logo cgluÉs una organització global de governs locals i de les seves associacions que es constitueix com a representant de les ciutats i les comunitats en l'àmbit internacional dins la nova era per a la democràcia local. Els seus objectius se centren en: 
  • Augmentar el paper i la influència del govern local i les seves organitzacions representatives a la governança global.
  • Convertir-se en font de suport pels governs locals democràtics, eficaços i innovadors, propers al ciutadà.
  • Garantir una organització global eficaç i democràtica.
Ciutats i Governs Locals Units està formada per més de 240.000 municipis, regions i metròpolis i al voltant de 175 agrupacions de governs locals. Els seus membres representen més del 70% de la població mundial.
 
Ciutats i Governs Locals Units té una estructura democràtica construïda a l'entorn d'eleccions locals, nacionals, regionals, i globals. La mateixa reuneix a regidors i alcaldes de tot el món. L'organització permet que els interessos de les comunitats s'expressin dins l'escenari mundial a través dels seus electes locals.
 
Ciutats i Governs Locals Units disposa de set seccions regionals: Àfrica, Àsia-Pacífic, Euro-Àsia, Europa, Orient Mitjà i Àsia Occidental, Amèrica Llatina i Nord-America, a més a més disposa d'una secció Metropolitana per a les ciutats de més d'un milió d'habitants i ajuda a forjar el futur dels governs locals mitjançant una veu unida que representa al govern local autònom i democràtic de tot el món. 
 
La ciutat de Terrassa, com a membre de CGLU des de la seva creació l'any 2004, forma part dels grups de treball en àmbits com la Cultura, Inclusió Social, Democràcia Participativa i Drets Humans. L'alcalde, Jordi Ballart, és membre directe del Consell Mundial de l'organització pel període 2022 – 2026.

Durant el mes de novembre de 2023, Terrassa participà en la Cimera Mundial de Cultura de CGLU. La regidora de Promoció Cultural i Audiovisual i Relacions Internacionals, Rosa Boladeras i el director de la Candidatura de la Seu d'Ègara a Patrimoni Mundial de la UNESCO, Carles Sánchez, van intervenir en una sessió dedicada al Patrimoni Cultural. La ciutat va formar part de la taula titulada «Patrimoni per avui i demà» amb una 

presentació de les prioritats estratègiques de la ciutat en patrimoni cultural entre les quals la Candidatura de la Seu d'Ègara per formar part del Patrimoni Mundial de la Unesco. També es van exposar les línies principals del Pla Estratègic de Patrimoni i el segell GAS (Gèneres, Accessibilitat i Sostenibilitat) com a exemples del compromís de la ciutat en el desenvolupament d'unes polítiques culturals en línia amb els ODS i l'Agenda 2030. Terrassa va compartir taula amb experts de l'àmbit del patrimoni i les polítiques culturals de les ciutats de Malmö (Suècia), Xi'an (Xina) i de l'ICOMOS (International Council on Monuments and Sites).

En l'àmbit de la Cultura, i com a Ciutat Pilot de l'Agenda 21 de la Cultura, Terrassa va desenvolupar un programa de treball que va incloure el patrimoni cultural i l'espai públic com una de les principals prioritats de l'elaboració de polítiques. El programa «Cultura a Districtes», que impulsa el Servei de Cultura de l'Ajuntament de Terrassa, va rebre una menció especial a la cinquena edició del Premi Internacional CGLU Ciutat de Mèxic, per la qualitat d'un projecte que prioritza la preservació dels drets culturals de la ciutadania.
El Premi Internacional Ciutats i Governs Locals Units – Ciudad de México és un guardó creat per la xarxa CGLU i té com a principal objectiu reconèixer ciutats i personalitats que hagin destacat significativament en àmbits com els valors de la cultura, la participació ciutadana així com per la seva contribució a l'emergència de la cultura com a pilar del desenvolupament sostenible

En l'àmbit de la Democràcia Participativa i els Drets Humans, Terrassa es va adherir l'any 2022 a la campanya ‘10, 100, 1000 Ciutats i Territoris de Drets Humans per al 2030', amb l'objectiu de reunir 1000 governs locals i regionals de tot el món a fi d'enfortir el moviment global de Ciutats i Territoris de Drets Humans.

La ciutat també assisteix de manera anual al Retir de CGLU, un esdeveniment internacional que s'organitza amb l'objectiu d'impulsar connexions entre els membres de la xarxa, incloent la participació dels líders polítics i representants tècnics per fomentar la interacció i intercanvis de bones pràctiques i coneixements amb visió de futur.

