L'Ajuntament dona llum verda a la creació de l'Entitat Pública Empresarial Local "Aigua de Terrassa, EPEL"

El nou ens públic gestionarà el servei d'abastament d'aigua a la ciutat a finals del primer semestre de 2018

Ple extraordinari aiguaL'Ajuntament de Terrassa ha aprovat inicialment aquesta tarda, en sessió plenària extraordinària, la constitució i els Estatuts de l'entitat pública empresarial local Aigua de Terrassa EPEL, que s'encarregarà de la gestió del servei públic d'abastament d'aigua a la ciutat. El ple ha aprovat inicialment també el Reglament del servei municipal d'abastament domiciliari i estalvi d'aigua de Terrassa. El dictamen ha obtingut el vot favorable de PSC, TeC, ERC-MES i CUP (que sumen 20 dels 27 regidors/es del Consistori), l'abstenció del PDeCAT (3), i el vot en contra de C's i PP (4).

Terrassa es converteix així en una de les primeres grans ciutats de l'Estat que remunicipalitza la gestió del servei d'abastament d'aigua, amb una decidida aposta per la gestió municipal directa com a garantia d'un servei públic, eficaç, transparent i participatiu. En paraules de l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, "la decisió que avui ha pres aquest Ple Municipal és històrica, no només a la ciutat sinó també al nostre país i al conjunt d'Europa. Terrassa ha estat en els darrers mesos un referent, al nostre país i a molts altres països, perquè era i és evident que Terrassa estava, està i estarà obrint un nou camí. Som una ciutat pionera, i ho afirmo amb molt d'orgull, però no som els primers ni serem els últims".

L'alcalde ha afirmat que "després del pas que està fent Terrassa en vindran d'altres, i tots en la mateixa direcció: garantir i preservar la titularitat pública i municipal de l'aigua i impedir que sigui tractada com si fos un negoci". Ballart ha posat en relleu que "l'aigua, que ja era de tothom, des d'avui començarà a ser cada dia una mica més de tota la ciutadania i estarà blindada davant de qualsevol intent, directe o indirecte, de controlar-la, de monopolitzar-la o de posar-la al servei d'interessos econòmics o estratègics que no tenen res a veure amb la ciutat".

L'alcalde ha anunciat que "avui comença una nova etapa" i ha afegit que "el pas que fem avui ens enforteix com a ciutat, enforteix la nostra autonomia i sobirania per governar l'interès públic de la comunitat i per fer-ho democràticament, de forma transparent, honesta i justa. Crec que és un pas que també contribuirà a enfortir la confiança col·lectiva en la qualitat del servei públic i de la seva capacitat per actuar amb eficàcia, amb rigor i amb uns costos econòmics moderats".

Transparència, participació i mesures socials

La decisió ve avalada per la Memòria que va elaborar la Comissió tècnico-política que va constituir l'Ajuntament de Terrassa per estudiar i definir el futur model de gestió del servei d'abastament d'aigua a la ciutat. La Memòria, finalitzada i lliurada el passat juliol per la Comissió, i presa en consideració avui pel Ple, conclou que la forma de gestió més eficient i sostenible per a la gestió del servei d'abastament d'aigua a Terrassa és la gestió pública, i entre les diferents formes que preveu la llei, la gestió mitjançant una Entitat Pública Empresarial Local.

El nou Reglament, també aprovat avui inicialment, té per objecte la regulació del servei públic d'abastament d'aigua de Terrassa, la seva titularitat que correspon a l'Ajuntament, i el seu àmbit d'aplicació que és tot el terme municipal. Es determinen les funcions de l'Ajuntament i les relacions entre l'Ens gestor i els usuaris i abonats del servei, establint els drets i obligacions de cada una de les parts, així com tots aquells aspectes tècnics, mediambientals, sanitaris i contractuals propis del servei. El reglament estableix les obligacions i les facultats de l'Ens gestor.

Entre els principals canvis que incorpora el nou Reglament, destaca la incorporació d'un nou apartat de transparència i participació: la nova EPEL es caracteritzarà per una gestió transparent i incorporarà la participació de la ciutadania en la definició de les  polítiques i en les decisions estratègiques. La ciutadania tindrà lliure accés per diversos canals a la informació del servei que no requereixi de protecció en termes legals.

Així mateix, la nova entitat pública empresarial es caracteritzarà per la transparència en tots els àmbits: transparència econòmica i financera, en la gestió dels recursos i explotació dels serveis; en els processos de planificació i execució del Pla Director; i en matèria de qualitat i medi ambient.

També destaca en el Reglament un nou apartat de mesures socials per tal de garantir l'accés bàsic a l'aigua a totes les persones i unitats familiars en perill d'exclusió residencial i de pobresa energètica, en què l'Ajuntament es compromet a aplicar la tarifa social, els ajuts socials per al subministrament d'aigua, a fer difusió i campanyes informatives sobre els ajuts existents, així com la regulació dels subministres d'emergència. També es compromet a no realitzar cap tall d'aigua per motius de capacitat econòmica.

Un altre aspecte que destaca és que el sistema de retribució de l'Ens gestor deixarà de ser tarifa, i passarà a ser una taxa. Això vol dir que s'aprovarà el rebut de l'aigua per part del Ple municipal, mitjançant la corresponent ordenança fiscal, i no com fins ara per part de la Comissió de Preus de Catalunya a petició de l'Ens gestor.

Pel que fa als comptadors, passaran a ser considerats instal·lacions del servei. Aquest canvi comportarà que els abonats, de forma progressiva, deixin de ser propietaris o llogaters dels comptadors, d'aquesta manera els manteniments i substitucions dels mateixos formaran part de les despeses del servei. Aquesta mesura suposarà un canvi molt important i repercutirà de forma positiva en el servei ja que es garantirà la substitució sistemàtica dels comptadors, el que comportarà una important millora en el control dels consums i detecció de fuites, i la conseqüent millora del rendiment del sistema.

En general, es modernitza la forma en la que es relacionarà l'Ens gestor amb els abonats, usuaris i el propi Ajuntament.

La constitució de la nova entitat pública empresarial AIGUA DE TERRASSA, EPEL, implicarà la subrogació d'aquells treballadors/es de Mina que estiguin adscrits al servei de Terrassa, que passaran com a treballadors/es indefinits amb les mateixes condicions laborals que tenen actualment.

Ara, un cop superat el tràmit del Ple, tant la Memòria, com l'aprovació inicial dels Estatuts i la del Reglament se sotmetran a informació pública per un període de 30 dies.

Pròrroga

Des que al desembre passat finalitzava la concessió a Mina Aigües de Terrassa, el servei públic d'abastament d'aigua el continua prestant la mateixa empresa privada, en règim de pròrroga forçosa, que finalitzarà el 9 de desembre de 2017. Tot apunta que caldrà una nova pròrroga, de sis mesos, fins que la nova EPEL pugui començar a gestionar el servei, cap a mitjans de 2018.