L'Ajuntament posa aquest espai a disposició de tota la ciutadania i molt especialment de familiars i persones properes als nostres difunts i difuntes. Qui ho desitgi, pot enviar un text molt breu i també una imatge. Els missatges que arribin a [email protected] s'aniran publicant a aquesta pàgina.

Funerària de Terrassa obre també una «sala de vetlla virtual» en la qual constaran les persones difuntes en aquest període. En una primera fase, hi apareixen les persones  difuntes que han estat ateses a Funerària, però aquest espai està obert a tots els difunts i difuntes. Si desitgeu que el nom del vostre/a familiar es publiqui a la pàgina de Funerària, envieu un correu amb totes les dades a: [email protected]

 

Ànims per a la família de Rosa Dujo Villarroel

Benvolguda Familia,
Encara que no ens coneixem, som tres amigues que ens hem sentit impulsades a escriure aquesta carta perquè ens hem assabentat de la trista noticia de la vostra pèrdua.
Fa un temps algú va dir:
"La Victoria sempre és possible per a la persona que es nega deixar de lluitar". (Napoleón Hill)
Creiem que en aquests moments vosaltres sou els que heu de lluitar i enfrontar-se aquesta batalla i sabem que teniu i trobareu força a les vostres famílies i amics. Ànims!!!
I a la mateixa vegada això ens ha fet pensar en Isaïas, un home del passat que es va enfrontar a les mateixes pors i angoixes, llavors Déu li va dir:
NO tinguis por, perquè jo sóc amb tu; NO et desanimis, que sóc el teu Déu. JO et dono força i t'ajudo; JO et sostinc amb la meva dreta victoriosa." (Isaïas 41:10)
Nosaltres creiem que al igual que Isaïes vosaltres podeu conquerir aquestes pors i angoixes amb l'ajut de Déu i desitgem que sigui així, com hem pogut comprovar tenim a Déu sempre al nostre costat.
No deixeu mai de lluitar! Ànims i molta força!
Atentament; Ingrid, Carmen, Fina

 

 

Antonia Viciana Forte
15/03/1948 - 30/03/2020

Querida mama, esposa, abuela, bisabuela y suegra.
Te fuiste demasiado pronto, tenías tantos proyectos y ganas de vivir.
Una luchadora incansable que mil batallas luchaste. Qué gran ejemplo para todos nosotros. No pudimos estar contigo en tus últimos días para darte la mano y que no te sintieras sola y te fuiste sola, ese dolor se me quedará siempre en el corazón.
Que injusto, siempre siendo una madre y abuela incondicional entregada al 100% a tus hijos y nietos, una madre ejemplar que has sabido mantener a tu gran familia unida.
Nos dejas un gran vacío en nuestros corazones.
Tú tranquila, cuidaremos del papa siempre.
Gracias por hacernos tan felices estos años y acompañarnos y cuidarnos en nuestro camino, te recordaremos todos los días de nuestra vida.
Te queremos hasta el infinito.
Estarás siempre en nosotros.
Tu marido Paco.
Hijos Toñi, Paqui, Isa, Lidia y David.
Yernos Pedro, Julian, José, Dani y Cristian.
Nietos; Alain, Roman, Alejandro, Xavi, Nerea, Marina y el pequeño Einar.
Bisnieto Dani.

 

 

 

Lluís Torrents Font
Terrassa 9/06/1931-15/05/2020

Avui ha marxat l'avi Lluís. Pare, germà, tiet i cosí, sí, però quan van arribar els nets vas prendre el noble títol d'avi davant del teu nom. I el lluïes amb orgull. Has marxat en un dia estrany, enmig de dies encara més estranys i sense cor, dies que ens han robat els darrers instants al teu costat, dies en què ja no hem pogut sortir a passejar perquè ens recordessis alguna paraula perduda del dialecte olesà o del terrassenc o la façana d'algun establiment antic.

