La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge després de sant Pere (29 de juny); és per això que normalment s'escau el primer diumenge de juliol, menys en alguna ocasió en que s'escau el 30 de juny. Els motius pels quals va triar-se una data com aquesta venen de temps molt llunyans: des de l'edat mitjana la vila de Terrassa pertanyia a la parròquia de Sant Pere i, per això, la Festa Major s'esqueia en la diada de Sant Pere. Però, quan l'any 1800 es va concedir, per part del rei, la total independència del poble de Sant Pere respecte de Terrassa, la vila acordà celebrar la seva Festa Major el diumenge següent a sant Pere per no coincidir amb la del poble.

La Festa Major se celebra en honor dels seus sants patrons: sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí. El contingut dels actes de la Festa Major, al llarg dels anys, ha anat variant, però alguns són els mateixos pel seu caràcter tradicional i s'han mantingut fins avui: l'ofici en homenatge als sants patrons, la traca, a la plaça Vella, la missa de difunts, la festa de la quitxalla, etc. Al llarg del segle XX s'hi han anat incorporant altres festes que han agafat el caire de tradicionals, com la Festa de la Flor o les cavalcades dels anys 60, que es van deixar de fer-se o altres que han arrelat, com el ball de plaça, la revetlla, el castells de focs, etc.

A principi de la dècada dels anys 80, amb l'entrada dels ajuntaments democràtics i de l'explosió de la cultura popular, la Festa Major ja va quedar més estructurada amb uns actes que ja són eix central: la baixada del Drac, el pregó, el bateig del capgros, la recepció oficial, el raval infernal, la cercavila, l'ofici, la gran tronada, el ball de plaça, els castells de Festa Major, la festa infantil, el castell de focs i el rom cremat.

Durant el segle XX la Festa Major ha patit les inclemències polítiques, socials i econòmiques i ha sigut un reflex de la vida col·lectiva i social de cada moment, que més d'un cop ha fet trontollar el seu tarannà; els anys 1901 i 1902, per exemple, no es va celebrar la Festa Major pel mal moment de greu crisi econòmica i el seu pressupost es destinà als obrers en atur forçós. Tampoc es va celebrar la de l'any 1911, en un moment en què la ciutat tenia uns 2.400 treballadors en vaga i en què el moviment obrer estava molt radicalitzat.

Durant la República, oficialment es van suprimir els actes religiosos, tot i que es van seguir celebrant. Els anys 1937 i 1938 no es va celebrar amb motiu de la guerra civil. Durant l'època franquista, amb la limitació de l'associacionisme, la festa agafa un caire institucional amb una forta presència religiosa i es busca el popularisme amb les inauguracions, les revetlles i, més tard, amb les grans cavalcades.

Durant la segona meitat de la dècada dels 70 la Festa Major va viure el moment més baix de la seva història. La incertesa administrativa després del franquisme i la crisi del sector tèxtil fan minvar els actes fins a provocar la defecció municipal en la de l'any 1978, que, amb un caire reivindicatiu, va ser organitzada per l'Associació de Veïns de Terrassa.

Cartells de Festa Major

1978 Delfí Busqueta
1979 Delfí Busqueta
1980 Albert Novellón
1981 Anna Clariana
1982 Acaci Lluís Friera
1983 El Quatre Gats (J. Empordanès, C. Castro, F. Costa i J. Vera)
1984 Jacint Morera
1985 Mercè Torras i Pere Grau
1986 Joan Carles Díaz
1987 Xon Utset i Badiella
1988 Departament d'Interiorisme de l'Escola Municipal d'Arts Aplicades
1989 Departament de Disseny Gràfic de l'Escola Municipal d'Arts Aplicades
1990 Josep Vera Arús
1991 Carles Vericat
1992 Joan Josep Vilalta i Vaquero
1993 Jordi Cañameras
1994 José Antoni Piris
1995 Quico Ortega
1996 Anna Clariana i Muntada
1997 Daniel Castilla
1998 Lluís Juliàn
1999 Cristobal Moscoso Arrabal
2000 Octavi Intente
2001 Àxel Oliveras Gili
2002 Miquel Ferreres
2003 Joan Rodó Amat
2004 Begonya Jiménez Martínez
2005 Elena Cobos Reigadas
2006 Àlex Pinto Pidelaserra
2007 David Úbeda Panés
2008 Adrià Uyà Blasi
2009 Robert Pinto Pidelaserra
2010 Marc Dalmases Artés
2011 Teresa Arévalo Romero
2012 Sandra Campillo Zaguirre
2013 Adrià Àlvarez Acedo
2014 Karen Vicente Royo

Pregó de Festa Major

1980 Paulina Pi de la Serra
1981 Joaquim Ventalló
1982 Feliu Formosa
1983 M. Aurèlia Capmany
1984 Vicenç Villatoro
1985 Marta Pessarrodona
1986 Jacint Morera
1987 Rosa Morata
1988 Josep Morera Falcó
1989 Pere Tàpies
1990 Antoni Verdaguer
1991 Mossèn Ballarín
1992 Francesc Pi de la Serra
1993 Salvador Alsius
1994 Carmen Roldán
1995 Pep Ferrer
1996 Àngels Poch
1997 Marissa Josa
1998 Laura Roca
1999 Xavi Hernández
2000 Carme Garcia Querol
2001 Ester Formosa
2002 Xavi Coral
2003 Esteve Soler
2004 Carme Freixa
2005 Juli Soler
2006 Albert Mota
2007 Sarai Gascón
2008 Asha Miró
2009 Sr. Edi
2010 Anna Muñoz
2011 Artur Martínez
2012 Francesc Mauri
2013 Voluntaris de la Creu Roja
2014 Infants de la Xarxa de Biblioteques Públiques


El llistat de cap grossos de l'any el podeu consultar a la secció de cultura popular.