El procés de la ciutat de Terrassa cap a la sostenibilitat 

Terrassa ja ha iniciat el camí cap a la sostenibilitat. El compromís amb la carta d'Aalborg és el primer pas cap a una nova manera d'entendre el desenvolupament a la nostra ciutat, en un entorn on els processos cap a la sostenibilitat agafen força progressivament.

L'adhesió a la Carta d'Aalborg

L'Ajuntament de Terrassa aprova, en el Ple Municipal del 30 de novembre de 1995, l'adhesió a la Carta d'Aalborg i, per tant, assumeix els compromisos reflectits en aquest document i especialment la preparació d'un pla d'acció local a favor d'un desenvolupament sostenible que inclogui objectius mesurables per tal de donar resposta als problemes ambientals de les ciutats modernes: la conservació de l'entorn natural i agrícola, la conservació de la biodiveristat existent, l'ús d'energies renovables, la pèrdua del sòl fèrtil, la mobilitat i el transport, i la contaminació, tant de l'aigua com de l'aire i del sòl.

L'Auditoria Ambiental municipal de Terrassa

L'Ajuntament de Terrassa, amb la col·laboració de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i a través del Programa d'auditories ambientals municipals, realitza l'Auditoria Ambiental de Terrassa. Els treballs de recollida de dades s'inicien al gener de 1996 i s'allarguen fins a finals de 1997. El pas següent és la redacció d'un document de prediagnosi ambiental, un document que permet un procés de participació ciutadana. El Document de diagnosi ambiental de Terrassa, fruit del procés de participació i treball final de l'equip auditor, es va presentar públicament el dia 3 de desembre de 1998.

L'adhesió a la Xarxa de Ciutats Sostenibles

La Declaració de Hannover

Al febrer de 2000, l'Ajuntament de Terrassa participa a ala III Conferència de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat celebrada a Hannover. En aquesta conferència es va redactar la Resolució de Hannover, que avança en els compromisos i en els progressos cap a la sostenibilitat que han de seguir les estratègies locals del segle XXI. Posteriorment, l'Ajuntament de Terrassa va ratificar els compromisos de la Declaració de Hannover.

Un cop iniciat el procés de redacció de l'Auditoria Ambiental, l'Ajuntament de Terrassa participa en la constitució de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, impulsada per la Diputació de Barcelona, i s'hi adhereix. Aquesta xarxa agrupa municipis de Catalunya que treballen per millorar la seva sostenibilitat desenvolupant auditories municipals, agendes 21 i plans d'acció local, i creant un marc de discussió i de debat conjunt per avançar en el camí de la sostenibilitat. En l'actualitat, ja són més de 150 les ciutats i els pobles de la província de Barcelona adherits a la xarxa. 

El Fòrum Ambiental i el Pla d'Acció Ambiental

Si bé a finals de l'any 1998 es va començar a treballar en la redacció del Pla d'Acció Ambiental (mitjançant la redacció del document Estratègia cap a la Sostenibilitat: l'Agenda 21 de Terrassa), aquest procés va tornar a prendre força a principis de l'any 2001 amb la constitució del Fòrum Ambiental. Aquest mecanisme de debat i participació ciutadana, obert a tots els ciutadans i agents locals de Terrassa, ha impulsat el procés d'elaboració del Pla d'Acció Ambiental que es concreta en el present document.

El Pla d'Acció Ambiental també ha de tenir en compte els programes econòmics i socials que l'Ajuntament ha de desenvolupar i que contribueixen a la sostenibilitat de la ciutat de Terrassa perquè promouen la justícia social, la solidaritat i la satisfacció de les necessitats bàsiques de tots els ciutadans. En el desenvolupament de les accions previstes en el pla es tindran en compte criteris socials per facilitar la integració de les entitats ciutadanes, dels col·lectius i de les empreses que treballen en aquests àmbits.

Aquest pla s'estructura en 7 línies estratègiques que agrupen 20 programes d'actuació i 97 accions. Totes aquestes propostes, que definiran el marc d'actuació per als propers anys, ens han de permetre garantir una ciutat sostenible, que mantingui l'equilibri entre desenvolupament i medi urbà i natural, a fi d'assegurar la qualitat de vida de la ciutadania actual i de les properes generacions, que han de trobar un medi endreçat i en les millors condicions.