El projecte de recuperació de la vinya i el programa de protecció del sòl no urbanitzable es presenten al Banc de Bones Pràctiques dels Governs Locals de Catalunya

El BBP és un servei que està impulsat per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i de la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, amb la col·laboració de municipis i institucions vinculades amb els governs locals. Aquestes dues propostes es presenten perquè es considera que són dos projectes innovadors que poden aplicar altres ajuntaments o entitats locals.  

Amb el projecte del cultiu de la vinya, Terrassa recuperarà el seu passat vitivinícola plantant 4.500 ceps en una parcel·la de la finca municipal de Mossèn Homs, d'1,6 hectàrees, que serà explotada per l'empresa Rabassaires, amb la qual l'Ajuntament va signar el desembre de 2021 un contracte d'arrendament rústic i d'aprofitament agrícola. A més, també s'intenta recuperar una varietat autòctona, com és el Terrassenc, que està molt lligada al patrimoni agrícola local, en una iniciativa que ha comptat amb la participació ciutadana. En la recerca d'aquesta varietat, entre setembre i octubre de 2021, l'Institut Català del Vi (INCAVI) va recollir vuit mostres per analitzar-les genèticament. El llogater es compromet que un 10% de les vinyes es dediquin al cultiu experimental d'aquesta varietat autòctona a recuperar.

El  programa de protecció del sòl no urbanitzable protegeix el patrimoni agrícola, històric i cultural a l'Anella Verda. Creat a l'estiu de  2021, està impulsat per un equip multidisciplinari que inspecciona i controla les construccions i els usos actuals que se'n fan en aquest entorn natural protegit, que representa el 65% del territori, per verificar si s'ajusten a la normativa. L'any 2021 va tancar amb una cinquantena d'inspeccions, que van derivar en l'obertura de 26 requeriments a les propietats per construccions sense llicència, per construccions precàries o en mal estat, acumulació de residus o usos indeguts.  

La web del Banc de Bones Pràctiques recull, actualment, 29 projectes de Terrassa, que han estat acceptats des de l'any 2010. Entre aquests figuren el Qüestionari d'obres, una eina digital que  ajuda a la persona usuària a determinar el tipus de permís que necessita abans de fer una obra; l'Observatori de l'Aigua de Terrassa (OAT), un òrgan que  articula la participació ciutadana en la definició de les polítiques i en les decisions estratègiques que afecten el servei d'abastament d'aigua municipal; i també el programa d'horts urbans, "Conreant Terrassa", que promou la creació d'una xarxa ciutadana d'espais verds, que són sostenibles des d'un punt de vista social i agronòmic, i que han servit per crear horts urbans d'autoconsum.  

Totes les propostes de Terrassa es poden consultar a la web del Banc de Bones Pràctiques.