Terrassa és de les ciutats i territoris que disposa de més i més diversos testimonis patrimonials de la seva evolució al llarg del temps. Des de la prehistòria, amb els jaciments paleontològics de Vallparadís, la cultura ibera, els romans els visigots, sarraïns i cristians, la importància del món medieval i de l'entorn agrícola... I la revolució industrial, el món del tèxtil, i l'etapa modernista.

Tots aquests moments de l'evolució han deixat testimonis de gran riquesa i diversitat patrimonial que, afortunadament, han arribat fins els nostres dies. Moltes institucions i persones, al llarg dels darrers segles i en l'actualitat, han treballat per a la seva salvaguarda, fent així possible que hagin arribat fins els nostres dies.

Edificis, documents, teixits, llibres, objectes d'ús quotidià i paisatges de temps passats ens acompanyen i ajuden a comprendre la ciutat on vivim i treballem i ens donen l'impuls necessari per, a partir del nostre passat i la nostra realitat, bastir el nostre futur col·lectiu.

Com es preserva, s'utilitza i difon el patrimoni cultural d'una comunitat és un dels puntals que referma la consciència col·lectiva de pertinença.
Aquest document pretén reflexionar i dibuixar unes línies de treball en relació al patrimoni Terrassenc en general, i del patrimoni cultural municipal en concret.