La varietat de cep terrassenc s'incorpora al programa Terrassa Gastronòmica

En aquesta primavera plantaran 250 ceps del terrassenc, una varietat recuperada els darrers anys per l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), que es caracteritza per tenir un raïm de gra atapeït, de color verd fosc abans de la maduració i resistent al fred i a les plagues.

La primera plantació del cep terrassenc es va fer a la finca privada, a Can Font de Gaià, amb la voluntat inicial de fer la verema el setembre de 2026. Fa dos segles, Terrassa era una de les terres de producció de vi més important de Catalunya, amb una varietat de vinya que portava el nom de la ciutat i que es venia a la meitat del territorial. Actualment, tant la vinya com l'olivera estan poc representats a Terrassa, ja que la producció agrícola local està dedicada als cereals, els farratges i la petita horta de subsistència.

El Celler Can Morral del Molí és un dels productors adherits a Terrassa Gastronòmica. Els seus productes singulars també formen part de la Xarxa de Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona/Consell Comarcal del Vallès Occidental. La seva finca està situada a cavall de les comarques del Vallès Occidental i del Baix Llobregat i fa 15 anys que produeixen vi ecològic provinent del raïm de les seves vinyes, que són de les varietats ull de llebre, chardonnay, garnatxa negra, muscat, xarel·lo, sumoll i macabeu, amb ceps d'entre 60 i 80 anys d'antiguitat.

Terrassa Gastronòmica

Aquesta marca identifica els productes, els establiments i les activitats organitzades per dinamitzar el turisme gastronòmic, el sector de la restauració i la pagesia local, en col·laboració amb els agents públics i privats, amb la voluntat de recuperar els productes tradicionals del territori i promocionar la cuina autòctona i els productes de proximitat.

La promoció dels productes de temporada i de proximitat propis del territori, i la promoció de la marca Terrassa Gastronòmica, és una de les accions recollides al Pla de Màrqueting Turístic de Terrassa aprovat el març del 2021.

Terrassa Gastronòmica compta amb diferents productes conreats per productors i productores de Terrassa/Anella Verda i comarca i que es poden adquirir a les parades dels Mercats Municipals, a les masies o als diferents punts de venda dels mateixos productors. La cistella de Terrassa Gastronòmica també incorpora productes singulars produïts o elaborats a iniciativa de productors i productores de Terrassa i comarca: formatges de pastor, llegums, olis, vins, així com productes elaborats referenciats per arxius, receptaris, costums, com la botifarra terregada Terrassa, el dàcar, el cardinal, o la beguda La Modernista, entre d'altres.

Des del segle XVIII

L'expansió de la vinya al Vallès Occidental s'havia iniciat en el segle XVIII, i continuà amb molta força durant la primera meitat del segle XIX. Cap a mitjans del segle XIX era la comarca catalana amb una major especialització vitivinícola, per davant de l'Alt Penedès, el Bages i l'Anoia, amb un 68% de la superfície conreada dedicada a la vinya de les varietats com el picapoll, la garnatxa, el macabeu, el xarel·lo i les autòctones locals com el Terrassenc.

La producció de Terrassa i Sabadell representava el 17% de la producció de la província de Barcelona. La reactivació de la producció vitícola catalana durant la primera meitat del segle XIX és resultat de l'increment dels intercanvis comercials de l'economia catalana amb els mercats americans.

La plaga de la fil·loxera va provocar una caiguda dels preus del vi i una regressió del conreu de la vinya. A principis del segle XX, la industrialització de la comarca va representar la pràctica desaparició del patrimoni agrícola local i la disminució del sector de la pagesia. Els anys 1960, amb l'eclosió de la construcció, es va tancar un cicle històric de predomini agrícola al Vallès Occidental per convertir-se en una comarca industrial i metropolitana.

En aquest projecte de recuperació de la vinya a Terrassa, l'Ajuntament va fer l'aposta per plantar varietats tradicionals ceps vallesans en una de les parcel·les municipals de la finca de Mossèn Homs, situada a l'Anella Verda.