L'Ajuntament recuperarà el cultiu de la vinya a Terrassa en una finca municipal de Mossèn Homs

Un dels objectius és reintroduir les varietats autòctones locals, com el cep el Terrassenc

Fa dos segles, Terrassa era una de les terres de producció de vi més important de Catalunya, amb una varietat de vinya que portava el nom de la ciutat i que es venia a la meitat del territori. Ara, l'Equip de Govern vol recuperar el passat vitivinícola de la ciutat i de la comarca amb un projecte que contempla plantar vinyes en una de les parcel·les  de Mossèn Homs, situada a l'Anella Verda, amb la voluntat de recobrar el cep autòcton local, com era el Terrassenc. Actualment, tant la vinya com l'olivera estan poc representats a Terrassa, ja que la producció agrícola local està dedicada als cereals, els farratges i la petita horta de subsistència. 

Per al regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Carles Caballero, aquesta és una iniciativa de recuperació de memòria història. «Si, fruit d'aquest projecte, en un futur pròxim podem obtenir una varietat que porta el nom de la ciutat i fer vi, podria ser un incentiu perquè els grans propietaris de finques apostessin per la vinya i, d'aquesta manera, divulgar el nom de Terrassa arreu», ha afirmat avui el regidor, en la roda de premsa de presentació del projecte. També ha explicat que la voluntat és iniciar aquest conreu en una finca municipal perquè en un futur pugui tenir continuïtat en propietaris privats.

Un dels objectius del projecte és reintroduir la varietat del cep Terrassenc, de la qual encara hi ha vinyes. Precisament, aquesta és una de les que figura en el projecte  de recuperació de varietats antigues de vinya, que, entre d'altres organismes, impulsa des de fa dos anys la Denominació d'Origen Bages. El cep del Terrassenc és vigorós i dóna un raïm negre, de gra atapeït color verd fosc abans de la maduració i resistent al fred i a les plagues. Des de l'Ajuntament, es vol obrir el projecte a la participació ciutadana fent una crida a travès de les xarxes socials de Medi Ambient perquè si localitzen una vinya creixent al mig del bosc, la puguin geolocalitzar i enviar la informació al correu electrònic [email protected]. La campanya es divulgarà per Instagram (@terrassamediambient), Twitter (@trsreciclabe) i Facebook (@Terrassareciclable).


La plantació dels ceps (4.500 en total) es farà en una finca d'1,6 hectàrees de Mossèn Homs, que va quedar inactiva fa uns mesos i que ara es recupera, ja que un dels objectius de l'Anella Verda és restablir la màxima superfície de terrenys per ser conreada. L'Ajuntament adjudicarà el seu arrendament. El futur llogater es farà càrrec del manteniment de la vinya i tindrà l'obligació de dedicar el 10% dels ceps (uns 450, aproximadament) al cultiu experimental per recuperar la varietat autòctona, previ informe de l'Institut Català del Vi (INCAVI). L'Ajuntament es farà càrrec de les despeses de preparació de la parcel·la (instal·lacions, llaurada, analítica del sòl, plantació...) prèvies a l'inici de la producció. El contracte tindrà una durada de 10 anys, prorrogable fins a un màxim de 30.


Des del segle XVIII

L'expansió de la vinya al Vallès Occidental s'havia iniciat en el segle XVIII, i continuà amb molta força durant la primera meitat del segle XIX. Cap a mitjan segle XIX era la comarca catalana amb una major especialització vitivinícola, per davant de l'Alt Penedès, el Bages i l'Anoia, amb un 68% de la superfície conreada dedicada a la vinya de les varietats com  el picapoll, la garnatxa, el macabeu, el xarel·lo i les autòctones locals com el Terrassenc. La producció de Terrassa i Sabadell representava el 17% de la producció de la província de Barcelona. La reactivació de la producció vitícola catalana durant la primera meitat del segle XIX és resultat de l'increment dels intercanvis comercials de l'economia catalana amb els mercats americans.

La plaga de la fil·loxera va provocar una caiguda dels preus del vi i una regressió del conreu de la vinya. A principis del segle XX, la industrialització de la comarca va representar la pràctica desaparició  del patrimoni agrícola local i la disminució del sector de la pagesia. Els anys 1960, amb l'eclosió de la construcció, es va tancar un cicle històric de predomini agrícola al Vallès Occidental per convertir-se en una comarca industrial i metropolitana.