Biblioteca Soler i PaletUna mica d'història de la biblioteca pública terrassenca

L'any 1928 s'inaugura la Biblioteca Soler i Palet. En Josep Soler i Palet va deixar en el seu testament la seva casa, la seva biblioteca i els seus objectes d'art a la ciutat per a fer un Museu i una biblioteca públics i gratuïts.

Al llarg de la seva història la Biblioteca Soler i Palet va anar evolucionant, fins que al 1959, es va produir el trasllat del Museu al castell de Vallparadís. Això va permetre el creixement del servei bibliotecari, que a partir d'aleshores ocupà tot l'edifici del carrer de la Fontvella 28.

Aquest mateix any s'inicia també a la ciutat l'ampliació dels serveis bibliotecaris amb altres punts d'accés, en aquest cas la Biblioteca Salvador Cardús al barri de Sant Pere, a l'antic edifici de l'Ajuntament del Poble de Sant Pere. Aquesta nova biblioteca és el fruit d'un conveni entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona.

L'esclat demogràfic dels anys 60 del segle passat porta a la creació de nous barris. El govern de la ciutat considera la necessitat d'obrir noves biblioteques. Amb pocs anys se n'inauguren 11. Totes ubicades en baixos de pisos, en locals de lloguer i dins d'escoles. La seva funció principal és donar suport als escolars. Hi arriba a haver fins a 13 biblioteques. 10 biblioteques funcionen amb un conveni amb el Centro Coordinador de Lectura que depèn del Ministerio de Cultura que les dota de mobiliari i fons i són gestionades directament per l'Ajuntament. Unes altres 3 funcionen amb un conveni amb la Diputació de Barcelona.

Les primeres formen part de la aleshores anomenada Organización Bibliotecaria Soler i Palet. Les altres de la Xarxa de biblioteques populars de la Diputació de Barcelona.

L'any 1980 l'Ajuntament signa un conveni amb la Generalitat de Catalunya per la gestió de la xarxa estrictament municipal que passa a dir-se Xarxa de biblioteques Soler i Palet.

L'existència de dues xarxes s'allarga en el temps.

A partir de 1984, amb la creació de l'Institut Municipal de Cultura, al qual li són adscrites les biblioteques, es comença a treballar amb una nova visió: una sola xarxa, orientació a l'usuari i necessitat d'un estudi que aporti les bases o el full de ruta a seguir.

Estava clar que la realitat de servei bibliotecari no s'adequava a les necessitats de la població. L'any 1989 s'acaba l'estudi de la planificació bibliotecària, realitzat per M. Busquet, M. Palomera i J. Solé. Aquest estudi apuntava tres punts d'inflexió fonamentals: la necessitat d'una xarxa única, la priorització d'una biblioteca central com a cap d'aquesta xarxa i la insuficiència dels equipaments, fons i serveis que en aquells moments s'oferien.

Paral·lelament, es posava en evidència que la biblioteca pública era el servei cultural que podia garantir millor l'accés del major nombre de la ciutadania a la informació i a la cultura. I passaven a ser assumides per l'Ajuntament de Terrassa les afirmacions que encapçalen el Manifest de la Unesco de la Biblioteca Pública.

D'aleshores ençà, el municipi ha anat convertint en realitat els tres objectius que apuntava l'estudi esmentat: la unificació de les dues xarxes existents fins a 1998, la construcció de la bct, com a biblioteca cap de la xarxa i finalment la construcció de nous equipaments que de mica en mica han anat substituint els antics.

Tot això ha estat possible gràcies al Pla de Biblioteques de Terrassa, aprovat pel Ple el 26 de febrer de 1998, i que a grans trets, va posar les bases per assolir un sistema de biblioteca pública d'acord amb les necessitats dels ciutadans d'avui. Pretenia ordenar i equilibrar el sistema bibliotecari de la ciutat, racionalitzar-lo i dotar-lo de les infraestructures imprescindibles per donar els serveis que demanda la societat. Aquest Pla contemplava la construcció d'una biblioteca per districte, alhora que començava a apuntar un marc teòric d'actuació i planificació.

La realitat bibliotecària actual és doncs fruit d'aquesta planificació que es va acabar l'any 2011 amb la inauguració de la bd3.

Més informació