Aquest apartat recull respostes a preguntes d'interès sobre aspectes relacionats amb la tramitació i la regulació d'activitats i/o instal·lacions:

MES INFORMACIÓ

On puc trobar un tècnic competent per a la confecció de la documentació necessària per a la legalització d'una activitat?

En qualsevol de les pàgines webs dels col·legis professionals d'arquitectes i enginyers trobareu directoris que ofereixen dades de contacte de professionals.

Quines són les modalitats d'activitats dedicades a la guàrdia i custòdia de menors que es poden legalitzar?

La normativa establerta per la Generalitat de Catalunya disposa que qualsevol activitat adreçada a la guàrdia i custòdia de menors s'ha d'incloure en les formes i normes de funcionament de les modalitats d'activitats regulades fins al moment, que principalment són: escola, escola bressol, ludoteca, activitat de lleure infantil i juvenil residencial o tipus casal.

Resten exclosos els centres de suport familiar que no disposen de marc normatiu que els reguli i, per tant, no són legalitzables.

Quins són els horaris dels bars?

L'horari de tancament de les activitats de bar serà a la 1 hores (01,00 h) els dies laborables, de dilluns a dijous; els divendres, dissabtes, vigílies de festius i festius en general, es podrà perllongar mitja hora més. A partir de les hores assenyalades no es servirà cap consumició, havent de quedar buit el local en mitja hora. Ampliar informació
 

Quins són els horaris dels establiments comercials?

Els establiments comercials poden obrir entre les 21.00 h i les 6.00 h d'octubre a maig i entre les 7.00h i les 22.00h de juny a setembre, amb un límit setmanal de 75 hores, amb l'obligació de tancar diumenges i festius no autoritzats. Dins d'aquests límits, els comerciants poden fixar lliurament la distribució del seu horari diari d'obertura.

D'altra banda, a Catalunya el comerç en general, pot obrir un màxim de 8 diumenges o festius a l'any, d'acord al calendari que fixa la Generalitat, i dos festius més fixats per l'Ajuntament.

Ampliar informació

  • Les limitacions establertes en horaris comercials afecten exclusivament als establiments dedicats a la venda al públic de mercaderies i de bens, no als establiments de prestació de serveis com bugaderies, perruqueries, locutoris telefònics, etc.

Quin és el tractament a considerar per a les escoles d'activitats recreatives (escoles de dansa, música, etc que fan soroll)?

Aquestes escoles no són activitats recreatives perquè estan excloses del Decret 112/2010. Són centres docents no reglats. Resten inclosos a l'àmbit d'aplicació de la L12/12 i L16/2015. El règim de tramitació serà:

  • Declaració responsable (CSMA) fins a 120 m2
  • Comunicació prèvia d'obertura (CPMA) amb més de 120 m2

És important la necessitat de satisfer els nivells màxims d'immissió a l'exterior i als recintes sensibles confrontants. Caldrà justificar aquest extrem al projecte (estudi acústic) i certificat. En el cas de fer aïllament acústic caldrà aportar estudi de les mesures "in situ".

En els cas dels aparcaments, quina és la tramitació per a la seva legalització segons la superfície?

Depenent de la superfície li correspondrà:

  • Comunicació prèvia ambiental (CMMA): a partir de 500 m2 (L20/09)
  • Comunicació prèvia d'obertura segons L16/15 (CPMA) entre 100 i 500 m2
  • 0 a 100 m2 es legalitzarà amb l'expedient d'obres.

APARCAMENTS DE CAMIONS: Tot i ser considerat en matèria d'incendis l'aplicació del  Reglament de Seguretat contra incendis en establiments industrials (RSCIEI), el règim de tramitació serà el mateix que per la resta d'Aparcament (mateixa incidència ambiental).

Quin és el règim de tramitació per a la legalització de les activitats de consultes sanitàries (clíniques, fisioteràpia, odontòlegs, etc..)?

Si es cert que les activitats de consultes sanitàries no es troben classificades a la llei 16/2015, nosaltres l'assimilem a les que es troben a "Altres activitats de serveis personals no classificades". Per tant, es poden tramitar amb Declaració responsable (fins a 120 m2) o Comunicació prèvia (+ de 120 m2).
 
Els tallers petits de caire artesanal tenen la consideració d'ús industrial per l'aplicació de l'Ordenança d'usos i activitats?
 
Aquestes activitats poden tenir la consideració de taller "artesà" sempre i quan no disposi de maquinària industrial. En aquest cas no li demanaríem la zona de càrrega i descàrrega. Tanmateix en matèria d'incendis li és d'aplicació el Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials.
 
Quina és l'alçada mínima dels establiments?
 