Has marxat en el Dia Internacional de les Famílies. Bona tria. Sempre ens parlaves de la que el teu fill Jordi i la teva filla Montse no vam conèixer. I sempre vas actuar de nexe amb la que encara podem gaudir. "Els gens Torrents són forts", vas dir-nos un dia i, de fet, has estat el primer dels quatre germans (Teresa, Lluís, Anselm i Maria Rosa) a marxar. La Teresa us va fer gairebé de mare mentre passàveu una guerra i uns primers anys foscos de post-guerra a la colònia tèxtil; n'estaves molt de la Maria Rosa i la seva vida de dedicació a la infància més vulnerable, i l'Anselm sempre va ser aquell germà viatger i aventurer amb qui tenies llargues converses sobre economia, sobre política i sobre la vida tot i tenir-lo a milers de quilòmetres de casa.

Avui la teva Maite no ha parat de mirar fotos antigues, de marc blanc, color esmorteït, somriures al parc, estius a la platja i roba ye-yé ("molt moderna" la defineix ella). Els teus nets Nil, Aleix i Pau estan tristos, però saben que han tingut un avi que somreia només veure'ls, que esperaven aquella broma i aquella complicitat, que sabien que els cauria algun regal clandestí i que, de petits, t'estiraries amb ells a terra. Avui, a casa, els teus llibres resten allà silenciosos i esperant que algú torni a llegir-los amb les mateixes ganes. Avui, les teves partides d'escacs s'han quedat aturades, amb uns peons i unes torres que sembla que mirin la porta esperant que tornis a moure'ls. Avui, aquelles memòries que vas començar a escriure fa anys (primer a mà i, després, amb una deliciosa màquina d'escriure) han arribat a la darrera pàgina. Però si ens dones permís, les seguirem escrivint nosaltres per no oblidar-te mai.
Maria Teresa, Montse, Jordi T., Lydia, Jordi V., Nil, Aleix i Pau

 

 

Antoni Martínez Egea
1/03/1940-13/05/2020

Tiet, el món segueix girant i tu ens vas deixar un meravellós regal.
La teva vida, la teva vocació, la dedicació altruista, el teu compromís.
Vas deixar una profunda empremta a l' Àfrica i als nostres cors.
Tal com va dir l' Alcalde de Terrassa quan vas rebre la Medalla de la Ciutat, has fet el món una mica millor i ens has donat una lliçó de dignitat, de convivència, d'humanitat i de solidaritat.
"Fins a la fi, cal guanyar temps als somnis, cal anar molt més enllà de les paraules, ser tal com som i dir-se adéu si el cada dia ha fet lo seu i ens ha canviat les coses i a nosaltres". (Joan M. Serrat).
Bon viatge, t' estimem. 
M.Isabel, Alfons, Joan Martí, Francesc Antón, Juanita, Ferran, Pol, Natàlia.

 

 

Honorat Parera Mas 
Terrassa 11/08/1930 - 12/4/2020

Adéu Papa
I ara, en contra de la nostra voluntat, toca dir-te adéu. I no ho volem, perquè ens agradaria despertar d'aquest malson i seguir tenin-te entre nosaltres.
Ens fas tanta falta Papa, tanta!! I és tant el dolor de la teva pèrdua, que no hi ha paraules de consol.
Però t'hem d'acomiadar i agafar forces ;d'allà on puguem i mirar de fer pinya entre nosaltres i seguir endavant aferrant-nos als records i a l'estimació que sempre ens has transmès i ensenyat.
Una part de nosaltres ha marxat amb tu però al mateix temps i més que mai, ets dins dels nostres cors. Ens sentim infinitament agraïts i afortunats per tot el que ens has donat i demanem que descansis en pau de la mà de la Mama. T'estimem i t'estimarem per sempre.
Janina, Elisabet, Olga, Albert, Meritxell, Pol, Joan, Guillem, Gemma i Romeu.​

El meu avi
Avi, gràcies per deixar-me gaudir-te tots aquests anys. Tindré present les nostres converses, i sobretot m'emporto tot l'aprés gràcies a tu.
Has sigut, ets i seràs una persona la qual m'ha arribat de tot cor i estic molt orgullós.
Retroba't amb la iaia i sigueu tan feliços com heu demostrat sempre.
T'estimo avi, el meu avi.
Joan Pirla

