La transformació de l'àmbit del Vapor Cortès fa un pas important amb l'aprovació definitiva del  projecte d'urbanització d'aquest gran espai fabril, de 71.209 m², que està situat al nord de Ca n'Aurell i que permetrà dotar aquest barri d'un  nou espai de relació, lleure i activitat que contribueixi a millorar la cohesió social. Amb l'aprovació d'aquesta proposta per part de la Junta de Govern es dona via lliure el desenvolupament del primer dels dos polígons d'actuació previstos, que afecta una superfície de 62.022 m², repartits entre els carrers de Pi i Margall, Bruc, Frederic Soler, Pare Llaurador i Josep Trueta, en el tram entre la prolongació de Vázquez de Mella i el passeig del Vint-i-dos de Juliol. El segon polígon d'actuació és més petit, ja que abasta uns 9.000 m² i, en aquest cas, estan distribuïts entre els carrers de Frederic Soler, amb la prolongació del de Vázquez de Mella i la plaça de Miquel Utgés. Segons ha explicat l'alcalde, Jordi Ballart: «es tracta de la transformació d'un espai que durant dècades ha estat testimoni del nostre passat industrial i que avui es reinventa per donar-nos un futur ple d'oportunitats. Des del Govern tenim la voluntat clara de recuperar espais en desús, per  dotar-los de nova vida. Perquè així, millorem els barris i la ciutat». En aquest sentit, l'alcalde ha recordat que en l'anterior mandat «vam donar l'embranzida que requerien molts àmbits urbanístics que estaven pendents de desenvolupament i que trencaven la cohesió interna dins els barris com l'antiga fàbrica Sala i Badrinas, al barri del Segle XX, o amb el sector de l'AEG, al barri d'Ègara, per exemple. Ara continuem aquesta línia de treball amb la millora de l'àmbit del Vapor Cortès».  

El projecte d'urbanització i reparcel·lació del primer polígon d'actuació contempla fer els enderrocs d'aquelles construccions i instal·lacions incompatibles amb el planejament urbanístic i els moviments de terres; la creació de noves zones verdes i places públiques accessibles i inclusives, amb la instal·lació de mobiliari urbà i jardineria; la pavimentació de carrers i voreres i la incorporació d'arbrat i senyalització (vertical i horitzontal); l'adequació dels serveis existents i la creació de noves xarxes (enllumenat públic, abastament d'aigua, clavegueram amb xarxa separativa, electricitat, gas, reg, fibra òptica municipal...) i la recollida lateral de residus. 

La transformació urbanística de tot aquest àmbit comportarà la creació del nou eix cívic al carrer de Frederic Soler, que recorrerà tot el sector de sud a nord, en un tram que actualment no està obert. Serà un vial amb prioritat per als vianants, que servirà per estructurar els diferents espais lliures, i on es preveu que tot el sostre d'activitat (comercial, local i d'oficines) hi faci façana. 

Render nou eix cívic al carrer de Frederic Soler

El pressupost previst és de 13.403.819,93 euros. Les obres, que són d'iniciativa privada i que tenen un termini de trenta mesos, es podran iniciar un cop s'aprovi definitivament el projecte d'urbanització, d'acord amb els compromisos recollits al pla d'etapes. Es calcula que les obres d'urbanització, d'iniciativa privada, es puguin començar en un termini de dos anys, com a màxim, des de la seva aprovació definitiva. 

Segons preveu l'Ajuntament, en les properes setmanes s'aprovarà definitivament el projecte de reparcel·lació de l'àmbit, posant així punt i final a tota la tramitació urbanística del projecte.

Equipaments i habitatges

També es contempla la construcció de 803 habitatges, dels quals 161 seran de protecció oficial i 642 de renda lliure; de dos equipaments, dels quals un s'ubicarà en els terrenys delimitats pels carrers de Frederic Soler, Bruc, Josep Trueta i la prolongació de Vázquez de Mella, on una de les peces s'ha reservat per al projecte del Vapor de Prodis. Mentre que l'altre es construirà entre els carrers de Frederic Soler, Bruc, Josep Trueta i Doctor Turró (marcats en groc en el plànol).  Del sostre total del sector (89.330 m²), un 70% es destinarà a habitatge i un 30% a activitats. 

Amb el desenvolupament dels dos polígons es millorarà l'ordenació de tot l'àmbit i s'optimitzarà la situació dels equipaments i dels espais lliures, ja que es preveu que el 51,70% del sòl es destini a espai públic i el 48,30%, a sòl privat.

Pel que fa a l'edificació, es preveu que es pugui finalitzar en un termini inferior a vuit anys, des de la recepció de les obres d'urbanització. En relació amb l'habitatge protegit, s'hauran d'iniciar en dos anys, com a màxim, des de la recepció de la urbanització i caldrà finalitzar-lo en tres anys.

Antecedents

El juliol de 2020, la Junta de Govern va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla de Millora Urbana de l'àmbit del Vapor Cortès, d'iniciativa privada, amb  l'objectiu de dotar al barri de Ca n'Aurell d'un espai de relació, lleure i activitat que contribueixi a millorar la cohesió social. La transformació d'aquest gran espai fabril comportarà la construcció de nous edificis amb usos terciaris, comercials i habitatges, equipaments comunitaris i la creació d'un nou eix cívic al carrer d'en Frederic Soler. L'àmbit afectat comprèn el conjunt de les illes delimitades pels carrers de Josep Trueta, Pare Llaurador, Pi i Margall i Ausiàs March. 

Actualment, es conserven 19 naus, algunes d'elles en un deficient estat de conservació, i vuit patis situats entre aquestes edificacions. La proposta de planejament preveu la conservació i, si s'escau, substitució de les naus antigues per noves construccions que mantinguin la volumetria, les façanes i la composició dels espais, que preservin la identitat del conjunt industrial i el caràcter d'aquest teixit urbà, que és característic de la història tèxtil de Terrassa. 

Història del Vapor Cortès 

El 5 de desembre de 1901 es posa nom a diferents carrers que s'estan configurant al barri de Ca n'Aurell i un d'ells, el de Frederic Soler (poeta i fundador del teatre català) servirà per donar accés a tot un seguit d'edificis que s'estan construint. En una primera etapa d'urbanització del sector, s'aixequen diferents naus industrials (anomenades quadres, en aquell moment): la raó social de Matarí i Salallasera (1905); d'Ullés, Margarit i Comerma (1906); de Samaranch i Cortès (1920-24). 

Als anys 20 del segle XX, es comença a configurar un gran espai industrial amb un nombre important d'empreses que aprofiten la disponibilitat de terreny per a construir. Segurament, també ho fa la família Roqué, constituint el què s'anomenarà Vapor Roqué. L'any 1928, la vídua de l'industrial Jaume Castells (titular de la raó social "Joaquim Roqué, vídua Castells") instal·larà l'empresa al número 15 del carrer d'en Frederic Soler. Aquesta empresa era un dels antecedents que de la històrica empresa "Filatures Castells SA", que hi quedarà instal·lada fins al seu tancament el 1995. També l'any 1928, l'empresari Ramon Cortés i Grau construeix una quadra industrial en aquell sector.