|
Ens basem en
que LA COMUNICACIÓ ÉS UN DRET de tota persona, i la nostra
tasca és garantir aquest dret en els nostres alumnes.
Els nostres alumnes, en general, es caracteritzen per una alteració
greu de la comunicació. La seva parla, l'eina més habitual
per comunicar-nos, sol estar greument afectada i en molts casos només
poden aconseguir realitzar alguns sons. Què hem de fer per que
es puguin comunicar?
En primer lloc partim de les habilitats que tenen: donem significació
i potenciem tant les seves vocalitzacions , la seva mirada, els seus gests...
En el cas que encara hi hagi una diferencia significativa entre el seu
nivell de comprensió i el seu nivell d'expressió caldrà
plantejar-nos altres alternatives, com són els SISTEMES ALTERNATIUS
DE COMUNICACIÓ. Són sistemes que serveixen per complementar
i/o augmentar la parla. D'una manera esquemàtica podríem
resumir els nostres àmbits de treball de la següent manera:
|
PARLEM!
|
Els
nostres alumnes es solen caracteritzar per una alteració
de la parla, i en molts casos només poden aconseguir fer
alguns sons.
La
nostra feina és augmentar, diferenciar, funcionalitzar i
donar significat a aquests sons.
Per
altra banda treballem a nivell de pràxies i teràpia
miofuncional per tal de millorar la fonació, la respiració,
la deglució, i l'alimentació.
|
|
MIREM!
|
La
nostra mirada pot dir moltes coses: pot assenyalar el que volem, pot
assenyalar una resposta, pot fer una aprovació... I Quan tenim
moltes dificultats motrius cal buscar i potenciar tota aquests recursos
que en molts casos pot resultar la manera d'accedir a un complex sistema
de comunicació com pot ser un plafó. |
|
SIGNEM!
|
En
la majoria de casos els nostres alumnes no poden fer servir el llenguatge
de signes estàndard degut a les pròpies alteracions
motrius, però sí que en poden fer servir alguns de significatius
ja siguin més o menys estandaritzats (ex: fer una extensió
de coll com a Sí, i un mínim moviment lateral de cap
com a NO) |
|
UTILITZEM
IMATGES!
|
L'alumne
aprèn que assenyalant (tocant, mirant...) una imatge per aconseguir
allò que representa. Més endavant se li pot confeccionar
un plafó de comunicació on ell tindrà, de manera
estructurada els símbols que coneix i que per a ell són
significatius (per els seus interessos i del món que li envolta)
possibilitant-li la seva interacció amb la resta de persones
del seu entorn i poder modificar aquest. |
|
