L'Ajuntament impulsa la transformació del'àmbit del Vapor Cortès, situat al barri de Ca n'Aurell

La modificació puntual d'aquest Pla de Millora Urbana, d'iniciativa privada, permet la construcció de 803 habitatges, dos equipaments i nous espais lliures

Amb l'aprovació d'aquesta figura de planejament urbanístic, l'Ajuntament impulsa la transformació d'un gran espai degradat de 70.209 m², que està situat al nord del barri de Ca n'Aurell. L'àmbit afectat comprèn el conjunt de les illes delimitades pels carrers de Josep Trueta, Pare Llaurador, Pi i Margall i Ausiàs March. La modificació puntual del Pla de Millora Urbana, aprovada a la Junta de Govern celebrada el 17 de juliol, contempla petits ajustos en l'ordenació d'aquest sector que l'adapten a les noves necessitats normatives, de gestió urbanístiques i de planejament que, a més, el fan més sostenible econòmicament. Aquesta transformació comportarà la construcció de nous edificis amb usos terciaris, comercials i residencials, equipaments comunitaris i la creació d'un nou eix cívic al carrer d'en Frederic Soler. Un dels objectius és dotar al barri de Ca n'Aurell d'un espai de relació, lleure i activitat que contribueixi a millorar la cohesió social.

Amb aquest tràmit s'inicia el procés que ha de permetre iniciar les obres d'urbanització d'aquest gran espai, on s'havia ubicat l'antic complex fabril del Vapor Cortès. Actualment, es conserven 19 naus, algunes d'elles en un deficient estat de conservació, i vuit patis situats entre aquestes edificacions. La proposta de planejament preveu la conservació i, en el seu cas, substitució de les naus antigues per noves construccions que mantinguin la volumetria, les façanes i la composició dels espais, preservant la identitat del conjunt industrial i el caràcter d'un teixit urbà molt característic de la història tèxtil de Terrassa.

El nou planejament preveu que el 51,70% del sòl es destini a espai públic i el 48,30%, a sòl privat. La transformació d'aquest àmbit comportarà la creació del nou eix cívic al carrer de Frederic Soler, que recorrerà tot el sector de sud a nord, en un tram que actualment no està obert. Serà un vial amb prioritat per als vianants, que servirà per estructurar els diferents espais lliures, i on es preveu que tot el sostre d'activitat (comercial, local i d'oficines) hi faci façana. També es contempla la construcció de 160 habitatges de protecció pública del més de mig miler d'habitatges nous i de dos equipaments, dels quals un s'ubicarà en els terrenys delimitats pels carrers de Frederic Soler, Bruc, Josep Trueta i la prolongació de Vázquez de Mella, mentre que l'altre es construirà entre els carrers de Frederic Soler, Bruc, JosepTrueta i Doctor Turró (marcats en groc en el plànol). En total, es calcula que un 70% del sostre del sector es destini a habitatge i un 29,7% a activitats.

En definitiva, amb aquest nou planejament es millora l'ordenació i s'optimitza la situació dels equipaments i dels espais lliures en un àmbit format per edificacions industrials de l'antic Vapor Cortès.

 

Terminis i execució del projecte

El Pla de Millora no estableix cap pla d'etapes i sí dos polígons d'actuació. Les previsions inicials apunten al fet que primer es desenvoluparà el Polígon 1 (carrers Pi i Margall, Bruc, Frederic Soler, Pare Llaurador, Josep Trueta, prolongació de Vázquez de Mella i passeig del Vint-i-dos de Juliol) i, a continuació, el Polígon 2 (carrers Frederic Soler, prolongació de Vázquez de Mella i plaça de Miquel Utgés).

Es calcula que les obres d'urbanització, d'iniciativa privada, es puguin iniciar en un termini de dos anys, com a màxim, des de la seva aprovació definitiva i puguin finalitzar abans de 2024. Pel que fa a l'edificació, es preveu que es pugui finalitzar en un termini inferior a vuit anys, des de la recepció de les obres d'urbanització. En relació amb l'habitatge protegit, s'hauran d'iniciar en dos anys, com a màxim, des de la recepció de la urbanització i caldrà finalitzar-lo en tres anys.

 

Història del Vapor Cortès

El 5 de desembre de 1901 es posa nom a diferents carrers que s'estan configurant al barri de Ca n'Aurell i un d'ells, el de Frederic Soler (poeta i fundador del teatre català) servirá per donar accés a tot un seguit d'edificis que s'estan construint. En una primera etapa d'urbanització del sector, s'aixequen diferents naus industrials (anomenades quadres, en aquell moment): la raó social de Matarí i Salallasera (1905); d'Ullés, Margarit i Comerma (1906); de Samaranch i Cortès (1920-24).

Als anys 20 del segle XX, es comença a configurar un gran espai industrial amb un nombre important d'empreses aprofiten la disponibilitat de terreny per a construir. Segurament, també ho fa la família Roqué, constituint el què s'anomenarà Vapor Roqué. L'any 1928, la vídua de l'industrial Jaume Castells (titular de la raó social "Joaquim Roqué, vídua Castells") instal·larà l'empresa al número 15 del carrer d'en Frederic Soler. Aquesta empresa era un dels antecedents que de la històrica empresa "Filatures Castells SA", que hi quedarà instal·lada fins al seu tancament el 1995. També l'any 1928, l'empresari Ramon Cortés i Grau construeix una quadra industrial en aquell sector.

Ramon Cortés va ser membre de diferents entitats i associacions de caràcter polític i industrial, com per exemple del Círcol Egarenc -d'on era secretari el 1918-, de l'Institut Industrial -d'on era tresorer el 1918- o de l'Associació Nacionalista -d'on era tresorer el 1922-. Fou també el quinzè president de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (1933-1935) i president de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana (1946-1955). La seva rellevància en l'àmbit de la indústria terrassenca, va fer que la seva quadra industrial, el Vapor Cortès, acabés donant nom al polígon industrial d'empreses tèxtils configurades al voltant dels carrer d'en Frederic Soler, Bruch, Pare Llaurador, Severo Ochoa, Doctor Turró, i Josep Trueta.

L'activitat industrial en aquest sector es perllongà fins als anys 90 del segle XX, en què va començar a declinar de manera inexorable.