Imatge oficial de l'exposició.

Inauguració: dimecres 29 de març de 2017 a les 18 h.

  • Dates: del 30 de març al 7 de maig de 2017.
  • Lloc: Castell Cartoixa de Vallparadís (carrer de Salmerón, s/n).
  • Horaris:
    • De dimecres a dissabte, de 10 a 13.30h i de 16 a 19 h
    • Diumenge, d'11 a 14 h
    • Dilluns, dimarts i festius, tancat
    • Vacances de Setmana Santa: del 10 al 18 d'abril de 2017

Organitza: Museu d'Història de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Museu de Terrassa i Ajuntament de Terrassa – Cultura.

Col·labora: Centro di Studi sul Cinema Italiano  (projecte "Imatges per a la Memòria. Iconografia feixista i Guerra Civil Espanyola (2016-2019)".

 

Terrassa es va adherir a la Declaració del Govern de la Generalitat de Catalunya per designar el 15 d'octubre de 2015, Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i les Víctimes de la Repressió Franquista. La data coincideix amb el 75è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys, sentenciat a mort malgrat haver estat escollit democràticament president d'una nació, i a més exemplifica un cas únic en l'àmbit europeu.

L'any 2016 es va complir el 80è aniversari del cop d'estat militar feixista que va suposar l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Aquest devastador conflicte bèl·lic va marcar la història de l'Estat espanyol. La insurrecció, de fet, va triomfar gràcies a l'ajuda material i ideològica d'Itàlia i Alemanya. El que va passar a Espanya va acabar repercutint, en els anys posteriors, en el tauler geopolític europeu. 

Al llarg dels anys el nostre municipi ha demostrat la seva sensibilitat per preservar la memòria històrica i difondre la lluita per les llibertats d'aquells convulsos anys, el conflicte social i polític d'una ciutat industrial fortament polititzada, així com les conseqüències i la posterior repressió del règim franquista, un cop finalitzada la guerra.

Entre gener i maig de 1938 es van produir els pitjors bombardejos que l'Aviazione Legionaria italiana va llançar des de Mallorca i altres bases peninsulars. Les bombes van encertar blancs militars i civils a Barcelona, Granollers, Tarragona, Tortosa, Castelló, Sagunt, València, Alacant i altres localitats de la rereguarda republicana. Afortunadament Terrassa no va patir aquests bombardejos indiscriminats sobre la població civil.

L'exposició fotogràfica il·lustra, per primera vegada en el seu conjunt, el significat de la intervenció militar de la Itàlia feixista en aquell conflicte intern internacionalitzat.

Els comissaris són Daniela Aronica i Andrea Di Michele.

El marc cronològic del discurs de l'exhibició abasta del 17-18 de juliol de 1936, quan Franco es revolta contra el govern legítim fins al 25 de juliol de 1943, moment en què Mussolini va ser deposat. 

Tropes posant. Un dels soldats duu a l'esquena una metralladora Fiat-Revelli mod. 1914. Rodalia d'Haro, 1938 (APB, Fons Sandri).El suport de Mussolini a Franco a la insurrecció colpista va ser decisiu per a l'èxit de la Guerra Civil Espanyola. El règim feixista italià hi va enviar avions, vaixells, armes i més de vuitanta mil efectius. La major part d'aquests efectius van ser destinats, amb el temps, al grup que es constituiria per a l'ocasió, el Corpo Truppe Volontarie (CTV), format també per Camicie Nere.  

L'objectiu de la mostra és fer reflexionar les noves generacions, a través de les imatges, i aconseguir, d'una banda, recuperar col·lectivament la memòria històrica i, de l'altra, que es valori el significat d'aquest fet traumàtic per a la societat espanyola, des del punt de vista ètic i històric. 

"Fu la Spagna! La mirada feixista sobre la Guerra Civil Espanyola" és fruit d'una llarga recerca per arxius i biblioteques que ha permès identificar unes vint mil imatges, tres-centes de les quals es poden veure en aquesta mostra, classificades en tres tipologies i assenyalades amb un color diferent: les fotos aparegudes a la premsa il·lustrada italiana (en verd), les imatges fetes per legionaris individuals que provenen de fons i col·leccions particulars (en blanc) i les fotografies realitzades i conservades en diverses institucions politicomilitars (en vermell). D'aquesta forma en resulta la bandera tricolor italiana i comporta un diàleg de les diverses mirades o maneres en què es va veure la guerra i de com la maquinària propagandística, els soldats i les institucions italianes van representar el conflicte. Tres visions que no sempre coincideixen i que, en confrontar-les, permeten fer ressorgir absències i presències reveladores. A l'hora de seleccionar les imatges, les comissàries es basen, en primer lloc, en la seva representativitat, però sense deixar de banda la qualitat estètica.

La narració fotogràfica segueix dos recorreguts principals:

  • el bèl·lic: es concentra en les fases de la guerra parant una atenció especial en el paper que hi va tenir la intervenció militar italiana.
  • el temàtic: proposa alguns dels temes més recurrents de la representació feixista de la guerra. 

Un tercer espai expositiu ofereix una visió profunda de la feina feta pels mitjans de comunicació italians actius en el territori espanyol.