El Teatre Principal ha estat l'escenari aquest dijous de l'acte d'entrega de la cinquena edició dels Premis Muncunill a la Innovació 2021, atorgats per l'Ajuntament de Terrassa. Uns guardons impulsats amb l'objectiu d'apropar la innovació a la ciutadania des de totes les seves vessants i en reconeixement a la feina d'aquelles persones, entitats, empreses o projectes que aposten per la innovació com a model integral.

En aquesta cinquena edició els premis han retornat al tradicional escenari del Teatre Principal, amb un aforament limitat i seguint amb totes les mesures de prevenció i seguretat, on s'han lliurat quatre premis de les seves respectives categories, a més d'un guardó honorífic.

El Premi Muncunill a la Innovació d'àmbit local a la persona, institució, empresa, projecte o associació de tot tipus, que hagi desenvolupat tasques que constitueixin una aportació innovadora rellevant per a la ciutat de Terrassa i per a la societat en general ha recaigut aquest any en Prometeo, un dispositiu ideat per el bomber terrassenc Joan Herrera, de la grandària d'un telèfon, que es col·loca al braç i avisa als bombers en una situació de perill perquè puguin retirar-se a temps i, a més a més, informar-los de quan tornin a estar en una situació idònia de salut per poder tornar a treballar. L'aparell incorpora sensors que identifiquen l'agent extern a evitar, per exemple, una zona de risc, i avisa al bomber amb senyals senzilles: vermell, groc i verd. El color vermell seria una senyal d'alerta que avisaria al bomber que ha de sortir immediatament de la zona. El projecte ha guanyat un premi internacional de la multinacional IBM a Nova York, passant per davant de 5.000 projectes que aspiraven al premi de 165 països.

El Premi Muncunill a la Innovació Empresarial d'àmbit Estatal a l'empresa que hagi desenvolupat tasques que constitueixin una aportació innovadora rellevant per a la societat ha estat per a Viralgen, una biotecnològica situada al Parc Científic i Tecnològic de Guipúscoa. Desenvolupa i fabrica vectors adenoassociats (AAV) per a assajos clínics i per a la producció a gran escala de nous tractaments mèdics per al creixent mercat de les teràpies gèniques. En només tres anys, s'ha convertit en un referent mundial pels seus innovadors avenços i la seva excepcional capacitat de producció. Així, contribueix d'una manera determinant a un canvi històric per a la medicina i la humanitat. Persones amb malalties genètiques que fins ara no tenien cura, per primer cop, es poden curar.

El Premi Muncunill a la Innovació Cultural d'àmbit Estatal a la persona, institució, empresa, projecte o associació de tot tipus, que hagi desenvolupat tasques que constitueixin una aportació innovadora rellevant per a la societat en el sector cultural ha recaigut en la Fundació Fair Saturday, una de les organitzacions de nova creació més destacades en l'àmbit de la cultura i la innovació social. En pocs anys ha creat i desenvolupat diversos nous conceptes i projectes singulars a través de la cultura, amb impacte social i creixent presència global fins a esdevenir una organització referent a nivell internacional.

El Premi Muncunill a la Innovació Social d'àmbit estatal a la persona, institució, empresa o associació que hagi desenvolupat tasques que constitueixin una aportació innovadora rellevant per a la societat en l'àmbit social d'enguany ha estat per a Borja Corcóstegui, cofundador i director mèdic i científic de l'Institut de Microcirurgia Ocular (IMO) i del Consell Científic de l'European School of Advanced Studies in Ophtalmology, Vicepresident de la Fundació "Ulls de l'Món" i President de la Fundació IMO. És pioner en la introducció i desenvolupament de la vitrectomia a Europa. Lidera el rànquing dels especialistes en oftalmologia amb millor reputació d'Espanya, segons el primer Monitor de Reputació Sanitària (MRS), i ha iniciat projectes de futur com el xip de la retina la investigació de la retinosi pigmentària.

D'altra banda, el Premi Muncunill a la Innovació Honorífic ha estat per a Laura Tremosa, segona dona catalana en obtenir el títol d'Enginyera Industrial, pionera al nostre país en el camp de les ciències dures, entusiasta del desenvolupament tecnològic i impulsora del feminisme. A banda de múltiples articles sobre el feminisme, ha publicat els llibres "La Mujer ante el desafío tecnológico" (1986) i "La robótica en la industria catalana (1989)". El 1976 va ser una de les organitzadores de les primeres "Jornades Catalanes de la Dona", punt d'inflexió del feminisme a Catalunya.

La tinenta d'alcalde de Promoció econòmica i Projecció de la Ciutat, Núria Marín, delegada per l'alcalde, ha estat l'encarregada de lliurar el premis, juntament amb el regidor d'Economia Social i Innovació, Pep Forn.

L'acte s'ha dividit en tres parts diferenciades: la primera ha comptat amb la conferència marc "El llegat Montessori a Terrassa: Innovació i diversitat", a càrrec de Núria Salán, professora i sotsdirectora de l'ESEIAAT i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia. Durant la segona part de l'acte s'ha procedit al lliurament dels premis. La darrera part de la gala s'ha obert amb els parlaments institucionals a càrrec dels representants de l'Ajuntament de Terrassa, de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Ciència i Innovació i ha acabat amb la representació d'un fragment de l'espectacle "Fenomen" a càrrec de Quim Girón, artista i creador de circ contemporani i Moon Ribas, coreògrafa cíborg.