Artícle sencer en format pdf

Actes incívics a un bancSembla estrany haver de parlar de convivència i civisme, després de tants anys de lluita per assolir les llibertats col·lectives i de gaudir d'un període de llarga democràcia. Tanmateix la realitat s'imposa.

Haver de recordar la norma que regula la convivència en un col·lectiu o una comunitat també ens hauria de sobtar, però el fet és que la vida en comú és més complexa del que sembla. Pretesament formem una comunitat pel fet de conviure en ella i això ja hauria de ser motiu suficient per a respectar-nos entre nosaltres. És cert, però, que el sentit de comunitat s'ha anat afeblint, especialment, a mesura que les poblacions han anat creixent. Molts no coneixem els nostres veïns, de vegades, ni tan sols els nostres companys de replà d'escala i en aquestes condicions és difícil sentir-se part d'un mateix col·lectiu.

El sentiment de pertinència a la comunitat és més complex que el fet de viure uns al costat dels altres. Aquest sentiment reforça els vincles entre els conciutadans i es construeix, en part, mitjançant els actes col·lectius als quals la ciutadania gaudeix en comú de diferents activitats. Això vol dir, la participació del conjunt de la comunitat, sense discriminació de sexes, edats, religions, color de la pell o lloc de procedència. D'aquí, la importància dels actes que aglutinin ja sigui en l'àmbit de la ciutat (Festa Major, Picnic Jazz, o Fira modernista, per exemple) o en l'àmbit dels barris (Festes majors o activitats als centres cívics, entre d'altres). Aquestes activitats tenen un component altament lúdic i festiu, però també haurien de servir per a cohesionar la comunitat i fomentar el respecte als codis de convivència.

Per altra part hem avançat en les llibertats a les escoles. Els alumnes ja no aprenen a obeir perquè hi ha una autoritat superior, l'ensenyant, que a més antigament l'exercia amb l'ús de la força i sense raonament. Ara les escoles han guanyat també en democràcia i les coses no es fan "perquè sí", sinó després d'un raonament o debat entre iguals, o a través de la reflexió col·lectiva a classe. A les classes s'escullen delegats i s'hi fan assemblees, visiten la sala de plens del nostre ajuntament o el Parlament de Catalunya en un exercici de coneixement de les llibertats democràtiques. Totes elles, pràctiques que nodreixen l'esperit democràtic i participatiu.

Terrassa va aprovar l'Ordenança "Bases de convivència democràtica a la ciutat" al Ple Municipal ordinari de 30 d'octubre de 2014. Aquest text pretenia substituir les antigues ordenances, basades en la sanció i en redactats molt antics, alguns de principis del segle XX, per unes de més modernes i adaptades als moments actuals.

Excrements a una plaçaMalgrat això la modernització de la normativa no és suficient. La convivència entre els ciutadans només serà possible si aquests creuen en ella. L'Administració no pot estar constantment darrere les persones, ja que la seva principal funció és informar i advertir. Un bon exemple poden ser les campanyes de la Direcció General de Trànsit, per evitar els accidents. És comprensible que no es poden posar policies a cada vehicle i radars a cada carretera.

Cartell informatiu per al respecte de les normes de convivènciaNo obstant això l'Administració vetlla per al compliment dels deures i per la defensa dels drets dels ciutadans i imposa sancions, que en el cas de l'ordenança de Terrassa poden ser compensades per hores de treball a la comunitat.

A continuació es reprodueix literalment l'article 5 de l'ordenança que afecta especialment l'espai públic:

Article 5. Principis generals de la convivència ciutadana democràtica a l'espai públic.

La ciutat és un espai col·lectiu on tothom té el dret a trobar-hi les condicions per a la seva realització personal, política, social, amb les condicions ambientals òptimes, la qual cosa comporta que les persones han d'assumir també els deures de la solidaritat, el respecte mutu i la tolerància. Sens perjudici d'altres principis, drets i deures que es puguin derivar d'aquesta o altres ordenances municipals i de la resta de l'ordenament jurídic aplicable, la convivència a l'espai públic requereix el respecte als principis següents:

a) Totes les persones a les quals és d'aplicació la present Ordenança tenen dret a comportar-se lliurement als espais públics de la ciutat i a ser respectades en la seva llibertat. Aquest dret s'exerceix sobre la base del respecte democràtic a la llibertat, la dignitat i els drets reconeguts a les altres persones, així com del manteniment de l'espai públic en condicions adequades per a la convivència.

b) Ningú no pot, amb el seu comportament, menyscabar els drets de les altres persones, ni atemptar contra la seva dignitat o la seva llibertat d'acció. Cal abstenir-se particularment de realitzar pràctiques abusives, arbitràries o discriminatòries o que comportin violència física o coacció moral o psicològica o d'altra mena.

c) És un deure bàsic de convivència ciutadana tractar amb respecte, atenció, consideració i solidaritat especials aquelles persones que, per les seves circumstàncies personals, socials o de qualsevol altra índole, més ho necessitin.

d) Tothom té l'obligació d'utilitzar correctament els espais públics de la ciutat i els serveis, les instal·lacions i el mobiliari urbà i la resta d'elements que hi estan ubicats, d'acord amb la seva pròpia naturalesa, destinació i finalitat, i respectar, en tot cas, el dret que també tenen les altres persones d'usar-los i de gaudir-ne.

e) Totes les persones tenen el deure de col·laborar amb les autoritats municipals i els cossos policials en el control de les conductes que alterin, pertorbin o lesionin la convivència ciutadana.

f) A la via pública s'han d'evitar qualsevol tipus de comportaments o conductes sorolloses que puguin produir immissions sonores que suposin un incompliment de la normativa reguladora dels sorolls i vibracions o alteració o molèstia de la convivència veïnal.

Podeu consultar el text de l'ordenança al butlletí de la Província:

https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.aspx?fnew?bop2014&11/022014030087.pdf&1Actes incívics a un ascensor

Des del Servei de Gestió de l'Espai Públic veiem, moltes vegades, com hi ha actituds d'alguns ciutadans que sobrepassen els límits de la broma o la bretolada i ens causen una profunda tristesa com a gestors, però també com a ciutadans.

Terrassa ha treballat braç a braç amb les entitats veïnals, però molt especialment també amb els col·lectius més vulnerables com poden ser la gent gran i els discapacitats per a millorar les seves condicions de vida i garantir-ne la mobilitat. Per exemple s'han posat set ascensors en diferents punts de la ciutat, per millorar l'autonomia de tothom. Veure'ls destrossats i alguna vegada fora de servei durant setmanes per la magnitud dels danys, ens hauria de fer pensar a tots.

Al llarg de les setmanes vinents s'iniciarà una campanya de conscienciació i seguiment més intens d'algunes conductes, però servirà de poc si els ciutadans no hi posen de la seva part.

 

Servei de Gestió de l'Espai Públic

Regidoria de Manteniment i Parcs Urbans