El Servei de Cultura de l'Ajuntament de Terrassa, mitjançant Terrassa Arts Visuals, va posar en marxa el Cicle Terrassa Comissariat l'any 2009 amb l'objectiu de promoure i estimualr el comissariat artístic i obrir l'EspaiDos de la Sala Muncunill a nous formats i relats de l'àmbit de les pràctiques artístiques contemporànies

L'objectiu d'aquest cicle és donar a conèixer i dinamitzar la tasca dels curadors i curadores emergents residents a Catalunya.

Terrassa Comissariat 21

Ciutat. El futur no té data.

Federica Matelli liderarà el cicle Terrassa Comissariat 21. "Ciutat, el futur no té data" és una sèrie de quatre exposicions sobre el tema del futur de la ciutat. L'eix temàtic del projecte serà imaginar el futur de la ciutat de Terrassa a partir de quatre coordinades és a dir, les relacions futur-ecologia, futur-espai públic, futur-societat, futur-economia.

Les quatre exposicions també inclouran sengles no-conferències, que versaran sobre cada tema específic i en què participaran els artistes respectius, acompanyats per teòrics de la ciutat de Terrassa. Una no-conferència és un esdeveniment educatiu horitzontal i participatiu. El terme "no-conferència" s'aplica a una àmplia gamma de reunions que miren d'evitar els aspectes jeràrquics d'una conferència convencional, tot convidant els participants a contribuir i col·laborar activament per donar forma a l'esdeveniment.

  • 10 d'abril, 17:30 h. Ecologia: la ciutat postnatural i la cartografia especulativa. Diàleg entre Antonio R. Montesinos (artista) i Bernat Lladó (Geògraf i Filòsof). Aforament limitat. Reserva a [email protected]
  • 22 de maig, 17:30 h. Espai públic: el metabolisme urbà
  • 03 de juliol, 17:30 h. Societat: cap a una ciutat híbrida d'humans i no-humans
  • 18 de setembre, 17:30 h. Economia: especulació i crisi en l'economia neoliberal

Full de sala

A la seva obra Passagenwerk, Walter Benjamin ens avisava que al món capitalista els béns de consum també estan connectats amb un altre tipus de fantasmagoria: la idea de progrés. Així doncs, segons aquest punt de vista, la idea de futur va de bracet de la ciutat moderna i de la societat de consum que hi viu.

Si la paraula "utopia", tal com la va encunyar Thomas More, es defineix originalment com la "ciutat ideal que encara no s'ha esdevingut", aleshores el paper dels objectes de consum es fa palès en la formació del sentit utòpic de la societat de consum contemporània i futura, que té el seu escenari principal a la ciutat moderna.

Més enllà de la fi de les ideologies i dels grans relats històrics (Jean-François Lyotard), a la societat actual l'espai de la utopia de progrés està ocupat –o, més ben dit, vampiritzat– pel mercat: dissortadament el mercat és, ara per ara, l'única tecnologia del futur (Elie Ayache).

Malgrat tots els intents de resistència, a la societat capitalista el consum continua sent el centre de la vida quotidiana. Per tant, sorgeix una pregunta: com seria la vida quotidiana en una futura societat postcapitalista? Avui dia es desenvolupen noves teories polítiques acceleracionistes (Nick Srnicek, Alex Williams i Nick Land) més enllà de la "trinxera" de l'esquerra postmoderna centrada en la crítica del present i en la reinterpretació del passat i que actualment mira cap al futur només d'una manera retrospectiva. Els teòrics acceleracionistes proposen que especulem sobre els possibles resultats d'una acceleració, i una apropiació alternativa, de les plataformes materials del capital (o del col·lapse del capitalisme), i del mercat/consum com una part d'aquestes.

D'altra banda, com afirma Rosi Braidotti, la ciència-ficció utòpica o distòpica ens permet pensar la cultura popular d'una manera diferent, és a dir, amb la ciència-ficció presentant-se com un espai per a l'especulació i la imaginació també sobre el paisatge, l'espai públic, la vida social o l'economia del futur. Quines possibilitats té la nostra vida quotidiana d'aquí a dos-cents anys? Quins objectes formaran part del nostre paisatge quotidià? Partint de la noció de ciència-ficció de Rosi Braidotti i de les teories acceleracionistes, aquest projecte proposa una introducció especulativa, interdisciplinària, col·laborativa i, òbviament, visual a la vida quotidiana futura a la ciutat.

SO FAR (AWAY)
  • Antonio R. Montesinos
  • eix futur– ecologia
  • Del 10 d'abril al 09 de maig
  • Horari: de dimarts a divendres de 16 a 20 h. Dissabtes d'11 a 14 h i de 16 a 20 h. Diumenges d'11 a 14 h. Dilluns tancat.
  • No-conferència: dissabte, 10 d'abril a les 17.30 h. "Ecologia: la ciutat post-natural i la cartografia especulativa". Diàleg entre Antonio R. Montesinos (artista) i Bernat Lladó (Geògraf i Filòsof). Aforament limitat. Reserva a [email protected]

Full de sala

Aquesta peça pretén continuar les línies de recerca i els eixos temàtics tractats anteriorment a la sèrie Inopias, projecte basat en la representació de ciutats fictícies realitzades amb materials pobres i recuperats, així com en la utilització de la maqueta i el paisatge com a eines de projecció, tant social i urbanística com a narrativa.

