Lectura del Manifest del 28J

La lectura del Manifest del Dia per a l'Alliberament LGTBI de 2018 ha anat a càrrec d'Àlex Bixquert Grau, presidenti de l'entitat LGTB Terrassa, en el 5è aniversari de la seva fundació.

Ha tingut lloc a l'atri de l'Ajuntament, a les 12 del migdia, i s'ha comptat amb la presència de l'Alfredo Vega, alcalde de Terrassa, i la Gracia García, regidora de LGTBIQ.

 

Manifest de LGTB Terrassa pel Dia de l'Alliberament LGTBI+ 2018

Avui, com cada 28 de Juny, commemorem el Dia de l'Alliberament LGTBI+, en homenatge a les revoltes de Stonewall, que van marcar l'inici de la lluita pels drets i les llibertats de les persones d'orientacions afectivo-sexuals i d'identitats de gènere no normatives.

Aquest any arribem al Dia de l'Alliberament LGTBI+ amb una notícia recent molt rellevant. Celebrem que, després de molts anys de lluita del col·lectiu trans*, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) hagi decidit deixar de catalogar la transsexualitat com un trastorn mental. Però rebutgem la nova catalogació que en fa amb el nom d'incongruència de gènere. L'única cosa que considerem incongruent és que, al moment de néixer, en funció de com són els nostres genitals s'esperi de nosaltres que ens identifiquem en un gènere, ens expressem i comportem d'una manera determinada i sentim atracció romàntica i sexual vers el gènere binari oposat. Però no només això, sinó que s'espera que complim amb unes determinades funcions socials que situen les persones en posicions diferents de l'escala social. Rebutgem aquest sistema binarista i masclista d'expectatives desiguals que discrimina les persones que no encaixem en aquest model i a totes les dones, la qual cosa suposa una desigualtat d'oportunitats per a la majoria de la població mundial i reserva el privilegi per als homes cisgènere i heterosexuals de masculinitat normativa. Si aquesta és la seva congruència, no la volem.

Però la lluita per la despatologització no acaba aquí, encara queda un llarg camí per recórrer. Sense anar més lluny, l'Estat espanyol ens segueix exigint el diagnòstic d'una malaltia mental que no existeix per canviar la nostra documentació. Rebutgem aquesta legislació trànsfoba posada en pràctica a través de les Unitats d'Identitat de Gènere amb la seva mania de fer-nos encaixar en un model binari i la seva obsessió eugenèsica per esterilitzar-nos encara que no sigui necessari per tenir el cos que desitgem.

Aquest any també hem de lamentar la pèrdua de dos adolescents trans*, l'Ekai i la Thalia. Han estat víctimes de la transfòbia social i institucional que ens posa traves i ens qüestiona sistemàticament. Per acabar amb aquest genocidi trans* és necessari que ens prenguem seriosament la voluntat de despatologitzar les identitats trans* i reconeguem el dret a l'autodeterminació del gènere. Cap metge, ni psiquiatra, ni jutge, ni cap Estat té dret a assignar-nos un gènere. Aquesta transfòbia social també ens margina i ens condemna a l'exclusió social: segons un estudi de la Universitat de Màlaga, un 70% de les persones trans* estan a l'atur; altres estudis eleven la xifra fins el 85%. És urgent que ens plantegem un sistema de quotes o d'estímuls per a la contractació de persones trans* que posi fi a aquesta situació.

Tampoc podem deixar de fer esment a la situació política excepcional que està vivint Catalunya, en la mesura que això afecta les persones LGTBI+. Durant diversos mesos, hem patit l'aturada de totes les decisions polítiques necessàries per al desplegament de la Llei 11/2014 i demanem al nou Govern de Catalunya que el Consell Nacional LGTBI es torni a reunir al més aviat possible. També hem observat que en aquestes situacions l'insult homòfob s'ha convertit en el recurs fàcil i ha afectat transversalment a polítics de totes les ideologies. Volem fer un esment especial als insults rebuts de manera constant per Jordi Ballart. Això és un símptoma de com d'arrelada està l'homofòbia a la nostra societat i cal, tant des de l'àmbit social com institucional, es doni una resposta contundent de rebuig a aquest tipus d'agressions. Segons l'informe de l'Observatori contra l'Homofòbia, les agressions LGTBIfòbiques han augmentat un 32,2% el 2017 respecte a l'any anterior. És especialment preocupant que es legitimi la presència i l'actitud al carrer de determinats grups ultres, ja que això representa un perill públic per a totes les persones LGTBI+ i d'altres minories. Independentment de quina sigui la seva ideologia, és necessari que els partits polítics, les institucions i els moviments socials aïllin i es desmarquin d'aquests grups ultres en les seves declaracions i manifestacions.

No tot ha estat negatiu aquest any, hem vist un despertar social important de la consciència feminista i l'èxit de les mobilitzacions del 8 de Març. Volem felicitar les companyes feministes i dir-los que en aquesta lluita sempre ens hi trobaran i que no defallirem en l'objectiu comú que és l'erradicació del patriarcat. És especialment cruel com aquest afecta la justícia i ho hem observat en procediments com el de "la manada". Ens esgarrifa el constant degoteig de casos d'agressions sexuals i d'assassinats a dones víctimes de la violència masclista i no podem perdre ni un minut més a combatre aquesta xacra social que és el masclisme.

A Terrassa hem vist néixer el SAI DASIG, el Servei d'Atenció Integral a la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere. Valorem molt positivament la seva arribada, prevista per la Llei 11/2014, i és necessari fer força des de tots els àmbits de la ciutat per tal de dotar-lo dels recursos necessaris.

Volem fer esment també a diferents realitats específiques dintre del col·lectiu LGTBI+. Cal avançar en la visibilització de les dones lesbianes cis i trans. També cal tenir en compte que la lesbofòbia té un component específic diferent d'altres tipus d'homofòbia i amb aquesta perspectiva s'han de redactar les lleis LGTBI+ o, fins i tot, desenvolupar-ne una d'específica per garantir els drets de les dones lesbianes i combatre la lesbofòbia.

També cal donar una empenta a les reivindicacions bisexuals i visibilitzar aquesta realitat. Lluitar contra la bifòbia i el monosexisme a la societat, però també al col·lectiu, és una necessitat urgent i que moltes vegades queda oblidada.

No podem tampoc oblidar-nos de visibilitzar les asexualitats i és necessari que posem els nostres mitjans a disposició de les persones asexuals. És una realitat encara desconeguda per molta gent i la manca de referents i de xarxes organitzades les situa en una posició de vulnerabilitat.

Per tot això, demanem:

1.- A l'OMS, la retirada del nom de incongruència de gènere per referir-se a la transsexualitat.

2.- Al Congrés espanyol, l'aprovació immediata dels projectes de llei LGTBI+ i Llei Integral Trans tal com han sortit de les entitats.

3.- Al Govern de Catalunya, seguir amb el desplegament de la Llei 11/2014 i, de manera urgent, la territorialització de Trànsit i de les accions necessàries previstes per l'article referent a ensenyament.

Seguirem en la lluita i no pararem fins aconseguir la plena llibertat, dignitat i igualtat d'oportunitats per a les persones LGTBI+!