"La Maurina: la memòria de les persones, la història del barri"

El Pla de Barris de la Maurina ha publicat un llibre que recull les vivències i records de les persones que, a partir dels anys 40 del segle XX, van començar a construir les seves vides i el seu barri a un lloc de Terrassa conegut com a la Maurina.

Veure tràiler:

 

Breu història del barri

Cap al segle XI, els documents medievals comencen a esmentar l'existència d'un mas anomenat Marsans, situat més enllà de la riera del Palau, cap a les Aymerigues, en un paisatge definit per les sil.luetes de les muntanyes de Sant Llorenç i de Montserrat, que són el teló de fons d'un terme que aleshores es coneixia com a Castell de Terrassa. En el llatí de l'època, "Castrum Terraciense" o "Terracium Castellum".

Ens trobem a l'època del naixement de la Terrassa medieval, un petit nucli habitat que es va construir al voltant d'una torre: l'actual Torre del Palau, aixecada al segle XII, tot i que feia uns tres segles que al mateix indret o en una zona propera existia una fortificació més antiga de la qual no n'han quedat rastres. La població, en aquell temps, es repartia en petites viles envoltades de camps de conreu. La Vila de Terrassa, que va anar prenent forma a l'interior de les muralles entre els segles XIII i XV, es va convertir en el nucli d'un territori rural que va patir poques transformacions al llarg dels segles. 

Cap al segle XVII tenim constància de l'existència del Mas Maurí en aquesta mateixa zona: Marsans i Maurí són noms que es refereixen a la mateixa nissaga familiar. Una branca de la família va deixar la vida a pagès cap al segle XVI i es va instal.lar a la vila que creixia a l'altra banda de la riera del Palau (l'actual Rambla d'Ègara), i va prosperar fins al punt que dos dels seus membres van esdevenir alcaldes de Terrassa: Pau Maurí i Dolcet (1803) i Josep Oriol Maurí i Suris (amb tres mandats, entre els anys 1815 i 1841).

I d'aquí se'n derivarà, amb el pas dels anys, una nova denominació: la Partida de la Maurina. S'ignora el seu emplaçament exacte, però se sap que la masia va ser enderrocada a mitjans del segle XIX, probablement amb la construcció de la línia del ferrocarril del nord.

Un torrent era també un dels referents històrics del paisatge d'aquesta zona: el torrent de la Maurina, que baixava originàriament pel que ara és el carrer de Felip II.

Terrassa en expansió

A principis del segle XX, en l'època d'expansió de la Terrassa industrial que va ser una de les capitals del tèxtil català i espanyol, el paisatge de la zona va començar la seva lenta transició del món rural a la vida urbana. 

El 1915 es va construir el Parc de Desinfecció a la vora de la carretera d'Olesa. Als anys 30 es va començar a dibuixar l'urbanisme d'una Terrassa ideal per al futur, que contemplava l'ampliació cap a l'oest del barri de Ca n'Aurell amb un eix nord-sud que era l'actual avinguda d'Angel Sallent, mai no completada segons el seu disseny original. El pla urbanístic del 1933, però, no va tenir gaire en compte l'accidentada orografia del terreny…

I així és com a mitjans del segle XX, cap als anys quaranta, comença a prendre forma a l'oest de Terrassa, en un paisatge de turons i torrents, de forts desnivells, el que aleshores es coneixia com una "barriada". Les primeres cases eren de construcció molt senzilla, autèntiques barraques en molts casos, que van anar ocupant espais en el que anys després serien els carrers Calderón de la Barca, Mallorca, Orà i Duc de Gandia. 

Els serveis eren inexistents i la planificació, nul.la: les aigües negres baixaven pels torrents a cel obert, la pols i el fang es barrejaven en els carrers, no hi havia aigua corrent, ni electricitat… Els propis veïns van construir el primer col.lector a pic i pala. Es aquesta la zona que seria coneguda popularment com "el barrio de las latas", el primer nucli urbà del que esdevindria als anys cinquantes i seixantes el nou barri de La Maurina. Els terrenys llindants amb l'avinguda Angel Sallent van tenir un altre destí: es van reservar per a operacions immobiliàries més ambicioses en la Terrassa del "desarrollismo" i de l'especulació urbanística.

Construint barri

El barri, però, va anar prenent forma i dotant-se molt lentament d'alguns serveis i equipaments que han deixat una forta empremta en la memòria popular. L'arribada dels Salesians, el 1956, és un fet decisiu, perquè va oferir a moltes generacions d'infants l'accés a l'escola i els va obrir les portes a una vida millor. El 1961 es va inaugurar l'escola pública Germans Amat, al carrer Atenes, en el que va ser un altre pas endavant per al barri. L'accés a l'educació va tenir un impacte molt profund en les vides dels infants i dels joves d'aquella ciutat caòtica i problemàtica que creixia atzarosament, desordenadament, amb una força imparable.

I com a terra de torrents i turons que era i és encara, va patir l'impacte directe i indirecte de la riuada del 62, que va acabar per transformar definitivament el paisatge. La construcció delTransvassament de la Riera del Palau, per desviar el torrent que desembocava a la Rambla d'Ègara, va dividir en dos el territori. Es tractava d'una infraestructura necessària per evitar futures riuades, però es va construir sense tenir en compte el seu impacte futur i va acabar esdevenint una barrera. 

Els efectes d'aquesta canalització es prolonguen fins al present i marquen un dels grans reptes de la Terrassa del segle XXI: la cobertura del trasvassament, la transformació de l'actual Ronda de Ponent en un passeig urbà i el relligament dels dos barris que hi ha a banda i banda, el Roc Blanc (nascut als anys vuitanta i noranta, a partir del suburbi de les "Islas Perdidas" i de l'antic "femer del Fava", a la carretera d'Olesa) i la Maurina.

Aquest paisatge de torrents i esvorancs, de cases i carrers que van anar ocupant tots els espais disponibles, d'oliveres i conreus que van anar desapareixent, seria l'embrió del que ara és, en la primera dècada del segle XXI, el barri de la Maurina.