L'alçada útil dels establiments regulats per l'ordenança d'usos i activitats serà, com a mínim, de dos metres amb cinquanta (2,50 m). Així mateix quan la normativa permeti la instal·lació d'un altell a la planta baixa d'un establiment comercial, l'alçada útil mínima serà també de dos metres amb cinquanta (2,50 m). No obstant això, en les zones destinades a serveis sanitaris i dependències que no s'utilitzin pel personal de l'establiment de forma permanent o continuada o pel públic, l'alçada es podrà reduir a dos metres amb vint (2,20 m).
 
Els locals amb una alçada útil inferior a 2,50 metres, on abans de l'entrada en vigor de la Ordenança d'usos i activitats (1/12/2006) havia activitats legalment emplaçades, podran acollir noves activitats, sigui quin sigui el seu ús.
 

Quins són els criteris generals a considerar en l'aplicació normativa pel que fa a l'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda?

Totes les activitats noves, que es reformin o es traspassin han de ser accessibles (en els termes del CTE DBSUA).
 
Només quan això sigui car, dificultós o directament inviable, cal recórrer als ajustos raonables. A tal efecte, caldrà adjuntar document justificant d'aquest extrem, amb el contingut mínim següent:
  • Informació gràfica explicativa de l'adequació del local amb i sense dur a terme les obres necessàries per donar compliment a la normativa d'accessibilitat, amb indicació de la superfície útil en cada cas.
  • Avaluació econòmica per a cada cas
  • Si s'escau, descripció de les possibles dificultats tècniques que es puguin donar per donar compliment de la normativa que aplica
  • Altres factors a considerar
En cas que arran del punt anterior es posi de manifest la desproporció entre allò que fan ara i el cost de les obres o la dificultat tècnica de la supressió de barreres, podríem aplicar els ajustos raonables inspirats per les Taules d'Accessibilitat a les Activitats a Catalunya (TAAC).
 
D'altra banda, segons el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, a partir del 4 de desembre de 2017 totes les edificacions haurien de ser accessibles o, si més no, el més accessibles que els permetin certs ajustos raonables.
 

Com es fa el tràmit per a la legalització d'un Habitatge d'ús turístic?

Els habitatges d'ús turístic són habitatges cedits pel seu propietari, directament o indirectament, a tercers, de forma reiterada i a canvi de contraprestació econòmica, per a una estada de temporada, en condicions d'immediata disponibilitat i amb les característiques que s'estableixen per reglament.

  • Els habitatges d'ús turístic se cedeixen sencers i no se'n permet la cessió per estances.
  • Es considera estada de temporada tota ocupació per un període temps continu igual o inferior a 31 dies i es considera cessió reiterada quan se cedeix dues o més vegades dins el període d'un any.
  • Abans de començar l'activitat d'habitatge d'ús turístic cal presentar davant l'Ajuntament del municipi on s'ubica l'habitatge una comunicació prèvia d'inici d'activitat degudament formalitzada pel propietari o pel seu representant o gestor. Trobareu tota la informació i els documents requerits al Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat.

Quins són els rètols obligatoris en bars i restaurants?

  • Rètol d'identificació:  Segons el que estableix el Decret 112/2010 ha de tenir 40 cm d'amplada per 25 cm d'alçada i lletra de caixa alta, d'un mínim de 36 punts. S'ha de col·locar a l'exterior del local, proper a l'entrada principal, i ser plenament visible fins i tot qual l'establiment romangui tancat. Ha de contenir la informació següent: nom de l'establiment, activitat o activitats incloses en la legalització, horari d'obertura i tancament al públic i l'aforament màxim autoritzat.
  • Rètol de full de reclamació/denúncia: Tots els establiments comercials han de disposar de fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. Descarregar el full oficial.

Heu d'anunciar de manera permanent que disposeu d'aquests fulls mitjançant un cartell col·locat en un lloc ben visible. Aquest cartell ha d'incloure un número de telèfon d'atenció ciutadana per realitzar consultes de consum i, si s'escau, el número de telèfon o l'adreça de correu electrònic d'atenció a les persones consumidores. Descarregar el cartell.

  • Rètol de prohibició de fumar a l'interior de l'establiment
  • Rètol de prohibició de la venda i subministrament de begudes alcohòliques de cap mena a menors de 18 anys
  • Rètol de prohibició de venda de productes de tabac a menors d'edat.

A banda d'aquest rètols, n'hi ha d'altres obligatoris per causes molt específiques (per exemple si el local disposa de càmeres de seguretat o de control d'aforament, nivell sonor elevat, etc..). S'ha de tenir en compte que el rètol sobre les condicions d'accés i el dret d'admissió no és obligatori si l'establiment no l'exercita.

