L'objectiu dels treballs iniciats avui és solucionar els problemes d'escorrenties que es generen als camins dels jardins de la Casa Museu Alegre de Sagrera cada vegada que plou, un fet que impossibilita l'accés a les persones que van en cadira de rodes, que incomoda als vianants i que, alhora, genera problemes a la xarxa de clavegueram de l'habitatge. Per resoldre aquesta problemàtica, l'Ajuntament instal·larà el mateix paviment que hi ha a la Masia Freixa. Es tracta de sauló sòlid, un nou material que té la resistència del formigó i l'estètica del sauló. Els treballs consisteixen a excavar el terra actual, reposicionar el mobiliari urbà i col·locar el nou paviment. Els tècnics instal·laran també uns sistemes d'airejament per tal d'evitar afectar els arbres, ja que els treballs podrien afectar les arrels.

Les obres han començat avui i està previst que finalitzin el 5 d'octubre. El moviment de camions i maquinària provocarà afectacions puntuals a la circulació als carrers del Cardaire (a l'alçada de l'entrada als jardins), de la Rasa i de Sant Pere, fins al 28 de setembre, de 8 h a 20 h. Tot i aquests treballs, la Casa Museu Alegre de Sagrera estarà oberta al públic aquest mes, de dimecres a dissabte, de 10 h a 13 h i de 16 h a 20 h; i els diumenges, d'11 h a 14 h.

El projecte de remodelació dels camins del jardí de la Casa Museu se suma a les obres del programa d'actuacions de manteniment i rehabilitació que el servei de Patrimoni Municipal fa a la Casa Museu Alegre de Sagrera i que han permès, entre d'altres, la remodelació dels merlets de la façana i la restauració d'una part de les pintures murals de l'artista Pere Viver, que daten de l'any 1913 i que formaven part de la decoració original de l'habitatge. En aquest cas, es tracta d'un projecte executat pel Museu de Terrassa, a través del programa de conservació i restauració de la Xarxa de Museus Locals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

La Casa Museu Alegre de Sagrera va ser construïda a principis del segle XIX i és un exponent del modernisme local com a model dels habitatges de la burgesia industrial de l'època. El seu exterior és sobri i sense massa signes de riquesa, mentre que l'interior és fastuós i de grans dimensions. Els principals elements d'inspiració modernista s'evidencien en la façana posterior de la casa i en els interiors. Destaquen especialment els treballs de fusta i forja, els mosaics, els vitralls emplomats i pintats, les pintures murals i els relleus escultòrics.

L'edifici va ser adquirit per l'Ajuntament l'any 1973 i, des de llavors, desenvolupa una funció museística. Alguns dels seus espais es presenten com a estances moblades i decorades i altres contenen diverses col·leccions d'artistes locals, com Martínez Lozano o Laureà Barrau, i llegats d'escriptors, com Agustí Bartra i Ferran Canyameres.