Ara que van passant els dies, cada vegada et trobo a faltar més. Últimament, vàrem compartir moltíssimes estones, sobretot parlant d'aquesta nova pandèmia i que al final se't va endur de forma sobtada. 
Aquelles tardes de futbol a casa es feien molt agradables i reconfortants, aquell viatge a la Cerdanya, per reviure els teus records de la "mili", i moltes altres coses. 
Vas marxar tant de pressa que no vaig ni tenir temps despedir-me de tu. 
Que sàpigues, vas ser una persona referent per a mi i que podia confiar completament amb tu, ja que eres honrat, sincer i discret. Et desitjo que allà on siguis, estiguis amb la Paquita i pugueu estar junts una altra vegada, per gaudir de nou dels grans moments que vàreu passar en aquesta vida. 
Et recordaré i et tindré sempre en un racó del meu cor. 
El teu gendre Rafel.

 

 

Miquel Muñoz Sánchez
Terrassa 05/04/1937 – 19/04/2020

Pare, ens han comunicat la teva mort per telèfon.
No poder agafar-te la mà, fer-te un petó. Tornar a dir-te que t'estimàvem..., que mai t'oblidarem.
És la dimensió cruel d'una situació que se t'ha emportat lluny de nosaltres.
"Amb això no hi comptàvem" ens vas dir l'últim dia que et vam veure...
Tot el que ens vas donar: la teva immensa capacitat d'estimar, el teu somriure, el teu esforç, la teva resistència...
Sempre seràs amb nosaltres. I, ara, només podem fer una cosa que tu sempre feies: Donar-te les gràcies.
Gràcies pare.
Gràcies avi
Els teus fills i néts

 

 

Juan Martinez Cabrito

Un manotazo duro, un golpe helado, 
un hachazo invisible y homicida, 
un empujón brutal te ha derribado. 

No hay extensión más grande que mi herida, 
lloro mi desventura y sus conjuntos 
y siento más tu muerte que mi vida. 

Ando sobre rastrojos de difuntos, 
y sin calor de nadie y sin consuelo 
voy de mi corazón a mis asuntos. 

Temprano levantó la muerte el vuelo, 
temprano madrugó la madrugada, 
temprano estás rodando por el suelo. 

No perdono a la muerte enamorada, 
no perdono a la vida desatenta, 
no perdono a la tierra ni a la nada.
Tu mujer, tus hijos y tu yerno no te olvidan

 

 

Marta Purti Toriella
Terrassa 1951- 2020

Avui justament fa un mes de la teva pèrdua tan inesperada.
Estava ingressada pel Covid-19 quan em van dir la notícia, per sort vaig poder estar amb tu l'últim moment.
Et vaig prometre quan l'ambulància et va portar a mútua que et vindria a veure, ho vaig fer, encara que no estaves conscient, feia dos setmanes que estaves intubada i sedada.
El teu enterrament no va ser com et mereixes, va ser tot molt ràpid.
Però molts familiars, veïns, amics estaven allà en pensament.
Has sigut una persona, una filla, una amiga, una dona, una mare, una sogra, una iaia molt bona amb tots nosaltres.
Et trobarem molt a faltar.
Els teus fills Ramon - Marta, Marta- Josep, els teus néts Arnau-Gabriel.

 

 

Antonio Sánchez Fernández
Hellín, 13 de junio del 1929 – Terrassa, 19 de abril del 2020

El primer pensamiento que me viene a la cabeza al escribir estas palabras, eres tú, allí a lo lejos, pensativo y observador. ¿Qué debías pensar? Seguro que en los demás, porque así eras tú, pensando siempre en cómo hacerle más fácil la vida a los demás. ¿Y tú? ¿Qué ha sido de ti? Quizás ni lo has pensado, pero probablemente todo el esfuerzo que hacías cada día para cuidar de la Torre, ya era la recompensa que te brindaba la vida.

Has podido criar a tus tres hijos en aquel lugar, del cual conservan los mejores recuerdos de sus vidas. Han crecido fuertes, porque en el final del camino se han visto obligados a vivir cosas que nadie hubiese imaginado. Han sido fuertes para criar a sus hijos y para cuidar de ellos mismos, y podemos decirte que han sido los mejores padres que un niño puede tener.

