Aquest divendres l'equip de Govern, format pels grups municipals de Tot per Terrassa i Junts per Terrassa, portarà a la Junta de Portaveus una proposta d'acord per declarar l'any 2027 com a Any Soriguera. Una iniciativa que ha estat impulsada per l'alcalde, Jordi Ballart, i que coincideix amb el centenari del naixement de Floreal Soriguera i Soriguera, conegut popularment com el Suri, una de les figures més rellevants de la cultura terrassenca contemporània.

La iniciativa s'emmarca en les polítiques municipals de promoció cultural, memòria democràtica i reconeixement del talent local, i té com a objectiu posar en valor el llegat artístic, educatiu i de compromís cívic de Soriguera, així com apropar la seva obra i els seus valors al conjunt de la ciutadania. Així, l'equip de Govern la considera una proposta de ciutat i, en aquest sentit, espera que obtingui el suport de la resta de grups municipals presents al consistori i que es pugui elevar al proper Ple Municipal d'aquest mes de gener.

La declaració de l'Any Soriguera vol reconèixer una trajectòria que integra creació artística, educació, acció comunitària i compromís amb la ciutat, i que forma part del patrimoni cultural immaterial de Terrassa, reconegut amb distincions com la Medalla d'Honor de la Ciutat l'any 1995.

En cas d'aprovació, l'Any Soriguera 2027 inclouria una programació d'accions commemoratives com una exposició dedicada a la seva vida i la seva obra a la Sala Muncunill, l'edició d'una publicació divulgativa, diverses activitats educatives als centres escolars, l'assignació del seu nom a un equipament cívic i els treballs per a la denominació d'un espai públic de la ciutat. El projecte, a més, es concep amb una mirada transversal, amb la participació coordinada de diferents serveis municipals i també agents culturals i socials.

Floreal Soriguera (1927–2023) va ser pintor, docent, gestor cultural i activista ciutadà, amb una trajectòria estretament vinculada a la vida cultural, social i cívica de la ciutat. Format a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Terrassa, en va ser també professor i director, desenvolupant una tasca clau en la consolidació de l'ensenyament artístic municipal i en la formació de diverses generacions d'artistes.

Paral·lelament, va tenir un paper destacat en la cultura popular i el moviment veïnal, participant activament en la recuperació de la Festa Major, el Carnestoltes i en l'impuls de les associacions veïnals durant la transició democràtica.

Amb aquesta proposta, l'Equip de Govern municipal reafirma el compromís de la ciutat amb la preservació de la memòria cultural, el reconeixement de figures clau del seu patrimoni contemporani i la cultura com a eina de cohesió i transformació social.