El TEI aconsegueix la reducció de prop de 2.000 tones d'emissions de CO2 anuals a la ciutat

L'Ajuntament de Terrassa ha aconseguit l'estalvi de prop del 80% del consum energètic amb la renovació de l'enllumenat públic amb tecnologia LED

L'Ajuntament de Terrassa ha aconseguit reduir gairebé el 80% (78,9%) del consum energètic anual de l'enllumenat públic a través de la renovació amb llumeneres de tecnologia LED. Aquesta mesura, acció principal del projecte Terrassa Energia Intel·ligent (TEI), ha aconseguit estalviar 12.499.682 kWh anuals, passant dels 15.663.723 kWh als 3.164.041 kWh, el que equival a una reducció anual de 1.874,95 Tones de CO2.

Abans de l'inici dels treballs, la pràctica totalitat de les llumeneres de la ciutat eren de diferents tecnologies energèticament desfasades, com el vapor de mercuri (actualment prohibides), el vapor de sodi, l'halogenur metàl·lic i d'altres. Amb l'aplicació del TEI, s'han canviat un total de 28.906 llumeneres, s'han reduït, per unificació, 53 quadres i se n'han eliminat dos, passant de 411 a 356. Amb l'aplicació del TEI, també s'ha homogeneïtzat l'enllumenat públic, fet que també suposa un major estalvi energètic.

La tinenta d'alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, destaca que «hem executat el TEI tal i com estava previst i amb bons resultats, amb la consolidació dels objectius de la reducció d'emissions de CO2 i del consum energètic i amb el posicionament de la ciutat com a capdavantera en l'ús de tecnologies de ciutat intel·ligent en l'àmbit de l'energia. Amb la renovació de l'enllumenat hem aconseguit un estalvi de les emissions de CO2 equivalent al consum elèctric d'uns 3.700 habitatges a l'any».


Plaques fotovoltaiques i autoconsum

Una altra vessant destacada del TEI és la instal·lació de plaques fotovoltaiques a alguns edificis municipals per promoure l'autoconsum. D'acord amb la tendència establerta durant els últims mesos, al final de la concessió s'aconseguirà una reducció de 53.396 T en les emissions de CO2, en línia amb l'estimació feta a l'inici del projecte d'un estalvi de 5.699 T de CO2 anuals.

En total, s'han instal·lat plaques fotovoltaiques a 12 edificis públics:

    • Ajuntament (Raval de Montserrat)
    • Escola Ponent 
    • Escola Isaac Peral 
    • Escola Ramón y Cajal 
    • Escola Vallés 
    • Teatre Alegria 
    • Funerària 
    • Biblioteca D4 
    • Centre Cívic Montserrat Torre-Sana Vilardell 
    • Escola Bisbat d'Ègara (Primària) 
    • Escola de música 
    • Escola Font de l'Alba 

L'objectiu és arribar a una producció anual de 905.548, 98 kWh i, per tant, a una reducció de 135,83 T de CO2. Aquest últim any, però, degut a la posada en marxa de les noves instal·lacions, s'ha arribat a una producció de 795.600,08 kWh, dels quals s'han autoconsumit 363.177 kWh. 


Novetat a l'app Cuidem

Recentment, s'ha incorporat una tipologia d'incidència a l'aplicació mòbil Cuidem Terrassa per comunicar les alertes d'enllumenat. D'aquesta manera es guanya immediatesa, ja que la demanda arriba directament al servei. Fins ara, aquestes gestions es podien fer a través del telèfon d'urgències 24 hores (900 877 067), a través del 010 o la Seu electrònica.

Des del dia 1 de juliol -quan va entrar en funcionament aquesta nova tipologia d'incidència a la app- fins a mitjans de setembre, s'han registrat un total de 157 incidències d'enllumenat a través del Cuidem, el que suposa un 27% de les incidències totals d'enllumenat. L'objectiu és que d'aquí a un any, el 50% de les alertes de llum ja entrin pel Cuidem.


Cobertura total amb la xarxa de banda ampla municipal

Un altres dels objectius del TEI és la creació d'una infraestructura soterrada de telecomunicacions que, complementant i ampliant l'existent, asseguri que cap punt del casc urbà de la nostra ciutat és trobi a una distància superior als 300 metres de la xarxa de banda ampla municipal. Per aconseguir aquesta fita, s'han identificat els quadres de comandament de l'enllumenat públic que permetin cobrir aquestes zones i no deixar cap punt de la ciutat sense aquest nivell de connectivitat (<300 m).

El resultat ha estat la connexió amb fibra òptica de 40 quadres d'enllumenat públic a la xarxa de banda ampla municipal. Aquesta fita permet:

    • Reduir potencialment els costos de connexió a la xarxa de banda ampla de qualsevol nou equipament o infraestructura que ho necessiti.
    • Assegurar el desplegament de xarxes de telecomunicacions sense fil, per exemple, el Wi-fi ciutadà, garantint la potència i els amples de banda de les connexions, gràcies a disposar d'un punt molt proper de connexió a la xarxa de banda ampla municipal.
    • Facilitar la connectivitat d'infraestructures i/o sistemes urbans que necessitin grans amples de banda per al seu funcionament, com, per exemple: càmeres de qualsevol tipus i funcionalitat, controladors semafòrics o qualsevol armari de control de serveis urbans, instal·lats a la via pública.

