Terrassa se suma al front català comú en defensa de la llei d'emergència social recorreguda per l'Estat

L'alcalde, Jordi Ballart, es mostra a favor de la proposta del Govern de fer un projecte de llei de lectura única per recuperar punts suspesos de la llei 24/2015

Cimera Generalitat recurs Llei HabitatgeL'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha assistit aquesta tarda a la cimera convocada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per defensar la llei de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, recorreguda parcialment pel Govern de l'Estat davant el Tribunal Constitucional. A la reunió, celebrada al Palau de la Generalitat, i on hi han assistit representats del món polític i social català, el Govern ha proposat fer, amb la màxima celeritat possible, un projecte de llei pel procediment de lectura única per recuperar aspectes de la llei que han quedat suspesos. En la seva intervenció, l'alcalde de Terrassa s'ha mostrat a favor d'impulsar aquesta mesura.

"Davant l'injust i insensible recurs del Govern de l'Estat, és lògic que busquem alternatives col·lectivament per poder fer front al greu problema dels pisos buits i sobretot garantir els drets de les persones en situacions més desesperades", ha afirmat Jordi Ballart. Amb el recurs a la Llei 24/2015, "les administracions hem de reaccionar contundentment i coordinada, utilitzant tots els elements legals possibles", i ha afegit, en la mateixa línia del que s'ha valorat a la cimera, que "existeix una eina, que si bé no és perfecta, ens permet afrontar el problema amb mesures innovadores, com ho hem demostrat a Terrassa, i és la Llei del Dret a l'Habitatge de 2007". Una llei que, tal i com ha recordat Jordi Ballart, "a Terrassa ens va permetre ja fa tres anys començar a obrir expedients als bancs que tenien pisos buits per més de dos anys, obrint el camí cap a l'objectiu essencial, que és el de recuperar la funció social de l'habitatge i acabar amb els habitatges buits".

L'alcalde ha afegit que, davant la situació que ha provocat el recurs parcial a la Llei 24/2015, les administracions "tenim la responsabilitat de desplegar tots els mitjans que tenim al nostre abast, i fer-ho de manera coordinada. Si hi ha voluntat i valentia, podem superar el greu entrebanc que és aquest recurs i garantir els drets socials més urgents". En aquest sentit, l'alcalde ha aplaudit que el Govern hagi recollit les peticions del món local, i ha valorat molt positivament la celebració de la cimera d'aquesta tarda, una mostra que "fem pinya de manera contundent a una mesura del Govern de l'Estat que danyarà directament les famílies més vulnerables".

En els últims anys l'Ajuntament de Terrassa ha impulsat diverses mesures pioneres per donar resposta a la crisi de l'habitatge i fer costat a les famílies en situació de vulnerabilitat. El 2012, va ser el primer municipi d'Espanya en crear una oficina, amb el Col·legi d'Advocats de Terrassa, per atendre famílies amb greus problemes hipotecaris o afectades per desnonaments. El 2013 es va crear la Taula de l'Habitatge Social, amb la participació d'entitats socials i en estreta col·laboració amb la PAH. A finals del mateix any, l'Ajuntament va obrir un nou front en favor del dret a l'habitatge amb l'obertura d'expedients a les entitats bancàries que tenien pisos buits injustificadament, sent el primer municipi de l'Estat en prendre aquesta mesura. A l'empara de la Llei del dret a l'Habitatge del 2007 (art 41) s'han obert uns 800 expedients, dels quals se n'han resolt 500, la majoria per haver-se procedit finalment a la seva ocupació per compte del propi banc, i d'altres per haver estat objecte de cessió a favor de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya o a l'Ajuntament per la seva gestió en règim de lloguer social. Una xifra que mostra els fruits que està obtenint la mesura, l'objectiu principal de la qual és reduir el nombre de pisos buits a la ciutat i recuperar la funció social de l'habitatge. Fins ara s'han interposat 182 contenciosos. De moment, gairebé totes les sentències han estat favorables. L'Ajuntament ha imposat un total de 100 multes coercitives, per un import de 540.000 euros

Altres ciutats catalanes i de la resta de l'Estat han mostrat un gran interès per aquestes iniciatives pioneres de l'Ajuntament de Terrassa. En unes jornades organitzades amb la PAH i l'Observatori DESC, el març de 2014 a Barcelona, es va fer palès el caràcter innovador d'aquestes iniciatives i es va explicitar el suport al principi de l'obligada funció social de l'habitatge, i per tant, als legítims expedients sancionadors a grans propietaris que els mantinguin buits per més de dos anys.

A finals de 2015, a iniciativa de l'Ajuntament de Terrassa es van reunir a la ciutat representants de diversos municipis catalans i espanyols, que van acordar la creació de la Plataforma de Municipis per a l'Habitatge Digne i contra la pobresa energètica, que ja compta amb l'adhesió de més de 60 governs locals.

L'any 2016, l'Ajuntament terrassenc també ha estat pioner en posar en marxa l'Oficina Municipal d'Atenció a la Pobresa Energètica i Promoció de l'Eficiència Energètica (OFIMAPE), amb l'objectiu de contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones garantint el compliment dels drets als subministraments bàsics i alhora, impulsar l'eficiència energètica a les llars com a via d'estalvi econòmic i de  millora mediambiental. L'Oficina ofereix els seus serveis a les famílies terrassenques en situació de vulnerabilitat econòmica i energètica, no només per tal d'ajudar-les sinó també per prevenir aquestes situacions, fomentant mesures d'eficiència energètica a les llars de les famílies ateses.

A partir de la Llei 24/2015 que ara ha recorregut parcialment el Govern central davant el TC, a Terrassa s'han aconseguit 130 cessions de pisos buits. Així mateix, s'han obert vuit expedients per a la cessió obligatòria a l'empara d'aquesta llei, dels quals dos ja estan arxivats. D'altra banda, el 2015 a Terrassa es van aturar 164 desnonaments. Al 2016, fins a 30 d'abril se n'han aturat 122. Des de l'OFIMAPE s'han prestat 186 atencions i s'han obert 140 expedients.