacle on la participació del públic és un tret diferencial.

Documents de les sessions:

1a sessió: Governança

2a sessió Governança

1a sessió: Cohesió social

2a sessió: Cohesió social

1a sessió: Capitalitat i projecció

2a sessió: Capitalitat i projecció

1a sessió: Innovació i creativitat

2a sessió: Innovació i creativitat

1a sessió: Conectivitat

2a sessió: Conectivitat