La Comissió Informativa de Territori i Habitatge ha acordat avui elevar al Ple Ordinari d'octubre l'aprovació inicial de la modificació de l'Ordenança de bases de Convivència Democràtica a la ciutat de Terrassa, en vigor des de l'11 de setembre de 2014. «Amb aquesta modificació, que hem treballat i debatut amb la implicació de la resta de grups municipals, a qui agraïm les diverses aportacions, - ha recalcat la regidora de Protecció Civil i Via Pública, Ruth Hibernón - la norma s'actualitza i adequa, tenint en compte els canvis socials, les noves formes de posar en risc la convivència i la tranquil·litat ciutadanes, els nous continguts de les demandes socials i modernitzar el règim sancionador, d'acord amb les novetats legislatives i a les quanties sancionadores».La Junta de Portaveus, en sessió del 15 de març de 2024, va acordar iniciar els tràmits per la modificació d'aquesta norma i va acordar revisar aquells aspectes de l'Ordenança que calgui actualitzar i adequar, i va prioritzar la derogació de l'article 64 i tota referència a les hores de compromís social, que ha desaparegut del nou text. En relació a aquest precepte, l'article 141 de la Llei de Bases de Règim Local preveu la sanció econòmica com a única mesura correctora que d'administració local pot imposar en l'àmbit de les seves competències.
 

Igualtat de tracte i no discriminació

Pel que fa a les principals modificacions, cal destacar que la nova Ordenança s'ha elaborat tenint presents els principis establerts a la Llei 19/2020 d'Igualtat de Tracte i No Discriminació, així com l'article 4.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. S'ha actualitzat el text per prevenir i sancionar conductes discriminatòries, així com discursos d'odi a l'espai públic; afavorir la protecció i assistència de les víctimes de discriminació en l'àmbit municipal; i establir mecanismes de mediació i sensibilització per fomentar la igualtat i la cohesió social. Igualment, s'han incorporat els criteris d'accessibilitat universal en totes les accions de foment de la convivència, assegurant que els espais públics i les activitats organitzades siguin accessibles i inclusius per a totes les persones.
 

Contra l'absentisme escolar

És un dret i un deure de tota persona menor d'edat anar a l'escola durant el període d'edat que estableixi la legislació vigent, actualment fins als 16 anys. És responsabilitat del pare, mare o de la persona tutora o guardadora legal procurar l'assistència de la persona menor al centre escolar fins aquella edat.

Segons la normativa reguladora dels drets en la infància i l'adolescència, es considera una situació de risc aquella en què el desenvolupament i el benestar de l'infant o l'adolescent es veuen limitats o perjudicats per la manca d'escolarització, l'absentisme escolar i l'abandó escolar. La mateixa norma indica que és competència de l'Administració local intervenir si detecta una situació de risc de l'infant o adolescent que es troba en el seu territori i, per tant, ha d'adoptar les mesures adequades per actuar contra aquesta situació.

Davant d'aquesta situació de risc se'n desprenen responsabilitats, que recull el nou text de l'Ordenança que s'elevarà al Ple d'octubre, junt amb les mesures preventives a adoptar i els corresponents procediments sancionadors que haurà d'incoar l'Administració local.

Convivència al transport públic urbà

Entre les modificacions, també destaca la inclusió d'un capítol de drets i obligacions de les persones usuàries del transport públic urbà. Existia un buit normatiu pel que fa a la regulació de l'ordenació de l'ús d'aquest servei públic i del comportament de les persones usuàries, especialment pel que fa a les actituds que poden afectar negativament la convivència ciutadana, el que ha justificat la necessitat d'incorporar un capítol específic.

Els espais de transport col·lectiu urbà de viatgers són llocs de convivència intensa i obligada, en entorns tancats i sovint amb gran afluència de persones. La manca d'una regulació municipal sobre les actituds de les persones usuàries fa difícil prevenir i sancionar conductes i incloure aquest aspecte a l'Ordenança permetrà intervenir amb eines més precises i adaptades a la realitat local.

D'altra banda, quedarà derogat el Consell ciutadà de convivència democràtica, recollit a l'Ordenança, ja que aquest organisme s'ha mostrat pràcticament inactiu.

L'objectiu primordial de l'Ordenança de bases de Convivència Democràtica és promoure els valors cívics de veïnatge entre la ciutadania, des de la convicció que exigir valors i actituds cíviques i participatives en les relacions quotidianes de veïnatge contribuirà a fer més fàcil la convivència i augmentarà la qualitat de vida de la comunitat. És el nou marc normatiu per continuar garantint els drets de la ciutadania i una convivència cohesionada en paritat i equitat. En aquest sentit, s'entén com a convivència democràtica totes aquelles actuacions que tenen com a finalitat impulsar la corresponsabilitat en la gestió de l'espai públic, un bé comú, i que fomenten la participació de les persones en l'ordenament de la vida de la ciutat.