L'Ajuntament porta al Tribunal Constitucional els contenciosos per les multes coercitives a les entitats financeres

El Govern Municipal obre noves línies d'acció per afavorir l'ocupació d'habitatges buits propietat de grans tenidors

TerrassaL'Ajuntament de Terrassa presentarà recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional arran la inadmissió, per part del Tribunal Suprem, del recurs de cassació presentat el novembre de 2017. Amb aquest recurs de cassació, la voluntat municipal era revertir les sentències contràries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre els contenciosos presentats per les entitats financeres multades per no obeir el requeriment municipal de donar ús als seus pisos buits. El Suprem, però, va dictar el passat octubre una providència per la qual no s'admet a tràmit el recurs, i per aquest motiu el Govern Municipal, després de valorar la situació, ha optat per recórrer al Constitucional.

El Govern considera que hi ha arguments per recórrer a la màxima instància del sistema judicial espanyol i que, encara que és difícil que el recurs prosperi, cal esgotar les vies judicials per intentar aconseguir una sentència favorable que consolidi la via de les multes coercitives, que l'Ajuntament de Terrassa va posar en marxa de manera pionera el 2013. El Consistori recorrerà al Constitucional en entendre que ha estat vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva consagrat a l'article 24 de la Constitució Espanyola.

El 2012, l'Ajuntament de Terrassa va començar a desenvolupar actuacions per a  evitar la utilització anòmala dels habitatges, en concret la seva desocupació permanent i injustificada. Les actuacions es varen centrar en l'aplicació de les determinacions contingudes a la Llei del Dret a l'habitatge, Llei 18/2007, mitjançant l'obertura d'un total de 1.176 expedients fins a dia d'avui. Actualment, 822 d'aquests expedients s'han arxivat, principalment perquè els habitatges objecte d'expedient ja no estan buits.

El 2013 l'Ajuntament va començar a imposar multes coercitives, com a mesura de pressió, als grans tenidors de pisos buits que ignoraven els requeriments que el Consistori els remetia perquè donessin ús als seus pisos. Les entitats financeres han presentat fins ara 145 contenciosos administratius per no pagar les multes. Els jutjats de primera instància han fallat en el 80% dels casos a favor de l'Ajuntament, i les entitats financeres han recorregut en molts casos al TSJC. Aquest tribunal va començar a fallar sobre aquest tema l'any passat, i sempre en contra de l'Ajuntament.

La sentència del TSJC que va marcar el canvi de criteri judicial respecte les multes coercitives, emesa el novembre de 2017, es basa en què, a partir de la interpretació que fa aquest tribunal de la Llei del Dret a l'Habitatge, els ajuntaments no són competents per tramitar expedients d'utilització ni, consegüentment, per aplicar multes coercitives. Segons la sentència, la llei no és prou clarar i el fet que la Generalitat no hagi dut a terme el desplegament de la llei mitjançant la redacció d'un reglament no ha permès aclarir aquest punt.

En aquest sentit, la tinent d'alcalde de Drets Socials i Serveis a les Persones i regidora d'Habitatge, Eva Candela, ha reclamat una reforma legislativa que clarifiqui la Llei d'Accés a l'Habitatge: "és urgent que la Generalitat impulsi una reforma de la llei i que la desenvolupi amb un reglament, i sobretot, és fonamental que no hi hagi cap dubte o malinterpretació possible sobre les competències municipals per què, ara per ara, tenim una llei que a la pràctica no serveix pel que hauria de servir", ha dit la regidora, qui ha afegit que "En tota una dècada, la Generalitat no només no ha fet avançar la llei, sinó que el 2011 la va fer retrocedir amb una retallada important, i per això els esforços que es puguin fer des dels ajuntaments serveixen de poc".

Noves vies

En paral·lel a les noves accions judicials, el Govern Municipal està treballant en noves línies d'actuació per reduir el nombre de pisos buits a la ciutat, que és l'objectiu pel qual va començar a imposar multes coercitives fa cinc anys. En aquest sentit, i mentre no hi hagi sentències favorables sobre les multes coercitives, el Govern optarà per obrir expedients sancionadors, respecte als quals la Llei del Dret a l'Habitatge atribueix clarament la competència als ajuntaments. Les dificultats d'aquesta via rauen en el fet que per poder sancionar, l'Ajuntament ha d'acreditar que s'han complert una sèrie de requisits relacionats amb polítiques de foment, la majoria dels quals depenen de la Generalitat.

Tanmateix, els actuals expedients per utilització anòmala es continuaran tramitant, encara que sense requeriments ni multes coercitives, amb l'objectiu d'efectuar declaracions d'utilitzacions anòmales d'habitatges (i per tant incompliments de la llei) i amb els corresponents advertiments d'incoació d'expedients sancionadors. En cas que finalment hi hagués sentència favorable, es reprendrien els requeriments d'ocupació i, quan pertoqui, les multes coercitives.