 

Les ciutats intermèdies reclamen protagonisme en el panorama internacional. Són aquelles amb una població entre 50.000 (20.000 en el cas de l'Estat espanyol) i 1 milió d'habitants i que, dins la xarxa mundial CGLU (Ciutats i Governs Locals Units), formen un grup de treball des de 2016. Del 5 al 7 de juliol de 2018 s'ha celebrat el primer Fòrum Mundial de Ciutats Intermèdies al Marroc, i que ha servit com a cloenda d'un procés de diferents fòrums continentals duts a terme durant any i mig per recollir la veu de les I-Cities sobre agendes globals i la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La xarxa la lidera Chefchaouen, amb el suport de quatre vicepresidències que lideren àrees regionals: Terrassa (Europa), Neveshir, Turquia (Orient Mitjà i Àsia Occidental), Cuenca, Equador (Amèrica Llatina) i Odienné, Costa d'Ivori (Àfrica). Els objectius principals del fòrum han passat per produir recomanacions polítiques i instruments que permetin facilitar la implementació dels ODS i les seves polítiques públiques en les I-Cities i a escala global. També per generar propostes de governança per implementar diverses agendes globals a través de la focalització en la Nova Agenda Urbana. 

Primer Fòrum Mundial de Ciutats Intermèdies (I-Cities) a Chefchaouen, Marroc, del 5 al 7 de juliol de 2018 (WEB DEL FÒRUM)

A Chefchaouen s'ha tancat un procés iniciat l'octubre de 2016 a Bogotà, Colòmbia, quan es va crear el grup d'I-Cities durant el cinquè Congrés Mundial de CGLU. Els següents fòrums regionals van tenir lloc a Odienné (maig de 2017), Neveshir (setembre de 2017), Terrassa (novembre de 2017) i Cuenca (març de 2018). Les trobades han servit per recollir conclusions sobre com crear un terreny comú per fer realitat els ODS a nivell local. A Terrassa, l'eix temàtic va ser el City Branding, amb temes transversals com la inclusió social i el paper de la ciutadania; els entorns rurals; treballar amb els diferents agents del territori; generar polítiques públiques i fer visible la identitat comuna a partir del rerefons migratori dels ciutadans. 

El 2015 els estats membres de les Nacions Unides van acordar 17 ODS com a hereus dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (2000-2015), i que dirigiran l'acció global sobre desenvolupament sostenible fins al 2030. En un context amb agendes mundials pensades de forma global per ser aplicades localment, el paper de les I-Cities (9.000 ciutats arreu del món) és clau a l'hora d'aportar propostes per dissenyar polítiques, amb reptes urbans que es poden vincular amb polítiques estatals i internacionals: seguretat, cohesió social, treball, cultura i desenvolupament econòmic i humà. Aquests reptes i les seves solucions es generen, doncs, a nivell local, nacional i mundial.

Aquí és on entra el paper de les I-Cities, amb la missió de treballar en diverses vessants: el desenvolupament econòmic local; la integració cultural, social i mediambiental en el territori; la cooperació entre ciutats; la valoració de les cultures i les identitats locals; la solidaritat; la governança multinivell, i la participació dels ciutadans.

El Fòrum ha servit per generar línies de treball comunes a tot el planeta, analitzant reptes, dades i solucions, a més de voler crear una xarxa d'I-Cities que actuï com a lobby, i facilitar instruments als governs locals. El paper de Terrassa passa per actuar com a ciutat pilot a Europa d'aquesta tasca, amb l'objectiu d'assegurar la difusió de les feines desenvolupades a escala mundial. Una de les primeres accions és un monitoratge sobre el terreny, ja iniciat a la ciutat, dels ODS, per detectar la seva implementació.

El Fòrum de Chefchaouen ha estat format per taules de negociació, amb l'objectiu serà elaborar una agenda de treball amb accions i instruments (polítics, econòmics i socials) per a les ciutats. Els resultats s'han concretat en una Carta-declaració de les ciutats intermèdies amb un document de compromisos sorgit de les negociacions; en un codi destinat als governs locals i ciutadans de les I-Cities, i en l'establiment d'una plataforma permanent per definir una agenda mundial per a les I-Cities. L'alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, ha conduït una de les taules de negociació, que ha abordat temàtiques com el desenvolupament sostenible, la justícia territorial i la igualtat, amb un èmfasi especial en aspectes com la cohesió social, els serveis bàsics per a tothom, la cultura, els valors humans, els drets i les responsabilitats i l'accés al treball.

Entrevista de CGLU a l'alcalde de Terrassa:

Entrevista de CGLU a l'alcalde de Terrassa i participació a debat d'alcaldes (amb el de Bonares, Huelva, i Sevilla):