Història

Terrassa és una ciutat amb una trajectòria universitària centenària, amb unes escoles de llarga tradició docent i d'altres de més recents que conviuen en un campus urbà on són presents: la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i delegacions de la UNED i la Universitat Oberta de Catalunya. Les escoles, biblioteques, residències universitàries i les altres instal·lacions universitàries però, sobretot, els professors, personal investigador, personal laboral i estudiants han convertit Terrassa en el segon campus de Catalunya; un campus on es poden estudiar graus, màsters i postgraus tècnics, empresarials, artístics o sanitaris, entre d'altres especialitats.

Els orígens universitaris de Terrassa cal cercar-los dins el context socioeconòmic de finals del segle XIX. El procés industrialitzador que vivien la ciutat i el país propiciava el desenvolupament del sistema educatiu en una vessant professional i tècnica: la indústria necessitava mà d'obra qualificada, tant entre els obrers com entre els professionals tècnics.

La creació de l'Escola d'Arts i Oficis a Terrassa el 1886 va obeir a la necessitat de pal·liar les deficiències educatives dels obrers i la introducció d'aquest primer ensenyament tècnic va afavorir tot un corrent a favor de la seva ampliació. La classe política terrassenca, a través de corporacions econòmiques com l'Institut Industrial i, sobretot, la Cambra de Comerç es possicionà a favor d'aquest expandiment. En el context de crisi política i econòmica de 1898, la Cambra de Comerç de Terrassa se situà a favor de l'anomenat Moviment de Cambres -les Cambres de Comerç espanyoles en Assemblea demanaren al govern que prengués mesures econòmiques per alleugerir la crisi-, aconseguint el suport d'aquesta Assemblea per a sol·licitar, també, reformes en el sistema educatiu per tal de desenvolupar l'ensenyament tècnic superior. Aconseguit ja el suport de l'Ajuntament, el ple municipal acordà que l'alcalde de la ciutat, Pelegrí Matalonga, acompanyés al president de l'Institut Industrial, Ramon Cortés, i a Pere Vacarisas, en representació de la Cambra de Comerç entre d'altres, a Madrid per entrevistar-se amb el ministre d'Instrucció Pública. Coetàniament el diputat a Corts Alfons Sala també participava en totes les gestions necessàries davant el govern.

L'Escola Superior d'Indústries
L'Escola Especial d'Enginyers d'Indústries Tèxtils
Terrassa Campus Universitari
Facultat d'Òptica i Optometria - FOOT
Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia – CITM
Euncet Business School
Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa – ESEIAAT
Escola Superior de Comerç i Distribució - ESCODI
Escola Superior d'Art Dramàtic. Institut del Teatre. Centre del Vallès
Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya - ESCAC
Parc Audiovisual de Catalunya – PAC
Escola Universitària d'Infermeria i Teràpia Ocupacional - EUIT
Campus Universitari de Salut Mútua Terrassa
Centre associat de la UNED. Província de Barcelona
Universitat Oberta de Catalunya - UOC
Diploma UPC en Ciència i Tecnologia

El creixement de l'oferta universitària ha comportat un increment d'espais i seus i ha possibilitat que edificis industrials o sanitaris que haurien quedat abandonats passessin a convertir-se en edificis d'ús universitari. Al centre urbà, dues antigues fàbriques rehabilitades: el Vapor Universitari -on trobem, entre altres centres de formació i institucions, les seus d'ESCODI, UNED i UOC- i La Farinera, seu de l'ESCAC i altres equipaments municipals i ciutadans. La gestió dels dos equipaments està al càrrec de la societat mercantil municipal Vapor Universitari. La contribució de l'Ajuntament al desenvolupament universitari de la ciutat ha estat i és un fet innegable com ho ha estat la relació amb les empreses i altres institucions locals.

El campus és l'espai on es formen i investiguen les persones que hi treballen i els estudiants. Els grups de recerca terrassencs treballen de manera habitual amb grups d'investigació d'arreu del món, publiquen els seus articles científics a revistes internacionals dels seus àmbits de coneixement i són membres de les principals associacions científiques i tecnològiques internacionals. La feina d'aquests grups de recerca té impacte en la vida quotidiana de tots nosaltres ja que permet avenços en el camp de la salut, del medi ambient, dels transports, en la construcció, l'agricultura, la indústria…, és una tasca que es fa per a què arribi al conjunt de la societat i aquest objectiu s'acaba assolint, en un moment o altre. 

Lourdes Plans Campderrós

Març 2017