L'Ajuntament presenta 58 projectes per a la transformació de la mobilitat i l'espai urbà en el marc dels fons europeus Next Generation

A les propostes, que sumarien més de 17 milions d'euros d'inversió, inclou la la compra d'un autobús elèctric, actuacions de millora de l'accessibilitat a tots els districtes, i la gestió intel·ligent i sostenible del trànsit i la mobilitat, entre d'altres

L'Ajuntament ha presentat 58 projectes a la convocatòria de 2021 del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) d'ajudes provinents dels fons europeus dins del «Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència: Pla de xoc de mobilitat sostenible, segura i connectada a entorns urbans i metropolitans». Les iniciatives candidates a rebre subvencions provinents dels fons europeus Next Generation s'emmarquen en tres grans línies d'actuació: la implantació de la zona de baixes emissions, prioritzar el transport públic col·lectiu i la mobilitat activa en entorns urbans i metropolitans, com alternativa al vehicle privat, i, per últim, la millora i digitalització de l'activitat dels serveis públics de transport. En tots els casos, són projectes per millorar l'accessibilitat, contribuir a la pacificació del trànsit, i millorar la tecnològica del transport públic.

El conjunt d'aquests projectes sumen un cost de 17.378.216 euros, dels quals 12.872.377 es corresponen a la convocatòria del MITMA, 4.505.839 euros aniran a càrrec de l'Ajuntament i la part restant, 100.000 euros, correspon a un ajut de la Diputació de Barcelona.

La tinenta d'alcalde de Territori i regidora de Mobilitat, Lluïsa Melgares, ha explicat que «molts dels projectes que presentem als Next Generation tenen a veure amb la millora de la ciutat, prioritzant l'ús del transport col·lectiu, oferint una alternativa al vehicle privat, entre d'altres». Melgares, també ha explicat que els projectes, «han de millorar l'accessibilitat, contribuir a la pacificació del trànsit i millorar el transport públic, gràcies a la tecnologia i la digitalització dels serveis de control de trànsit, entre d'altres».

D'una banda, s'ha plantejat una bateria de projectes per a la implantació de la zona de baixes emissions (ZBE) a la ciutat. Segons un estudi de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), actualment, el 84% del parc circulant de terrassa té etiquetatge i, per tant, pot circular per la zona de baixes emissions. A més, la llei de canvi climàtic i transició energètica (Llei 7/2001), aprovada per part del Govern espanyol el passat mes de maig, estableix l'obligatorietat per als municipis de mes de 50.000 habitants d'implantar les zones de baixes emissions abans de l'any 2023. 

Davant d'això, existeix la necessitat de plantejar un model específic d'implantació de zones de baixes emissions que respongui a les especificitats pròpies d'aquells àmbits urbans que comparteixen una realitat territorial i infraestructural comuna i diferenciada respecte a l'àmbit central metropolità.

Entre els projectes presentats en aquesta línia, també destaca la implantació de càmeres per al control d'accés dels vehicles motoritzats, mitjançant lectura de matrícula associada a l'etiqueta ambiental. Aquestes mateixes també servirien per al control d'accessos a les àrees de vianants i per recompte de vehicles que accedeixen per les diferents portes d'accés. 

Un altre projecte contempla la instal·lació de senyalització indicativa en els perímetres de les zones i la implantació de senyalització vertical indicativa de la delimitació i entrada, així com l'adaptació de la senyalització d'orientació i d'estacionaments. 

Paral·lelament, s'ha sol·licitat també la implantació de vuit panells de missatge variable led per informar en temps real a la ciutadania de l'estat de la qualitat de l'aire, de les restriccions de la circulació per situacions ambientals o de seguretat, de la situació de la circulació en temps real, temps de recorregut entre diferents punts de referència de la xarxa principal de circulació, així com d'incidències puntuals que poden afectar aquests vials (accidents, manifestacions, etc.), recomanant rutes alternatives.

D'altra banda, Terrassa ha presentat també el projecte per crear un nou Park & Ride a l'estació de Renfe Terrassa Est i un segon Park & Ride a l'estació de FGC de Les Fonts. Això implica la instal·lació de càmeres de lectura de matrícules que permetran vincular els usuaris de l'aparcament amb usuaris del tren, per afavorir aquest ús i evitar l'ús d'aparcament per altres motius. Aquestes iniciatives tenen per objectiu promoure l'intermodalitat en el transport. 

