A la planta baixa del claustre, en els espais de les llunetes formades per les voltes d'aresta o de mig punt i els murs interns, es conserven vint-i-sis plafons ceràmics policroms (1671 – 1673), atribuïts a l'obrador del mestre gerrer barceloní, Llorenç Passoles. Pere de Fizes, castlà del Castell de Terrassa, va promoure aquesta decoració.

Vista de la creueria Són una de les mostres més importants de la ceràmica catalana del s. XVII, juntament amb els de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona i de la Capella del Roser de Valls. El conjunt destaca per la qualitat de l'obra, per conservar-se al lloc on es va col·locar originàriament, per la documentació que en tenim i pel seu estat de conservació. Tot i que avui tenen gran valor, durant molt temps la historiografia ha considerat com un art menor manifestacions artístiques com la ceràmica, el mobiliari o el mosaic.

Francesc refrega el seu cos en uns esbarzersSant Francesc (1182-1226), fill d'un ric comerciant de teixits d'Assís, va rebre educació i entrenament en les arts de la guerra. Als 17 anys va participar en una batalla i va ser capturat. En ser alliberat, va decidir ajudar a la gent, en  pobresa i humilitat, imitant a Crist. L'any 1209 va fundar l'ordre franciscana. Dos anys després de la seva mort, el papa Gregori IX el va canonitzar. El 1211 l'ordre s'estableix a Catalunya.

Els somnis del papa Innocenci III

El conjunt narra la vida de Sant Francesc d'Assís i de la fundació dels tres ordres, la seva mort i la seva canonització i només dos plafons són ornamentals.

Els plafons pertanyen a la tipologia de ceràmica estannífera policroma. Estan formats per un conjunt de rajoles quadrades d'uns 13 cm, i emmarcats per una sanefa amb motius geomètrics i amb 'escut de Pere de Fizes, el mecenes.

Tècnicament s'aprecia el treball de diferents mans ja que n'hi ha amb detalls ben realitzats i d'altres amb certa simplificació.

La visió de Francesc en un carro de focEstilísticament les escenes es representen a primer terme i a l'horitzó, un paisatge bucòlic (interès per la natura) o una edificació. Alguns plafons expliquen dues escenes relacionades, separades per algun element arquitectònic o natural. Els personatges vesteixen segons la seva classe social i tenen una clara voluntat expressiva. Un tret típic del taller són els paviments dels interiors amb rajoles decoratives.

Segons la historiadora Sílvia Canalda, a nivell de composició i de temàtica, alguns plafons es relacionen amb uns gravats flamencs editats per Philipe Galle, el 1594, a Anvers.

Programa decoratiu:

Galeria oest: Conversió de Francesc de Bernardone

detall d'un plafó1. El naixement de Francesc en una establia
2. L'homenatge del mantell al jove Francesc
3. El somni de glòries militars
4. La primera visió de Crist crucificat
5. La Verge Maria lliura el Nen Jesús a Francesc
6. La renúncia als béns terrenals

 

Galeria sud: Aprovació i ampliació de l'orde

Escut de Pere de Fizes7. Plafó ornamental amb l'escut de Pere de Fizes
8. Els somnis del papa Innocenci III
9. Francesc enmig de Pere i Pau a Roma
10. La revelació del crucifix de sant Damiano
11. Confirmació de la indulgència plenària a la Porciúncula
12. La conversió de fra Pacífic
13. La temptació de la carn i de la família

Galeria est: Penitències i miracles del Pobrissó

La prèdica de Francesc a les aus i als peixos14. Francesc bastonejat per diables i confortat per un àngel
15. La prèdica de Francesc a les aus i als peixos
16. La conversió de l'aigua d'un pou en vi
17. L'amor diví abrusa Francesc d'Assís
18. Francesc refrega el seu cos en uns esbarzers
19. Francesc exhibit nu pels carrers d'Assís

Galeria nord: Humilitat de Francesc

L'estigmatització de Francesc20. Plafó ornamental amb l'escut de Pere de Fizes
21. L'extrema humilitat del sant d'Assís
22. L'estigmatització de Francesc
23. La mort de Francesc i la seva recepció celestial
24. La visió de Francesc en un carro de foc
25. Francesc alliberant ànimes del purgatori
26. Descobriment del cos incorrupte de Francesc