S'aprova per unanimitat el Pla Local d'Habitatge de Terrassa 2019-2025

El document pretén garantir la funció social de l'habitatge de la ciutat i avançar en la construcció d'un servei públic d'habitatge

L'Ajuntament en Ple ha aprovat per unanimitat, amb el vot a favor de tots els grups municipals, el Pla Local d'Habitatge de Terrassa 2019-2025 (PLH), un document estratègic i de planificació de les polítiques municipals d'habitatge per als propers 6 anys a la ciutat. Un projecte de ciutat, iniciat en l'anterior mandat, que és el resultat d'un treball i anàlisi de la situació actual en matèria d'habitatge al municipi, i d'un procés obert que ha comptat amb la participació ciutadana i la intervenció dels grups municipals. El PLH es presentava a aprovació avui, en el Ple corresponent al mes de novembre, a més, amb els mecanismes de seguiment i d'adaptació als canvis que es puguin anar produint durant els anys que es preveu d'implementació, tant per les pròpies necessitats canviants de la ciutadania, com per l'aprovació de noves normatives o canvis legislatius que es puguin anar succeint.

Per a l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, el PLH "és una de les eines que disposarem aquest mandat per assolir un dels objectius principals d'aquest Equip de Govern, que és que Terrassa pugui ser una ciutat vital, plural i oberta, en la què el centre de les polítiques municipals siguin les persones, amb els recursos bàsics necessaris disponibles i la plena garantia de preservació dels seus drets, com ha de ser -en aquest cas- el d'accés a un habitatge digne".

La Llei 18/2007, del dret a l'Habitatge regula els Plans Locals d'Habitatge com l'instrument de panificació i d'intervenció per assegurar l'efectivitat del dret constitucional. Aquesta llei concreta els diferents instruments per a garantir-ho, com ara el Pla Territorial Sectorial d'habitatge i les eines per al seu desenvolupament parcial; Els Programes supralocals específics d'habitatge; i els Plans locals d'habitatge (article 14).

El PLH de Terrassa 2019-2025 pretén garantir la funció social de l'habitatge de la ciutat, i avançar en la construcció d'un servei públic d'habitatge d'acord amb les recomanacions que Nacions Unides fa a l'Estat espanyol en aquesta matèria. El document resultant ha comptat amb una diagnosi inicial per analitzar la situació de l'habitatge al municipi. Una diagnosi, per a la regidora d'Habitatge i Rehabilitació, Lluïsa Melgares, "de gran valor que ha permès detectar, dimensionar i quantificar tant les mancances i la problemàtica entorn l'habitatge i la població, com els recursos municipals disponibles".

La diagnosi realitzada presenta una sèrie de conclusions:

  • Situació d'envelliment progressiu del parc d'habitatges i increment de les situacions d'utilització anòmala d'aquest, així com presència d'habitatges buits, sobreocupats i ocupacions.
  • Detecció de vulnerabilitat residencial a tota la ciutat i especialment als barris i col·lectius que ja tenen majors dificultats.
  • Cal una reactivació de la nova construcció al municipi i increment del preu de compravenda i de lloguer. Existeix un desajust entre l'oferta existent en el mercat lliure i la demanda observada, que es concreta en una baixa presència d'habitatges de lloguer i a uns preus mitjos superiors a la capacitat de les llars.
  • Suficiència de potencial residencial per absorbir la demanda en el propers 6 anys i poder assolir l'objectiu de solidaritat urbana, condicionat al desenvolupament dels sectors.
  • Existeix una saturació dels recursos humans i residencials per fer front a la demanda d'habitatges socials.

Per a Melgares, l'objectiu central del PLH "és garantir el dret a l'habitatge i impulsar-lo com a eina d'inclusió, sostenibilitat i resiliència". Objectius que, com afirma la regidora, han regit tot l'enfoc del Pla: "És una planificació del model territorial, una millora de l'estat del parc d'habitatges i es proposa dotar de recursos i coneixement les polítiques d'habitatge a la ciutat".

