La Sala Muncunill va ser inaugurada l'any 1986 i està situada a l'interior d'un dels edificis singulars de la ciutat, el Vapor Amat, antiga fàbrica de tints. És un dels espais expositius que la ciutat dedica a les pràctiques artístiques contemporànies, juntament amb la Casa Soler i Palet. 
 
 

On tot va començar

  • Retrospectiva fotogràfica de Ramon Masats
  • Comissari: Chema Conesa
  • Del 20 de novembre de 2021 al 23 de gener de 2022
  • Inauguració dissabte, 20 de novembre a les 18:00 h a la Sala Muncunill
  • Full de sala

L'obra de Ramon Masats (Caldes de Montbui, 1931) va aconseguir dotar el reportatge fotogràfic d'autoria i modernitat. La seva obra va marcar la diferència en la fotografia documental, tot palesant la mirada pròpia que tots els fotògrafs imposen a la seves imatges fins i tot quan retraten la realitat propera.

Les seves primeres passes com a aficionat les va fer a l'Associació Fotogràfica del Casino de Terrassa, ciutat on havia arribat des de Barcelona per ajudar en el negoci familiar de bacallà i pesca salada acabat d'instal·lar en una plaça del mercat. Aquí venia arengades i repartia el bacallà en una furgoneta. Aquí, entre repartiment i repartiment, va fer les primeres fotografies. Aquí va descobrir l'arquitectura de les imatges. Aquí va assajar el somni d'esdevenir fotògraf professional.

El somni li va néixer durant la seva avorrida mili a Lleida. En aquelles hores mortes li va caure a les mans una revista, Arte Fotográfico, que li va esperonar l'interès. Gràcies als diners que havia cisat en els seus repartiments, es va comprar una càmera Retina II i es va inscriure a l'associació fotogràfica de Terrassa.

Ramon Masats havia decidit deixar els estudis, havia estat un mal estudiant, però un bon dibuixant i un lector impenitent del teatre de Shakespeare, de qui havia llegit tota l'obra. La fotografia aplegava una gran part de les seves qualitats; d'una banda, la composició d'una imatge al visor de la càmera, un exercici de cubicatge que es nodreix de la intuïció estètica necessària i, d'altra banda, l'exercici de narrar, donar sentit i ordenar el contingut de les imatges tot buscant l'excel·lència expressiva de la comunicació.

En aquella època la fotografia començava a experimentar diverses formes de llenguatge, la realitat òptica de la reproducció fotogràfica començava a ser qüestionada com l'única via de pràctica i suraven altres vies basades en la decisió de l'oficiant, en la seva mirada, lliure d'imposicions estètiques que l'ordre clàssic de les arts plàstiques pretenia d'imposar a la fotografia. Aquesta lluita es vivia a les associacions, a meitat de camí entre la modernitat i el classicisme, i quedava reflectida en les premis que s'atorgaven. Masats en va guanyar un, amb un retrat d'una vaca prou abstracte i revolucionari per l'època.

Les imatges que aplega aquesta exposició dibuixen un recorregut per tota la seva obra, des de les seves fotografies d'aficionat, a escenaris de Terrassa i de Barcelona que l'autor és la primera vegada que ha consentit a exposar com a reconeixement a aquesta ciutat en la seva trajectòria, fins a la seva obra més consagrada. L'exposició pretén retre una mena d'homenatge a l'autor i a una època, els anys cinquanta, en què s'escatia la forma del llenguatge fotogràfic i l'estètica de com representar-lo, anys en què una generació magnífica de fotògrafs a Catalunya, com Miserachs, Terré, Maspons, Pomés i Masats, va definir la modernitat en la fotografia.

Cadascun des del seu terreny va il·luminar el panorama trist d'aquells anys i entre tots van inspirar les generacions posteriors. A Terrassa, Masats va servir de guia a una jove Joana Biarnés decidida també a ser professional en la fotografia de premsa. Ambdós van assolir els seus somnis.

Text: Chema Conesa, comissari de l'exposició.