Terrassa renova amb la UAB el conveni que dóna continuïtat a l'estudi de contracepció que regularà la població de senglars

Es tracta de la segona fase del projecte d'immunocontracepció que dóna continuïtat a la prova pilot, realitzada entre els anys 2017 i 2019 i, en la qual Terrassa també va participar juntament amb els municipis de Matadepera, Sant Cugat del Vallès i Vacarisses, així com la Diputació de Barcelona.

En la primera fase es va avaluar l'efectivitat d'un tractament que implicava l'administració d'una vacuna contraceptiva per reduir els nivells de progesterona a les femelles i de testosterona en els mascles. Els resultats van evidenciar la seva eficàcia, especialment, entre les femelles i els mascles joves, perquè s'ha comprovat que afavoreix la creació d'anticossos davant les hormones de la funció reproductora.

Ara, amb la renovació del conveni, es posarà en marxa la segona fase, per comprovar si aquesta vacuna és eficaç en animals joves d'entre 4 i 6 mesos d'edat; si els seus efectes són permanents o reversibles o, si bé, comporta canvis en el comportament o en el creixement d'aquests mamífers. La durada és de tres anys.

Si els resultats finals són favorables, en un futur aquest mètode podrà contribuir a controlar la població de senglars limitant la reproducció de l'espècie i ser una de les alternatives a les batudes, que les administracions no contemplen com una bona eina de gestió perquè desestructura les poblacions i afavoreix la reproducció de les femelles joves.

Sense predadors

La presència de senglars és cada vegada més habitual en àrees urbanes i periurbanes perquè identifiquen els espais humanitzats com àrees segures on aconseguir fàcilment els aliments. Busquen menjar i, en la seva recerca, provoquen tota mena d'incidències i destrosses. A Terrassa, els albiraments de senglars a la via pública han augmentat en els darrers cinc anys, passant dels 22 de 2017 als 39 de 2021.

Com a mesura de prevenció, es recomana tancar bé els contenidors després de dipositar les escombraries; no deixar deixalles a prop; lligar els gossos davant la seva presència i conduir amb precaució, perquè poden travessar carrers i carreteres. I, en cas de detectar la seva presència, cal evitar moviments o sorolls bruscos perquè ho podrien interpretar com una amenaça directa; no acostar-se ni donar-li menjar perquè, així, és com perden la por a les persones.

Els senglars són animals que no tenen predadors. A Catalunya la densitat de senglars ha augmentat a conseqüència de diversos factors com l'expansió dels boscos i dels conreus de regadiu, que fa que disposin de més menjar; de la sequera que els ha impulsat a buscar menjar més enllà dels boscos; d'un sotabosc cada vegada més dens que facilita el seu refugi; de la inexistència de depredadors i de l'augment de cries nascudes arran de l'encreuament amb altres espècies, com els porcs vietnamites i els porcs de granja. Això fa que en lloc de les 4-6 cries que poden parir a l'any els senglars autòctons s'enfilin fins a les 10-12 que poden gestar les femelles creuades.