El Pla Especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera (PES), elaborat per l'ACA, marca les directrius principals que, després els municipis detallen en els seus plans municipals. En el cas de Terrassa, el PE conté un total de 56 mesures per  reduir, de manera gradual, el consum d'aigua, que són aplicables segons l'estat de sequera, que defineix l'ACA: normalitat (blau); prealerta (verd); alerta (groc); excepcionalitat (taronja) i emergència (vermell). Les mesures proposades  preveuen un estalvi d'aigua per cadascun dels cinc escenaris: 510 m³/dia (normalitat); 2.813 m³/dia (alerta); 4.771 m³/dia (excepcionalitat); 7.234 m³/dia (emergència I); 7.607 m³/dia (emergència II) i 8.242 m³/dia (emergència III). La revisió obligatòria del PE es cada sis anys, tot i que el mateix pla preveu una revisió anual per avaluar l'efectivitat de les mesures.

L'aigua de la ciutat prové en un 80% del riu Llobregat i, per tant, depèn molt directament dels embassaments de la conca d'aquest riu com són el de la Baells, la Llosa del Cavall i el de Sant Ponç, i la resta, s'agafa principalment d'una xarxa de pous i mines de Terrassa. 

Terrassa, en estat d'excepcionalitat

La Generalitat va declarar el 6 demarç l'entrada a l'estat d'excepcionalitat per sequera hidrològica en el sistema Ter Llobregat, al qual pertany Terrassa, per l'empitjorament de les reserves, ja que els seus embassaments estaven per sota del 30% de la seva capacitat, i davant la necessitat d'adoptar nous canvis per garantir l'abastament. Aquesta mesura afecta prop de sis milions d'habitants i 224 municipis. 

Amb l'estat d'excepcionalitat es redueix el 40% de l'aigua per a usos agrícoles i el 15% per a usos industrials. Es prohibeix el reg de zones verdes (només es permet l'aigua per mantenir viu l'arbrat i fent-ho gota a gota o amb regadores); la neteja de carrers amb aigua potable i es redueix la dotació passant dels 250 litres/hab/dia que contemplava l'escenari d'alerta als 230 que contempla l'actual d'excepcionalitat.  Per aquest motiu és important fer un bon ús de l'aigua, utilitzar-la amb responsabilitat i amb criteris de sostenibilitat, aplicant les mesures d'eficiència i estalvi que estiguin al nostre abast. 

La Generalitat va aprovar el febrer un Decret llei per protegir la disponibilitat de les fonts de subministrament de les xarxes d'abastament d'aigua potable, on es defineixen les mesures per dissuadir els consums d'aigua elevats i la possibilitat d'imposar sancions en cas que se superin les dotacions fixades en el Pla de sequera. 

Context normatiu del PE

La legislació europea, estatal i catalana defineixen marcs legislatius per protegir  les aigües que ajuden a pal·liar els efectes de la sequera i garantir, així, el subministrament d'aigua de beure. El Plan Hidrológico Nacional, aprovat l'any 2001, obliga els municipis de més de 20.000 habitants a disposar d'un pla d'emergència  (art. 27.3 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol del Pla Hidrològic Nacional) i el Pla Especial d'Actuacions per Situacions d'Alerta i Eventual Sequera, aprovat per la Generalitat l'any 2020, també obliga els municipis a tenir-ne un. 

En aquell moment, Terrassa disposava d'un pla de contingència, que es va redactar coincidint amb la sequera de 2008 i que és la base de l'actual PE, que es va activar d'ençà que la Generalitat va decretar l'estat de prealerta, ja que forma part del Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM), que permet fer seguiment, avaluar els indicadors i vetllar pel compliment de totes les mesures.