S'entén com a ciutat universitària bé aquella ciutat en la població de la qual predominen els estudiants universitaris, bé aquella on la presència d'institucions universitàries influeix de forma important en l'economia, la cultura i el tarannà de la ciutat.

Mentre que Barcelona, la primera ciutat universitària de Catalunya, es definiria més per la primera accepció, Terrassa, la segona en el rànquing, entraria de ple en la segona.

La singularitat universitària de Terrassa es fonamenta en diferents elements:

  • Hi són presents 4 universitats (UPC, UAB, UB i UOC) composades per 7 escoles, 1 facultat i un hospital universitari on estudien al voltant de 10.000 alumnes.
  • Una tradició centenària de relació amb la indústria i l'empresa, i una especialització dominant en enginyeria i tecnologia. Al curs 2016-2017 van ser presents 63 grups de recerca.
  • Especialitats universitàries úniques a Catalunya: Aeronàutica (ESEIAAT), Òptica (FOOT), Cinema i Audiovisuals (ESCAC), Comerç i Distribució (ESCODI), Teràpia Ocupacional (EUIT), Enginyeria Tèxtil i Paperera.
  • Un campus urbà que abasta tota la ciutat, en un model ja present en universitats com la de Columbia, que es fon dins les illes de Manhattan, a Nova York, la de Liverpool o la de Lovaina. Barcelona també insereix les seves universitats en la trama urbana.

El campus urbà de Terrassa

Tradicionalment s'anomena campus al conjunt de terrenys i edificis que pertanyen a una universitat. Inclou les facultats i escoles, la biblioteca, les residències d'estudiants, les zones esportives, espais d'oci, cafeteries, botigues, jardins i parcs. El model de campus més estès és el que es troba distant dels nuclis urbans, en la perifèria urbana, com és el cas de moltes universitats britàniques i americanes i en el nostre país seria el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona, ubicat a Bellaterra, Cerdanyola.

Un campus es defineix com a urbà quan la universitat s'insereix en la trama compacta de la ciutat i el campus esdevé la pròpia ciutat, amb les seves prestacions i serveis.

A Terrassa, des de fa més d'un segle, universitat i ciutat s'enllacen i es connecten en la trama urbana. Al llarg del temps l'antiga Escola Industrial ha funcionat com a epicentre d'un campus urbà que ha acabat abastant tota la ciutat.

A mesura que s'implanten nous centres universitaris a la ciutat, l'entramat de serveis i prestacions recíproques amb les escoles universitàries augmenta i s'enforteix.

La ciutat i el coneixement

El coneixement és un recurs competitiu fonamental i un factor imprescindible del progrés en la nostra societat, i és en les ciutats on es concentra una major densitat de recursos del coneixement. L'associació entre el coneixement i el desenvolupament urbà i el seu impacte en la innovació i el desenvolupament econòmic ha estat objecte de molts estudis des dels anys 90. Des de la revolució de les TIC s'ha batejat amb diferents noms aquest procés: ciutat informacional, territoris innovadors, ciutats intel·ligents, ciutats del coneixement, ciutat creativa... i especialment amb terminologia anglosaxona (talented cities, innovative cities, connected cities, learning cities...).

Moltes ciutats treballen per aconseguir aquest vincle amb el coneixement perquè el desenvolupament basat en el coneixement s'associa a la creació de més ocupació i més qualificada, a un major increment de la riquesa i a la reconversió de les indústries tradicionals.

Es considera que les bases per al creixement del coneixement són els actors locals, els processos d'aprenentatge i l'esforç innovador. Això no obstant, i des d'una perspectiva més complexa del desenvolupament, es podria definir que les ciutats del coneixement són aquelles amb capacitat de generar, incorporar i aplicar diverses formes de coneixement per tal de millorar la competitivitat econòmica, el benestar de la població, la sostenibilitat ambiental, una major participació ciutadana i una governança més eficaç del territori.

La presència d'universitats i centres d'investigació considerats d'excel·lència són un factor favorable per a la innovació així com la utilització pràctica dels seus resultats mitjançant la transferència de coneixements a les empreses.