Los nietos queremos agradecerte la mejor de las infancias, no podías imaginar que bien nos hizo crecer así. Y no solo por el lugar, sino por los vínculos que creasteis como familia.

Recuerdos entre paellas y un porrón de vino. Recuerdos que explicaremos a tu bisnieta, que en este último mes aprendió tu nombre. Y es que todos hemos aprendido tanto de ti, abuelo… Que puedes descansar sabiendo que has vivido, has sufrido, pero has dado el doble de bien a los demás.

Te recordaremos siempre y nunca te olvidaremos.

Tu esposa Enriqueta, tus hijas Rafaela y Ascensión, tu hijo Manolo, tus yernos Carlos y Juan, tus nietos Manolo, Sandra, Laura, Saray, Juan, Ismael y Adrián, y tu pequeño tesoro, tu bisnieta Elena.

 

 

Mercedes Brumós López

Tan solo deseo que hayas encontrado la luz en el camino, ese camino que te lleve a la tranquilidad, que por fin te lleve a descansar.
Te recordaré siempre cómo una guerrera, una luchadora que ha peleado hasta el final. Te has sumergido en un eterno sueño del que jamás despertarás....
Fuiste guapa y coqueta, siempre a la última moda, combinando bolsos con zapatos y pendientes a juego. Siempre maquillada y arreglada. Siempre siendo tú misma.
Así quiero recordarte, así deseo recordarte. 
Sensación de soledad es lo que siento, lo que sentimos.... Una extraña sensación que nos invade a todos en estas circunstancias.
Merecías una última caricia, un último beso, un eterno adiós.
Permanecerás siempre en nuestros corazones, en nuestra memoria, en nuestro recuerdo.
Serás ese Ángel que nos guíe siempre en nuestro camino.
Descansa en paz, MAMÁ ❤️❤️❤️
Hija Elena, hermana Laura, nietos Iker y Ares, yerno Alberto, sobrinos Carlos y Gabi, primos y amigos, además de tu familia de "abajo y del medio".

 

Herminia Abad Abad

Querida abuela sé que te has ido sola físicamente pero, gracias a la llamada que hemos podido tener contigo te hemos acompañado hasta la última media hora de tu partida hacia el cielo.

Tus nietos te queremos agradecer todo los momentos que hemos vivido contigo desde una simple merienda por el centro hasta las celebraciones de navidad en tu casa. Mari y Antonio  siempre estarán más que agradecidos por todo los buenos momentos con ellos y por haberlos apoyado en los malos mutuamente.
La reflexión positiva de todo esto es que has fallecido sabiendo quien eres y quien eramos todos nosotros con esa alegría tan característica con el ese. Cuidaremos mucho de tu hermano y espero que tu estés disfrutando con los tuyos en las nubes. Te queremos mucho Herminioski :)
De parte de tu Mari, Antonio; Isidoro, Adrian y Jenny.

 

Blas Requena Urrutia

Yayo eres y has sido un referente para todos y cada uno de nosotros. Has sido el claro ejemplo de una persona luchadora  y has conseguido muchas cosas con tu esfuerzo y empeño. Gracias a eso me has ayudado mucho cuando me fui de Terrassa a Alemania en cada momento y siempre los tengo presentes.
Con lo que respecta a tu nieto habéis disfrutado horas y horas cultivando en el huerto, regando los cultivos, momentos en la piscina hablando contigo y las comidas o en tu casa con todos juntos. 
Tus hijos y tu mujer te han querido siempre mucho y siempre te recordaran con ese genio y esa alegría que hacia en los demás una sensación de sentirte muy querido.
Cuidaros tú y la yaya ahí arriba un beso enorme os queremos.
De parte de tu mujer, tus hijos, tus nietos y tu nuera.

 

 

Maria Lourdes Armadans Davi
3 d'abril de 2020

Mare no hi ha més dolor que el record de saber que has marxat sola, sense cap dels teus quatre fills en els teus braços, t'hem perdut físicament per sempre, amb tu t'has endut el meu cor, cuida'l, perquè no sé, com, quan, i si ho superarà.
Lourdes.

