L'alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, expressa el seu condol per la mort de Joana Biarnés

La fotoperiodista terrassenca va ser Medalla de la Ciutat l'any 2017

L'alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, ha manifestat el seu condol per la mort de Joana Biarnés, considerada la primera fotoperiodista de l'Estat, que va morir ahir al vespre a l'edat de 83 anys. Vega ha lamentat "la pèrdua d'una persona profundament implicada en la seva feina, pionera i lluitadora incansable davant les vicissituds de la dictadura". Vega ha tingut paraules de record i agraïment a la fotoperiodista que "ens els darrers anys havia rebut el merescut reconeixement tant per la seva obra, com per la seva personalitat lluitadora, emprenedora i coherent amb els seus ideals". Biarnés va rebre el 2014 la Creu de Sant Jordi, i a Terrassa, la Medalla de la Ciutat l'any 2017, entre molts d'altres reconeixements. L'alcalde ha anunciat que sol·licitarà a la Comissió del Nomenclàtor de la ciutat que valori la possibilitat que es dediqui un carrer o plaça de la ciutat a la fotoperiodista "en record i reconeixement a una trajectòria professional excepcional com a fotoperiodista i fotògrafa, així com per la seva valentia i empremta deixada en la lluita per la igualtat de sexes a la societat"

Joana Biarnés i Florensa, nascuda a Terrassa el 1935, ha estat considerada la pionera del fotoperiodisme a Espanya. El fet de ser la primera dona en aquest camp professional la va obligar a vèncer els prejudicis d'una època marcada pel franquisme, facilitant així el camí a les dones que més tard van voler dedicar-se també al fotoperiodisme. Audaç i rigorosa, amb una gran capacitat per captar l'instant i les emocions, Joana Biarnés va triomfar com a reportera gràfica, immortalitzant amb la seva càmera a grans figures de renom internacional.

Els seus inicis com a fotoperiodista van ser ajudant el seu pare, Joan Biarnés, que col·laborava en publicacions esportives de futbol, ciclisme o hoquei sobre herba. Va  publicar el seu primer reportatge en el diari El Mundo Deportivo, alhora que ingressava a l'Escola de Periodisme de Barcelona.

El 1962 cobreix la gran riuada del Vallès, que assolà Terrassa. El reportatge obre la secció Notícies de Televisió Espanyola. A partir d'aquí comença a treballar amb diferents mitjans com al diari Pueblo, de Madrid, on treballa amb César Lucas, Quique Verdugo i Raúl Cancio, entre d'altres. Al cap de poc, el diari li va oferir d'anar a Madrid a treballar com a fotògrafa i ella va acceptar l'oferiment. Amb l'arribada de la democràcia, el diari Pueblo va tancar, i ella va treballar aleshores en diverses publicacions, com ABC i Blanco y Negro; i les agències fotogràfiques: Sincro Press International, Heliopress, Contifoto, o Cosmopress.

El 1985, abandona la professió de fotoreportera i obre el restaurant Ca na Joana, a Sant Josep de sa Talaia (Eivissa). Quan es jubila torna a Catalunya i s'instal·la a Vildadecavalls. El 2014 rep la Creu de Sant Jordi, que atorga la Generalitat de  Catalunya, i és reconeguda com la primera dona fotoperiodista d'Espanya. A partir d'aquí s'inicia una onada de reconeixements a la seva obra. Amb la filmació d'un documental sobre la seva vida i obra, "Joana Biarnés. Una entre tots", l'Ajuntament de Terrassa organitza la que serà la primera exposició individual: "Joana Biarnés: pionera del fotoperiodisme. Fotografies (1960-1970). El rostre, l'instant i el lloc"; i també es publica un llibre dedicat a la seva obra, així com diverses exposicions de les seves fotografies arreu.