Notes de població 8. Evolució de la població de Terrassa: 1 de gener de 2022

La població de Terrassa, a 01/01/2022, és de 224.474 habitants1

Enllaç extern al gràfic

La xifra de població, a data 01/01/2022, s'ha tacant amb un total de 224.474 habitants. Un increment de 363 residents en un any (+0,16%) que sembla apuntaria cap a la recuperació de la tendència de creixement prepandèmica, tot i que aleshores els increments anuals resultaven molt més intensos.

Saldo migratori

El saldo migratori ha duplicat l'experimentat l'any anterior, el de l'esclat de la pandèmia, malgrat encara es troba lluny del volum assolit l'any 2019 que culminava 6 anys consecutius de creixement progressiu continuat (un -13,6% per dessota).

Lògicament, aquest creixement (del 95,2%) s'explica per l'evolució desigual viscuda entre els moviments d'arribada a la ciutat (han crescut un 23%) i els de sortida (també han crescut, però en aquest cas ho han fet en un 11,1%).

Enllaç extern al gràfic

D'on venen els nous residents i cap on marxen les persones que deixen la ciutat

De les 9.588 persones nouvingudes durant el 2021, 3 de cada 4 procedien de dins l'Estat Espanyol (7.308), i d'aquests, la immensa majoria (el 82,3%) tenien el seu municipi d'origen a Catalunya. La Regió Metropolitana de Barcelona s'erigeix com l'àmbit preeminent d'origen d'aquests nous residents (el 85,5% dels moviments originats a Catalunya en provenen, 5.138), amb un marcat protagonisme dels municipis del Vallès Occidental (un 25,8% de les arribades totals) i del Barcelonès (el 17,9% del total de nouvinguts). Uns desplaçaments de població de curt abast que en la immensa majoria dels casos responen a la dinàmica residencial i a l'atractivitat del mercat de l'habitatge terrassenc.

Enllaç extern al gràfic

Pel que fa a l'arribada de població estrangera (2.280 dels nous arribats), 1 de cada 2 d'aquests moviments han estat generats en països de l'Amèrica Llatina (el 50,4%), mentre que els procedents de països africans han estat el 28,7%, entre els quals els nouvinguts procedents del Marroc en són una aclaparadora majoria (el 85,8% de les altes per immigració procedents de l'Africa, el 24,6% de les procedents de l'estranger, i un 5,9% del total de nous arribats a la ciutat aquest 2021).

De les 7.442 baixes per emigració ocorregudes al llarg de 2021, pràcticament 2 de cada 3 (el 64,3%) s'han dirigit cap a municipis de la Província de Barcelona, amb la mateixa Regió Metropolitana com a àmbit de destinació preeminent (un 57,7% de les sortides totals s'hi dirigeixen), on hi destaca la pròpia comarca del Vallès Occidental que rep el 30,4% de les baixes per emigració generades a Terrassa.

Enllaç extern al gràfic

Se'ns dubte, les fortes mesures de confinament per fer front a la pandèmia han condicionat l'abast d'aquests moviments, entre els quals també s'ha detectat un lleuger increment dels desplaçaments a municipis amb segones residències.

Creixement natural de la població

El creixement natural per a l'any 2021 es manté negatiu (-101), per segon any consecutiu i també per segona vegada en la història demogràfica moderna de la ciutat. Per bé que aquesta dinàmica negativa (prevalença de les defuncions per damunt dels naixements) s'ha reduït a pràcticament un terç del que representava en l'any d'esclat de la pandèmia.

Enllaç extern al gràfic

Una evolució que s'explica per la caiguda significativa de les defuncions (han disminuït en un -8,8%, malgrat que les successives onades pandèmiques les continuen mantenint en valors anormalment alts), i una mínima recuperació de la natalitat (en aquest cas la variació ha estat positiva, del 1,2% en relació al nombre de naixements de 2020).

1 Una vegada tancats els moviments del PMH corresponents a l'exercici 2021, la Resolució 05925/2022 de 25 de març aprovà els moviments de l'exercici 2021 i la xifra oficial a 01/01/2022.

Nota de població 8 de Marc Armengol