L'Ajuntament commemora el 90è aniversari de la Segona República amb dues exposicions a la Casa Alegre de Sagrera

El pati de la Casa Alegre acullen la mostra «Tres dies d'abril», de Memorial Democràtic

Tres dies d'abrilL'Ajuntament de Terrassa, a través del programa de Memòria Democràtica i del Servei de Cultura, se suma a la commemoració del 90è aniversari de la Segona República Espanyola amb dues exposicions que es podran veure a la Casa Alegre de Sagrera durant el mes d'octubre,

A partir de divendres, 1 d'octubre, i fins al dia 24, el pati de la Casa Alegre de Sagrera acolliran l'exposició «Tres dies d'abril», que recull fotografies i testimonis sobre l'adveniment de la República. Les imatges, captades a diferents pobles i ciutats de Catalunya entre el 14 i el 17 d'abril de 1931, mostren escenes diverses del país davant d'aquell fet històric.

L'exposició està produïda per Memorial Democràtic, institució de la Generalitat de Catalunya dedicada a la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya. «Tres dies d'abril» va començar la seva itinerància a Barcelona el passat mes d'abril i des d'aleshores s'ha pogut veure a diferents municipis.

Terrassa és un dels ajuntaments que han contribuït a l'exposició amb imatges dels seus fons documentals. Concretament, una fotografia presa al Raval de Montserrat procedent dels fons de l'Arxiu Històric Municipal i l'Arxiu Tobella.

La regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, i el director de Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, presentaran l'exposició a Terrassa dijous, 30 de setembre a les 18 h.

Patrimoni terrassenc vinculat a la Segona República

D'altra banda, i també amb l'objectiu de commemorar els 90 anys de la proclamació de la Segona República espanyola, vint-i-cinc museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona participen en la iniciativa «Visca la República!» dins el cicle Memòria en Xarxa.

Es tracta d'una mostra transversal, dispersa en el territori que assenyala els museus com a dipositaris de la memòria material i com a transmissors d'un llegat cultural comú.

A través d'una selecció d'objectes relacionats amb diferents episodis del període que s'inicià el 14 d'abril de 1931, la mostra recull l'ambient de l'època republicana.

Des del mes d'abril de 2021 fins al gener de 2022, els museus de poblacions com Arenys de Mar, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Folgueroles, L'Hospitalet, Manresa, Masnou, Martorell, Mataró, Moià, Montcada i Reixac, Mollet del Vallès, Ripollet, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat, Santa Coloma de Gramenet, Sitges, Terrassa, Tona, Vilassar de Dalt i Vilafranca del Penedès exposaran objectes que aniran acompanyats d'un text introductori comú per contextualitzar la mostra i d'un text específic dedicat al propi museu.

En el cas de Terrassa, la mostra rep el nom de "La República a l'ombra" on es contextualitza la taula que es troba ubicada al menjador de les grans ocasions de la Casa Alegre de Sagrera, una peça simbòlica, procedent de la Torre Salvans, que enllaça amb l'activitat de la Presidència de la República en els darrers mesos del seu govern. Aquesta exposició es podrà veure a la Casa Alegre de Sagrera del 29 de setembre al 7 de novembre.

L'esdevenir de la guerra va provocar canvis en la ubicació del Govern republicà: el 6 de novembre de 1936 es traslladava de Madrid a València i un any més tard ho feia a Barcelona.

En aquest darrer trasllat, el president de la República, Manuel Azaña (Alcalá de Henares, 1880 – Montauban, França, 1940), instal·là la seva residència a la Torre Salvans de Matadepera, una residència d'estiu que l'industrial Francesc Salvans es feu construir l'any 1929 i que, com molts altres edificis, havia estat confiscat per l'Ajuntament de Terrassa. El seu propietari havia estat assassinat per grups incontrolats, juntament amb el seu fill Joan i sis persones més, el 24 de juliol de 1936 en els anomenats Fets de la Barata.

El president de la República i el seu cercle més proper s'instal·laren a la casa cap a mitjan febrer de 1938 després d'uns treballs de condicionament per a la seguretat dels residents: un refugi antiaeri amb una entrada per l'interior de la casa, una base de defensa antiaèria i un búnquer per emmagatzemar l'artilleria. Aquesta va ser la seva última residència estable a l'Estat espanyol, ja que Azaña deixava la Torre Salvans el 21 de gener de 1939 i iniciava el camí de l'exili.

Tot i que el president de la República tenia el seu despatx oficial al Palau de Pedralbes, passava molt de temps a la casa de Matadepera, on va rebre diverses autoritats del món polític. Fins i tot es diu que s'hi va celebrar el consell de ministres del 5 d'abril de 1938, presidit per Juan Negrín, primer ministre de la República.

Avui dia, la taula que hi havia a la Torre Salvans, i que molt possiblement s'utilitzà per celebrar un dels darrers consells de ministres de la Segona República, està situada al menjador de les grans ocasions de la Casa Alegre de Sagrera.