La masia que dóna nom al barri de Ca n'Anglada data del segle XV. Des de l'any 1962 l'ordre de les Germanetes de l'Assumpció es va instal·lar i va prestar els seus serveis assistencials en un moment en què creixia la problemàtica social en aquest sector. 

El barri va registrar una important densificació fruit de l'arribada massiva de persones nouvingudes procedents d'Andalusia, Extremadura i Castella, atrets pel creixement de Terrassa i la necessitat de nous llocs de treball. Amb els pocs diners estalviats van aconseguir aixecar la seva casa a base de treballar els diumenges i festius.

Aquesta és una de les arrels del caràcter i els signes d'identitat propis del barri, on els veïns consideraven foresteres les persones que no eren de Ca n'Anglada.

El barri va viure un moment tràgic amb la riuada del 25 de setembre de 1962, que va destrossar moltes cases i va deixar un rastre de mort i dolor a tota la ciutat. L'administració va reaccionar promocionant la construcció de
blocs de pisos per millorar la condició de vida dels nouvinguts.

A finals dels anys seixanta i durant els setanta, es va forjar la llegenda d'un barri de Ca n'Anglada lluitador i enèrgic, activament implicat en la lluita per la democràcia i per igualar la seva qualitat de vida amb la de la resta de la ciutat. Les accions polítiques, sindicals i veïnals van tenir com a escenari o teló de fons l'església i la plaça, essent anomenada popularment com la "Plaza Roja". A mitjans dels anys setanta es construeixen les primeres escoles públiques, Antoni Ubach i Magdalena Rossell.

En els anys vuitanta, ja amb l'ajuntament democràtic, s'inicien nombroses obres de millora urbanística, es milloren els serveis i equipaments i el barri esdevé progressivament un referent comercial i de restauració per a tota la
ciutat. A partir de mitjans de la dècada dels noranta, Ca n'Anglada atrau una nova corrent de persones nouvingudes, procedents sobretot del Magreb i de països hispanoamericans.

El barri, amb 14.145 habitants, té un 33% de població nouvinguda empadronada, arribada en gran part en els darrers anys.

Torre-sana

Té el seu origen en els anys setanta, quan es va concedir una llicència municipal per construir en uns terrenys declarats com a zona rústica, molt propers al cementiri i amb canalitzacions subterrànies d'aigua.

L'empresa Belto S.A. va promoure la construcció dels primers pisos a Vilardell. Aquesta empresa va aconseguir que el ministeri d'habitatge reconegués els blocs (originalment privats) com a habitatges de protecció oficial destinats a famílies amb recursos econòmics limitats. 

A mitjans de l'any 1978, l'aleshores "Asamblea de Trabajadores por una Vivienda Digna" (ATVD), decideix ocupar els pisos de Vilardell, que estaven buits desde feia dos anys per falta de pagament de lloguers. Després d'un seguit d'accions i negociacions difícils van acabar instal·lant-se definitivament en aquest polígon d'habitatges conegut en primer moment com els pisos del "Setze de setembre", data de la primera ocupació.

A partir del primer ajuntament democràtic (1979) la ciutat i el barri de Vilardell van entrar en una nova dinàmica, per tal de guanyar progressivament en qualitat de vida i benestar per als seus veïns i veïnes.

El barri de Vilardell té actualment una població de 898 persones.

Montserrat