 

Objectius i Estratègies del PLH

Els objectius del pla que ha aprovat avui el Ple van des de garantir el dret a l'habitatge, assegurant l'accés i la permanència; Impulsar l'habitatge com a eina d'inclusió, sostenibilitat i resiliència; Planificar el model territorial d'habitatge; Millorar l'estat del parc d'habitatges i dels seus residents; i dotar de recursos humans i econòmics les polítiques d'habitatges

A partir d'aquests objectius, el PLH de Terrassa proposa unes estratègies d'actuació que han de complir una doble funció: establir les directrius generals necessàries per avançar cap als objectius definits i, per l'altra, servir com a guia que orienti la posterior instrumentació operativa del mateix.

Pel que fa a les estratègies resultants del PLH, el que pretén aconseguir, a grans trets, és:

  • Desenvolupar una estratègia urbana per garantir la coherència amb aspectes com la mobilitat, les activitats, els espais oberts o els equipaments, avaluant les necessitats de creixement o transformació de la ciutat.
  • Gestionar i promoure el lloguer per assegurar l'accés a l'habitatge i a l'allotjament a través de la mediació entre el mercat privat i la demanda de preus assequibles, amb mesures incentivadores, convenis amb promotors, entitats financeres, particulars, etc, i vetllar i assessorar els usuaris pel bon ús i la permanència a l'habitatge amb mecanismes de mediació, negociació o pressió als grans tenidors per a aconseguir la seva recuperació i posada al mercat a preus assequibles i socials.
  • Incrementar l'habitatge assequible i social a través de la promoció municipal o a través d'altres agents de noves tipologies d'habitatge assequible, amb l'adquisició d'habitatges per mitjà del dret de tanteig i retracte.
  • Fomentar la rehabilitació del parc d'habitatges, mitjançant subvencions, ajuts i millores al finançament, bonificacions en taxes i impostos, etc.
  • Consolidació i gestió dels serveis relacionats amb l'habitatge, assegurant recursos humans i dotació econòmica per als programes relacionats amb l'habitatge.

El desplegament d'aquestes estratègies es tradueix en 47 actuacions, (37 de les quals coincideixen directament amb el procés participatiu) alineades amb els Drets de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 de Nacions Unides.

 

Actuacions 2020

Al document final, cada actuació està descrita amb els objectius específics, els principals beneficiaris, el marc normatiu, l'estimació econòmica, els indicadors de resultat i impacte, el calendari, etc.

Així, inicialment, per al proper any 2020 les principals actuacions previstes, són:

  • Augment del Parc Públic per l'adquisició d'habitatges a través del dret de tanteig i retracte.
  • Constitució del Consell Municipal d'Habitatge
  • Augment dels habitatges dotacionals destinats a col·lectius específics.

Posar a disposició, mitjançant concurs, peces de sòl del Patrimoni municipal en Dret de Superfície destinat a cooperatives i empreses gestores de lloguer.

  • Fomentar altres formes d'accés a l'habitatge: cohousing, masoveria,cessió d'ús...
  • Modificació del POUM per incrementar el percentatge d'habitatges HPO en sòl consolidat.
  • Execució parcial d'obres d'urbanització de sectors que s'estan desenvolupant.
  • Línia de subvencions addicionals per a la rehabilitació d'edificis.
  • Línia de subvencions per a la mobilització d'habitatges buits per ampliar la Borsa
  • Augmentar les sancions per a un ús inadequat del habitatges: mal estat, buits...
  • Expropiació temporal de l'ús en habitatges buits de grans tenidors a l'espera de l'aprovació del decret que regula l'expropiació definitiva.
  • Actualitzar i implementar mesures i protocols per garantir els subministraments bàsics i sancionar les infraccions derivades del incompliment de la llei 25/2015.
  • Treballar amb els jutjats per aturar desnonaments, vetllant expressament pels oberts i exprés. Actualització de protocols.
  • Optimitzar els recursos municipals per simplificar i millorar l'atenció a les persones: centralitzar l'atenció i demanda de recursos, publicitar els recursos d'habitatge dels que disposa l'Ajuntament a la ciutadania, crear una unitat d'atenció a les persones en situació de pèrdua d'habitatge i elaborar indicadors accessibles a la ciutadania.
  • Millorar la coordinació amb entitats que treballen per a garantir el Dret a a l'Habitatge: sindicats de llogaters, plataforma d'afectats, espai Drets, tercer Sector, etc.