El nen explora de manera natural els objectes que té al seu abast i moltes vegades, com molt bé saben els pares i els dissenyadors de joguines, d'una manera inadequada per l'ús al qual estava construït. Les joguines estan presents en totes les cultures humanes i és que el coneixement i una part d'allò que en diem intel·ligència es crea a partir dels estímuls i de la interrelació que fem amb el nostre entorn. La interrelació amb els objectes a través de l'assaig-error permeten un dels aprenentatges més bàsics.

Per contra els nens amb greus limitacions manipulatives no poden arribar a conèixer aquestes sensacions. El contacte amb la joguina està dirigit pels adults i depenen d'aquests per poder fer-les servir. En tot cas la seva manipulació no dóna gaires reforços: pot caure, trencar-se o simplement quedar-se on l'han deixat. No s'estableixen relacions de joc amb la joguina, sinó mes aviat de contemplació; en el millor dels casos el nen pot fer una demanda per que l'altre la manipuli.

És per això que intentem crear un entorn afavoridor adaptant joguines que estan al mercat i que amb polsador apropiat a les seves capacitats motrius pugui fer-lo actuar de manera independent.

JUGANT PODEM PASSAR-NOS-HO MOLT BÉ, ALHORA QUE APRENEM!