A la millor mare del món, només vivies per nosaltres, i ho seguiràs fent avui i sempre, perquè som part teva.
Carme.

"Gràcies mama per tot el carinyo i amor que ens has donat sempre i per estimar-nos tant.
Fins sempre, t'estimem "
Josep Maria.

Ho donava tot pels seus fills.
Joan.
 

 

>

Nancy-Abigail Conforme Reyes

Querida madre, abuela, bisabuela.
Te marchaste sin previo aviso y hoy que no estás es cuando más falta nos haces. Parcece  mentira que no estés. 
Siempre fuiste la unión de la familia. Nos parece verte hablando, comiendo, despierta o simplemente estando con nosotros y cuidándonos, como siempre.
Te fuiste sin decir adiós, pero te decimos diremos hasta luego, hasta pronto, nos volveremos a ver.
Siempre estarás con nosotros. Te amaremos hasta los últimos días de nuestra vida.
No se muere quien se va, si no a quien se olvida. Nunca te olvidaremos
Ericka Veliz Villegas

 

 

Ignacio Font Ibañez
Castellbell i el Vilar, 9 de septembre de 1954
Terrassa, 5 de abril de 2020

Te fuiste demasiado pronto y no te lo merecías, aún tenías sueños por cumplir, y años por delante...dejas un vacío muy grande en nuestros corazones y aún no nos lo podemos creer...
Gracias por hacernos felices a todos durante tu estancia en nuestras vidas y  sobretodo a la mama.
Los pequeños de la casa; María José, Abril, Gorka y Hugo te echarán mucho de menos.
No nos olvides, te querremos siempre!!
Un beso al cielo.
Carmen, Mari, Pascual, Saida, Antonio, resto de familia y amigos.

Gran company i millor persona, et trobarem a faltar Ignasi.
Marta Forrellat

Ignacio te echo de menos, que vida tan injusta, as sido muy buen hombre y bueno con nosotros!! No te merecías irte tan pronto.
Siempre estarás en nuestros corazones.
Te quiero.
Antonio.

Hoy ya un mes sin tí Ignacio, no te puedes imaginar la cantidad de  gente que siente tu perdida, tus compañeros del colegio de procuradores, vecinos, Inma, Maria Teresa que te cuidó mucho,  conocidos, médicos, dependientes,  amigos, la gente de barrio,  tú hermana, cuñado, sobrinos, resto de familia.....
As sido una gran persona, amable, cariñosa y atenta con los demás, siempre con " que hi ha de bó" queriendo a los tuyos, deseando poder celebrar algo para poder estar juntos y disfrutar de una buena comida con un postre,  hacer una escapada para ver a tu hermana Enrica y pepito,  ir de compras que te encantaba, la  playa, Montserrat .... practicar el catalán con tus nietos,  llevártelos a pasear al centro,  disfrutar del fútbol y básquet con Antonio y Pascual, los mensajes de tu sobrina  Montse que tanto echarás en falta, el cuadro que te pintó Jesús perfecto para tí,  tus peces,  nuestras largas conversaciones de todo un poco, y sobretodo echarás mucho mucho en falta a Carmen, que cada día estaba ahí, con sus más y menos pero haciéndote feliz que hasta aprendiste a falar el galego!!  Siempre  cuidándote como te merecías, los dos en tu cochecito escuchando vuestra musiquita y  recorriendo mundo....gracias por cuidarla también y hacerla feliz,  ella también te echa muchoooo en falta!!
Supongo que todo lo que te digo ya lo sabías,  te pido perdón por si algo te  molestó, ya sabes cómo soy,  siempre me as tenido para lo que as necesitado!! Me quedo con tu " Mari te echo de menos" de la última semana ya viste que con este virus no podía subir a verte pero de saber el final no me hubiera importado.....
Ignacio  tendremos muchos recuerdos que contar de tí, supongo que sí hay un más allá te habrás reencontrado  con tus seres queridos y los míos, cuéntales muchas cosas y dales un beso de mi parte!!
Ignaci, Gracias por hacernos un hueco en tu gran corazón!!
Cada día pienso en tí, nunca te olvidaremos.
Porque el amor nunca muere, todo lo transforma.
Te quiero, Mari.
 