So far (away) és un nou exercici d'especulació. Es proposa escenificar un futur assentament humà allunyant-se de l'imaginari de la ciència-ficció mainstream –basada en el progrés tecnològic, en lògiques capitalistes i extractivistes– i incorporant noves vies d'actuació basades en la cura, la reparació de l'ecosistema, la relació simètrica amb el que és no-humà i la no separació entre els conceptes natural i artificial.

 

Green wave

  • Anaisa Franco
  • eix futur - espai públic
  • Del 22 de maig al 20 de juny
  • Horari: de dimarts a divendres de 16 a 20 h. Dissabtes d'11 a 14 h i de 16 a 20 h. Diumenges d'11 a 14 h. Dilluns tancat.
  • No-conferència: "Espai públic: el metabolisme urbà". Dissabte 22 de maig a les 17:30 h. 

Green wave és una escultura d'art públic formada per una estructura ondulada recoberta de plantes i una teulada solar sensible que s'il·lumina durant la nit. Els usuaris poden caminar per damunt l'escultura i descansar-hi a sota. L'objectiu de Green wave és crear una obra d'art que eviti el canvi climàtic, recicli les ampolles de plàstic i il·lumini la seva pròpia forma utilitzant energia verda de les cèl·lules solars que du incrustades. El projecte involucra l'audiència en crear un espai comú compartit on la ciutadania pot caminar, jugar, descansar, educar els infants i collir plantes, herbes o menjar. Pot acollir diversos tipus de plantes, com ara romaní, anet, lavanda, coriandre, menta, alfàbrega o flors. Està pensat com un punt de trobada públic, un espai educatiu compartit que involucra els veïns en el desenvolupament de la "granja" i els convida a gaudir i a compartir els fruits de la collita.

 

Mare de Robots

  • Monica Rikić
  • eix futur - societat
  • Del 3 al 31 de juliol
  • Horari: de dimarts a divendres de 16 a 20 h. Dissabtes d'11 a 14 h i de 16 a 20 h. Diumenges d'11 a 14 h. Dilluns tancat.
  • No conferència: "Societat: cap a una ciutat híbrida d'humans i no-humans". Dissabte 3 de juliol a les 17:30 h. Places limitades. Cal reserva prèvia per correu electrònic a [email protected] 
  • Taller a càrrec de Mónica Rikić. Dissabte 19 de juny de 16 a 20 h.
    A la Sala Cúpula del Teatre Principal de Terrassa (Pl. Maragall, 2). Places limitades. Cal inscripció prèvia per correu electrònic a [email protected]

Mare de robots és una instal·lació interactiva on s'entrecreuen joc, robòtica i sociologia. Té com a objectiu visualitzar i analitzar des de l'art els efectes i resultats d'una futura societat híbrida entre humans i entitats artificials. Utilitza la simulació social inspirada en el joc com a metodologia de recerca de societats especulatives híbrides. El sistema simula la generació i evolució autònoma de la societat. El públic té la possibilitat de participar activament al món mitjançant interaccions amb tauletes, una per robot, i influir en el comportament i l'evolució de la societat. Són un registre vital de cada robot, en el qual es pot veure la seva informació, l'evolució i els desitjos que volen aconseguir per ser feliços. Hi ha desitjos que poden assolir per ells mateixos i per a d'altres necessiten interacció humana. Cada acció tindrà una conseqüència social que cal tenir en compte.

 

La gran festa

  • Enric Maurí
  • eix futur - economia
  • Del 10 de setembre al 17 d'octubre
  • Horari: de dimarts a divendres de 16 a 20 h. Dissabtes d'11 a 14 h i de 16 a 20 h. Diumenges d'11 a 14 h. Dilluns tancat.
  • No-conferència: "Economia: especulació i crisi en l'economia neoliberal". Dissabte 10 de setembre a les 17:30 h. 

La gran festa té com a punt de partida la situació socioeconòmica actual i com ens estan afectant i ens afectaran les conseqüències de la crisi. Hi ha actuacions financeres i operacions econòmiques que en molts casos s'ha pogut demostrar que eren d'una especulació extrema, accions de gran risc que han posat entre les cordes l'economia mundial i que afecten directament especialment la classe mitjana. En el seu conjunt, la instal·lació planteja un ambient de ressaca: simula el dia després d'un espai on es celebrà una gran festa, tot pretenent així provocar una sensació de mareig i confusió. No es busca interpretar o reflexionar sobre com la crisi afecta l'economia mundial, sinó com les conseqüències d'aquesta crisi i la inflexió en el sistema econòmic i de vida a Occident han començat a canviar les nostres realitats particulars. Amb el desprestigi d'aquest sistema, alguns opten per organitzar-se amb la màxima independència possible...