La regidora de Tecnologia i Sistemes d'Informació, Ona Martínez, assegura que "el projecte Terrassa Energia Intel·ligent és el paradigma de com la tecnologia pot millorar la vida de la ciutadania. Evidencia el poder transformador de la tecnologia si la posem al servei de la gent, com aquesta, aplicada a la gestió de les ciutats, es posa al servei de la ciutadania millorant la seva qualitat de vida i contribuint a assolir grans objectius globals, com és la lluita contra la crisi climàtica".

L'extensió de la xarxa de banda ampla municipal assegura el desplegament de les tecnologies d'Internet de les coses (IoT), atès que permet disposar d'una graella molt densa de portes d'enllaç a la qual es connectaran comptadors, contenidors, papereres, jocs infantils, controls d'accés, etc. En definitiva, qualsevol objecte que pugui aportar informació d'utilitat sobre el seu nivell de funcionament, posició, disponibilitat, etc. Alguns casos pràctics actualment en curs:

    • Sistemes de lectura remota dels comptadors d'aigua dels equipaments i infraestructures municipals (actualment en curs d'instal·lació, 250 lectors) que en potència es podrien desplegar sobre els més de 80.000 comptadors d'aigua existents. També permetrà connectar sensors de pressió i altres tipus de dispositius de la xarxa d'abastament d'aigua.
    • Sensors del nivell d'ompliment dels contenidors de vidre que permetran ajustar els serveis de recollida, minimitzant l'impacte de la mateixa sobre la vida de la ciutat.
    • Sistemes de reg amb control centralitzat.


Dades econòmiques del TEI

Després de fer l'estudi de necessitats, l'Ajuntament va calcular que l'aplicació del TEI (canvi d'enllumenat públic i d'edificis municipals, plaques fotovoltaiques i fibra òptica) suposaria una inversió estimada d'uns 25 milions d'euros. Per evitar un endeutament, el Consistori va optar per fer un contracte amb l'empresa IMESAPI. Segons l'acord, IMESAPI feia la instal·lació en un any i, posteriorment, durant els 15 anys consecutius, l'Ajuntament retornaria la inversió feta a la companyia.

La fórmula per fer efectiu aquest pagament té dues vessants. D'una banda, cada trimestre el Consistori fa un pagament a IMESAPI. La retribució total de la gestió energètica pel correcte funcionament de la instal·lació és d'aproximadament 18 milions d'euros des de 2021 i durant 14 anys. Pel Consistori, es tracta d'una inversió neutra, ja que s'assumeix el pagament amb l'estalvi generat per l'aplicació del TEI (principalment pels leds de l'enllumenat públic). 

D'altra banda, es fa una retribució mensual a IMESAPI pel manteniment de l'enllumenat i les plaques fotovoltaiques. En 15 anys, el Consistori pagarà a l'empresa un total de 7.543.706 euros més IVA.

El projecte TEI incorpora un sistema de control, mesura i verificació dels estalvis que assegura un retribució justa i correcta al concessionari. Es tracta d'un contracte de serveis energètics que basa el seu funcionament en la sostenibilitat d'unes inversions molt ben estudiades. A diferència del sistema tradicional de pagament fixe d'aquests serveis, el projecte TEI incorpora un sistema de mesura de la qualitat del servei i vincula una part de l'import d'aquesta retribució a l'excel·lència de l'esmentat servei.  Aquesta mesura assegura que l'Ajuntament paga pels serveis que rep. El nou model de relació entre l'Ajuntament i l'empresa concessionària requereix la integració de les eines de gestió del concessionari i la posada en funcionament d'instruments de sensorització i monitoratge dels sistemes per fer un seguiment directe dels serveis.


La Revolució Verda

El TEI és un projecte que també forma part de la Revolució Verda, les mesures que des del 2019 s'estan aplicant a Terrassa en diversos àmbits, encaminades a la reducció de l'accidentalitat, del soroll i del consum energètic, una millora de la qualitat ambiental i de l'habitabilitat dels carrers.

El projecte TEI, contempla els següents àmbits d'actuació i paràmetres inicials:

    • Enllumenat de l'espai públic
    • Enllumenat interior edificis municipals
    • Plaques fotovoltaiques en edificis municipals
    • Desplegament de la fibra òptica


Històric

El projecte TEI té el seu origen l'any 2008 quan, en la celebració d'un Pacte d'Alcaldes sobre el Clima i Energia, impulsat per la Unió Europea (UE), s'estableix el compromís de reduir el 2020 el 20% d'emissions de gasos de l'efecte hivernacle. El novembre de 2013, l'Ajuntament va presentar el projecte ‘Terrassa Energia Intel·ligent' com a una gran actuació simultània en diverses àrees encaminada a la millora de l'eficiència i l'estalvi energètic. El 2015 va encarregar un estudi inicial, subvencionat pel Fons Europeu d'Eficiència Energètica, amb el qual es va realitzar un exhaustiu inventari i auditoria dels punts de llum i la renovació de l'enllumenat. També una auditoria d'eficiència energètica dels edificis i estudis sobre la implantació d'energies renovables a la ciutat.

El projecte s'emmarca dins dels objectius estratègics definits al Pla Director Terrassa Smart City, que són principalment dos, la reducció del total de les emissions de CO2 produïdes per la Corporació Municipal i avançar en la generació i l'autoconsum d'energies renovables, un compromís de l'equip de Govern.