 

Carmen Andrés Cortés

Estimada mama;
Et trobarem a faltar, i molt. Per com tu eres: acollidora, generosa, lluitadora i forta, sempre vetllant pels teus. No estem tristos perquè sabem que el que més volies era retrobar-te amb el teu marit, Manolo.
Tot i que no hem pogut acomiadar-te com haguéssim volgut, no dubtis ni un moment que tota la teva família ha estat pensant en tu fins al moment de la partida. Et demanem que des d'allà on siguis, ens enviïs força per seguir avançant.
Ens tornarem a veure.
Quico

Ja han passat gairebé 6 mesos des de que vas marxar i que per fi et vas retrobar amb el pare allà a dalt, m'hagués agradat tant veure aquest moment… Però ja arribarà el moment en que ens tornem a retrobar tots plegats.

Un savi va dir que una persona mai acaba de marxar del tot i durant aquests 6 mesos he comprovat que és veritat ja que la teva absència està plena de tots els records que vam viure tots plegats, una cançó, un indret, una olor…

Només et vull dir una cosa: Gràcies. Ja que gràcies a tu m'he tornat la persona que sóc ara i et veig en totes les persones que vas tocar l'ànima per què vas deixar una part de tu en totes elles, gràcies a això et puc veure de nou en un gest, en una expressió... Ja sé que no és el mateix, però es un aperitiu fins que ens tornem a retrobar de nou.
Albert Mañas

Gràcies per acceptar-me des de el primer dia que ens vam conèixer i deixar-me formar part de la teva família. T'estimem.
Mabel Moreno

¿Quien era Carme? Carme Andrés, era esposa, amante, madre, abuela, hermana, tía, cuñada, amiga... Todo eso era Carme, una gran persona. Et trobarem molt a faltar. D.e.p.
Vicenç Pages y Milagros Maña

Espero que on siguis, tornis a ser feliç al costat del tiet com tu volies. Et trobarem a faltar.
Anna i Carlos

Estimada Carme;
T'haig de confessar que encara estic en estat de xoc, i no me n'he fet a la idea de la teva marxa tan inesperada i sobtada.
Aquests dies, em venen a la ment tants records de tot el que hem compartit durant els tretze anys que fa que ens vam conèixer, les vacances i caps de setmana a Mura, escapades a Andorra, les estades a Bellver de la Cerdanya, les sortides d'un dia dinant fora, i un infinit de moments compartits més.
Sé que el que més anhelaves aquests darrers temps era reunir-te amb el teu estimat Manolo, i així ens ho vas fer saber uns quants cops... finalment el desig t'ha sigut concedit i ja torneu a estar junts, tot i que aquí m'has deixat un buit més gran del que hagués imaginat mai.
No he pogut estar amb tu aquests dies, per què la vida no ens ho ha permès, però segon a segon has estat a la nostra ment, i això és el més important.
Sempre estaràs present entre nosaltres i et recordarem tal com eres, com una persona hospitalària, senzilla i amb un gran cor, i el fet que no ens veiem, no vol dir que l'estimació no continuï. M'acomiado de tu amb una frase que sempre em deies "Un petó ben fort per tu".
Va per tu Carmeta...!!
Marta Donato Vallvé

Benvolguda i estimada cosina Carme
Encara no em sé avenir que no siguis entre nosaltres, costa molt acceptar-ho. Vas marxar en silenci i ens vas deixar atònits a tota la família per no poder acomiadar-te com et mereixies. Eres persona de grans valors, acollidora, generosa i la primera a moure't quan hi havia necessitat en la família. Els últims mesos vas estar delicada amb la teva malaltia, espero que allà dalt al cel, que no dubto que hi siguis per la persona que eres, tinguis un descans etern al costat del teu espòs Manolo. Ens costarà a tots acostumar-nos a no tenir la teva presència, un petó ben fort. 
Pere Vers i Maria Elena Tarrés.