L'Ajuntament també ha inclòs un projecte per incorporar a la ciutat un nou sistema intel·ligent de gestió de zones d'estacionament regulat, parquímetres intel·ligents que permetin establir una política de preus en funció de l'etiquetatge ambiental.


Prioritzar el transport públic col·lectiu i la mobilitat activa

La segona línia de projectes presentats busca prioritzar el transport públic col·lectiu i la mobilitat activa en entorns urbans i metropolitans, com alternativa al vehicle privat. En aquest sentit, s'ha sol·licitat la compra d'un nou autobús elèctric, que seria el primer adquirit per l'Ajuntament i permetria provar aquesta tecnologia. D'aquesta manera, la flota d'autobusos urbans comptaria amb 33 vehicles híbrids i un d'elèctric, el que suposaria que gairebé la meitat de la flota seria de tecnologia sostenible.

En aquest àmbit i per fomentar el transport actiu, s'ha presentat un projecte per crear nous carrils per a bicicletes i vehicles de mobilitat personal (VMP) amb l'objectiu d'ampliar els itineraris de la xarxa en un total de 10.451 metres. La proposta afectaria als carrers de Colom, Miquel Vives, Ample (barri de Sant Pere), Amposta, avinguda de Lacetània, avinguda de Béjar, avinguda del Vallés -entre avinguda Béjar i Font i Sagué-, avinguda de Josep Tarradellas (carril bus-bici) i rambleta del Pare Alegre.

També s'han presentat projectes per millorar l'accessibilitat de diversos carrers i per a executar les obres necessàries de peatonalització d'alguns vials, repartits per tots els districtes. Així mateix, s'han contemplat projectes d'ampliació de voreres i millores d'encreuaments, a més de mesures per garantir entorns escolars segurs. 

La tercera bateria de projectes té com a objectiu la millora de l'accessibilitat en els serveis públics de transport amb la instal·lació de noves marquesines i parades accessibles o la instal·lació de plataformes d'accés a l'autobús en alguns vials. 


Gestió intel·ligent i sostenible del trànsit i la mobilitat

Pel que fa als projectes de gestió intel·ligent i sostenible del trànsit i la mobilitat, s'ha plantejat un sistema de motorització de la mobilitat per obtenir dades sobre els desplaçaments a peu i en bicicleta o de detecció de vehicles mitjançant sensors bluetooth per a l'obtenció d'informació de temps de recorregut en temps real.

També s'ha sol·licitat un programa de centralització semafòrica per a la digitalització de la gestió del trànsit a les vies de circulació de la xarxa primària, que permetrà una millor adaptació dels semàfors a les condicions reals de circulació i proveeix de dades que permeten la monitorització d'actuacions de mobilitat realitzades. 


Les xifres

El cost total dels projectes presentats a la convocatòria és de 17.378.216 euros, desglossat de la següent manera:

    • 12.872.377 euros corresponen a la part sol·licitada en la convocatòria del MITMA 
    •  4.505.839 euros aniran a càrrec de l'Ajuntament de Terrassa

La part restant, 100.000 euros, correspon a un ajut de la Diputació de Barcelona. 

En aquest sentit, el tinent d'alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Isaac Albert, ha explicat que els fons Next Generation «són una oportunitat per a l'Ajuntament, i per a la ciutat, ja que ens obren la porta a poder doblar el pressupost d'inversions per al mandat. Tenim l'oportunitat d'avançar entre sis i vuit anys la transformació de la ciutat de Terrassa». Com ja es va explicar a la roda de premsa de presentació de la proposta de Pressupost Municipal 2022, per a Albert, «treballem per la Terrassa del futur, amb projectes que tenen mirada ample i de llarg recorregut, i disposar d'aquestes aportacions ens permetrien tant assolir i consolidar els nostres objectius, com també treballar-ne de nous. Potser els Next Generation no arriben tots o no ho fan al ritme que ens pensem, però el camí ja està marcat. La feina que hem fet té a veure amb poder fer un salt qualitatiu i quantitatiu que ens havíem marcat».

Fins al moment, l'Ajuntament ha presentat projectes a les diferents convocatòries dels Govern central provinents dels fons europeus Next Generation per import de 26,5 milions d'euros. Entre aquests projectes s'inclou el Projecte Vapor.0; els de Mobilitat i transport; i el de Comerç i Mercats. Properament, es preveu optar als de Transformació digital i modernització de les administracions locals i el d'Eficiència energètica dels edificis.