Terrassa exposa les seves mesures per fer front a l'emergència habitacional al congrés mundial de Ciutats i Governs Locals Units

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, és reelegit membre del consell mundial de la xarxa

Ribera intervenint al congrésTerrassa ha exposat davant ciutats d'arreu del món les mesures desenvolupades per a fer front a la situació d'emergència habitacional derivada de la crisi, així com altres línies de l'acció municipal, durant el congrés mundial de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), celebrat a Bogotà entre el 12 i el 15 d'octubre. La tinent d'alcalde Rosa Maria Ribera ha participat aquests dies a la trobada, en què L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha estat reelegit membre del Consell Mundial de la xarxa.  

CGLU, la principal associació internacional de governs locals del món, ha celebrat aquests dies la seva cimera sota el lema "Veus locals per a un mon millor" amb la participació de prop de 3.000 representants polítics de ciutats d'arreu del món que han abordat els principals reptes de futur dels governs locals i regionals. Ribera ha valorat molt positivament la trobada i ha destacat que aquesta "suposa una nova empenta pel moviment municipalista internacional, enfortint una xarxa global de ciutats mitjançant l'intercanvi d'experiències i l'aprenentatge mutu". La tinent d'alcalde ha afegit que "trobades com aquesta ajuden a posar en valor el paper dels governs locals, que tant a Catalunya com a la resta del món són els que estan en contacte més directe amb la realitat i amb les persones".

Durant les quatre jornades del congrés, Rosa Maria Ribera ha participat en diverses comissions de treball, com ara les de Cultura, Inclusió Social i Democràcia participativa o Mediterrània. En aquestes comissions, Ribera ha presentat les principals fites assolides per la ciutat en àmbits com la inclusió social, l'habitatge o el desplegament del projecte Agenda 21 de la Cultura. Entre altres experiències i casos d'èxit, la tinent d'alcalde ha exposat la iniciativa municipal d'obrir expedients sancionadors a entitats financeres per tenir pisos buits, recuperant així la funció social de l'habitatge, una mesura que, tot i estar contemplada per llei, molt pocs municipis han posat en marxa, i que Terrassa va ser la primera ciutat a aplicar. Ribera també ha explicat al congrés altres accions, com ara la creació de l'OFIMEH o el treball conjunt amb la PAH per a aturar el màxim nombre possible de desnonaments.

Durant aquest congrés, CGLU ha renovat els seus òrgans de govern (presidència, consell mundial i executiu). L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha estat reelegit membre del Consell Mundial, que és l'òrgan normatiu principal de l'organització. A més, Terrassa ha estat una de les ciutats fundadores d'un nou grup de treball de CGLU, l'anomenat "Ciutats Intermitges", i liderat per Chefchaouen (Marroc). Terrassa tindrà un paper molt actiu en aquest grup, treballant conjuntament amb la presidència en el seu desenvolupament. Les ciutats intermitges (d'entre 20.000 i un milió d'habitants) són actualment unes 9.000 a tot el món i es calcula que el 2030 més de la meitat de la població urbana mundial viurà en aquesta categoria de ciutats.

La trobada ha servit també per estrènyer els contactes que Terrassa té amb ciutats amb les que ja existien relacions bilaterals, i per a fer nous contactes i obrir possibilitats d'intercanvi de bones pràctiques, amb ciutats com París, Barcelona, Quito, Madrid, Bogotà o Vaudreuil-Dorion (Canadà).

Entre moltes altres ciutats, han participat al congrés mundial de CGLU París, Madrid, Barcelona, Johannesburg (República Sudafricana), que ha assumit la presidència de l'xarxa durant el congrés, Istambul (Turquia), que ocupava la presidència fins ara, Montreal (Canadà), Vancouver (Canadà), Guangzú (Xina), Quito (Equador), Bogotà (Colòmbia), i Santiago de Xile. També hi ha participat una representació de NNUU.

 

Declaració de suport al procés de pau a Colòmbia

D'altra banda, Terrassa és una de les ciutats que han subscrit una declaració internacional de suport al procés de pau a Colòmbia. El document, subscrit per ciutats i institucions d'Espanya, França, Mèxic, Senegal, Turquia i Uruguai, expressa el suport dels signants a l'acord  final entre el govern de Colòmbia i les FARC–EP, i a les negociacions amb l'ELN i el plebiscit, i recull el compromís de contribuir, juntament amb les organitzacions civils, per a avançar cap a la pau. La declaració la signen els següents ajuntaments i governs locals: Aubervilliers, Badalona, Barcelona, Conseil Général de Seine-Saint-Denis, Ciudad de México, Diyarbakir, Fons Catalá per la Cooperació i el Desenvolupament, Federación Española de Municipios, Granollers, Madrid, Montevideo, Nanterre, Pikine, Plaine Commune, Terrassa.