Terrassa té un impressionant actiu de lluita democràtica, un referent de la resistència contra la dictadura franquista. Un actiu construït a base de grans sacrificis de molta gent implicada en la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals que cal donar a conèixer i utilitzar per fomentar en la ciutadania valors democràtics, en especial el sentit de la tolerància i l'ètica de la solidaritat.

Avui veiem arreu com la intolerància, la xenofòbia i l'exaltació de la violència estan obrint escletxes en el marc de convivència democràtica. Considerem que la recuperació i el coneixement de la lluita que molts ciutadans de Terrassa van desenvolupar contra la dictadura ha d'ajudar a combatre aquestes actituds. I per això cal, entre d'altres coses, que la memòria democràtica formi part del paisatge urbà.

Amb aquest objectiu, l'Ajuntament de Terrassa desenvolupa el programa "Terrassa T Memòria" juntament amb entitats, associacions de memòria i persones estudioses del tema, aplegades a l'Espai de la Memòria i els Valors Democràtics de Terrassa.

En Pere Mauri i l'allibertament de París

Natural de Sant Martí de Centelles (Osona) va néixer el 20 de juny de 1918, fill de Joan Mauri de professió traginer (1886) i Conchita Curto (1890), originaris de Centelles i des del 1920 residents a Terrassa. El 1936 la família viu al carrer de Bartrina. Pere treballa de filador, el pare està sense feina i la mare es dedica a feines de casa.

Voluntari a la columna Durruti, s'hi va incorporar amb els seus inseparables amics del barri: Angel Olivares i Bernardo Martínez, amb qui va compartir les penalitats de la guerra i, amb la "retirada", l'internament als camps de refugiats de Mont-Louis i Vernet d'Ariège. Se'n van separar quan es va enrolar a la legió estrangera francesa, sent enviat a Algèria. A Orà integrat al règiment de marxa del Txad, es va unir a les forces del general Lecrec, les FFL (Forces Françaises Lliures), amb el grau militar de sergent major.

Va formar part de les forces que van desfilar pels carrers de París a l'agost de 1944 juntament amb "la Nueve" i després va continuar combatent, participant en l'alliberament de Nancy al setembre. Va morir en combat el 22 de novembre de 1944 a Baccarat, departament de Meurthe-et-Moselle, a conseqüència de les ferides rebudes dies abans. Va ser condecorat per la República Francesa amb la Croix de Guerre 1939-1945 amb estrella de plata i reconegut com a Mort pour la France, honor aquest últim que també van rebre els combatents terrassencs: Pascual Pascual Amela, Domènec Servetó Bertan i Ramon Sorribas Querol.

Com ells, molts altres dels nostres conciutadans, després de la desfeta republicana, van iniciar el camí de l'exili i van continuar la lluita. Un cop acabada la guerra van ser reconeguts pel país veí per la seva contribució contra el feixisme i l'ocupació nazi del territori francès, com a membres de la "résistance": Antonio Abad Duarte, Alfred Cabanes Molina, Miquel Cazador Castellà, José Forte Forte, Joan Fortet Noguera, Pau Grau Cardellach, Ángel Matarín Abad, Ramon Pere Muntañola, Josep Roig Lladó, Joaquin Sagüesa Soler, Ramon Serarols Carol, Jaume Subiró Llurdés, Llorenç Tapiola Vancells i Miquel Vicente Boix.

(expedient AC 21 P 93384, de l'arxiu militar a Caen)