Quin és el règim de tramitació i la normativa específica a considerar per a la legalització dels centres de culte?

La legalització del centres de culte es fa mitjançant el règim de tramitació de Comunicació prèvia d'obertura.
 
Existeix normativa específica des de la Generalitat de Catalunya, concretament el Decret 94/2010, de 20 de juliol, de desplegament de la Llei 16/2009, de 22 de juliol, dels centres de culte. En aquesta norma s'estableix la regulació per tal de donar compliment a les condicions tècniques i materials mínimes de seguretat, salubritat, accessibilitat, protecció acústica, aforament, evacuació i per evitar molèsties a terceres persones que han de complir els llocs de culte de concurrència pública.
 
El títol primer del Decret 94/2010 preveu les condicions urbanístiques per a la implantació dels centres de culte, en atenció a les necessitats de disposar d'espais per a l'exercici d'activitats religioses, desplegant així l'article 4 de la Llei 16/2009, del 22 de juliol, dels centres de culte, que estableix que els plans d'ordenació urbanística municipal han de preveure sòls amb la qualificació de sistema d'equipament comunitari on s'admetin els usos de caràcter religiós. En aquest sentit l'Ajuntament de Terrassa ha confeccionat una Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal per a la implantació dels centres de culte (veure enllaç).
 
 
Per assignar el règim de tramitació que correspon a les activitats de room escape cal tenir en consideració la superfície i si disposen o no de servei de bar. En aquest sentit podem establir:
 
a) Sense servei de bar:
- Superfície superior a 120 m2: Comunicació d'activitat recreativa
 
b) Amb servei de bar:
- Superfície fins a 500 m2 o 500 persones: Comunicació d'activitat recreativa
- Superfície superior a 500 m2 o 500 persones: Llicència municipal d'espectacles públics i activitats recreatives
NOTA: aquestes dimensions són referides a la zona de bar, no a tota l'activitat.
 
Condicions específiques:
  • Aquestes activitats en el POUM s'identifiquen com a ús "recreatiu social i cultural"
  • En el cas exclusiu d'activitats roomscape SENSE servei de begudes/menjars la dotació de serveis higiènic es pot reduir a una sola cabina accessible per l'ús de persones amb mobilitat reduïda per activitats de fins a 120 m2. 
  • Per roomscape de més de 120 m2 o AMB servei de bar, cal complir amb la dotació de cabines i lavabos del decret 112/2010 i accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda.
  • Requereix informe previ de bombers en cas de trobar-se en els supòsits contemplats a l'annex I de la llei 3/2010 (17. Establiments d'activitats recreatives o de pública concurrència, d'acord amb el Codi tècnic de l'edificació, de més de 500 m² de superfície o amb un aforament de més de 500 persones.)

En el moment de legalitzar una activitat, quins són els criteris que hem de considerar a l'hora de declarar que es disposa d'una zona sense ús en un establiment?

Quan es pretén dur a terme la legalització d'una activitat sovint ens trobem que la persona  titular declara que disposa en el seu establiment d'una zona sense ús. Per tal d'establir un criteri clar sobre la consideració d'aquest espai pel que fa a la seva legalització o no, caldrà tenir en compte el següent:

  • Zona sense ús: demanem que hi hagi una separació respecte de la zona que forma part de l'activitat mitjançant element físic separador (en qualsevol cas no demanem sectorització). Òbviament la zona sense ús no es pot utilitzar en cap cas pel funcionament de l'activitat i ha d'estar totalment buida (sense equipaments ni emmagatzematge de material). En aquest cas la zona s'ha de declarar en la documentació aportada per a la legalització, però la superfície no comptabilitza com a part de l'activitat. Aquest espai no tindrà cap afectació al seu entorn.
  • Zona privada: Les zones privades són recintes subsidiaris a l'activitat principal i el seu funcionament, on normalment té assignada alguna funció o aporta algun servei al titular relacionat amb aquesta subsidiarietat. No s'entén la seva existència sense la resta d'espais. Aquest espai (pel fet de tenir alguna funció) sí que pot tenir afectació al seu entorn. Per tant, en el moment de legalitzar l'establiment també hem de considerar aquesta superfície com a part de l'activitat.

Referències normatives:

  • Pel que fa a la zona privada, el CTE DB SI1 ja considera la possibilitat de l'existència d'un ús diferent i subsidiari del principal de l'establiment.
  • D'igual manera, el CTE DB SU9 també contempla l'existència de l'ús privat en els establiments (Anejo A Terminologia).

És, precisament, en el cas que no es vulgui considerar la zona privada com a subsidiària, quan suposaria l'aplicació de la normativa contra incendis com a establiment diferenciat, la qual cosa complicaria el seu compliment normatiu.