L'Ajuntament de Terrassa, a través dels Serveis de Polítiques Socials d'Habitatge i l'OFIMEH-LL, ha tancat durant el 2024 un total de 935 expedients d'intermediació per risc de pèrdua d'habitatge. D'aquests, la majoria s'han resolt evitant la pèrdua de la llar (30%) o facilitant una alternativa habitacional (23%). Tan sols un 7% dels casos, el que suposa 67 expedients, han conclòs amb una pèrdua sense alternativa per no reunir els requisits establerts a la normativa. La resta d'expedients consistien en desistiments, assessoraments, duplicats, o altres causes que no comportaven la pèrdua de l'habitatge.

D'altra banda, les xifres mostren una tendència descendent pel que fa al nombre total d'expedients de llançaments: de 1.122 el 2022 i 931 el 2023, s'ha passat a 817 aquest passat 2024. Així, les dades posen de relleu l'esforç municipal i dels Serveis Socials per contenir l'impacte de l'emergència habitacional que, en col·laboració amb entitats del tercer sector i plataformes socials, han aconseguir disminuir el nombre de llançaments, ja que dels 817 llançaments assenyalats, només se n'han acabat executat 107 durant l'any passat.

Per a la regidora de Polítiques Socials d'Habitatge i Promoció Pública d'Habitatge, Lluïsa Melgares: "Les dades de 2024 mostren clarament que l'acompanyament social funciona. Hem aconseguit que més de la meitat dels casos no acabin en una pèrdua d'habitatge irreversible, i això és fruit d'un treball intens, que requereix de compromís i coordinació. Des de l'Ajuntament posem a disposició eines com la mediació, la taula d'emergència, l'allotjament temporal, l'assessorament jurídic, etc. per garantir que ningú no quedi enrere".

Dels 107 llançaments executats, que han afectat a 109 persones, s'han gestionat 26 expedients d'acollida temporal en hostal i 3 expedients d'acollida temporal a l'Andana. La resta, han estat acollits en habitatges de familiars, propis o altres situacions no determinades. 35 dels expedients per llançament han resultat no defensables.

Segons Melgares: «Necessitem que les administracions supramunicipals apliquin equilibris territorials, que ens dotin de més recursos i eines. També cal que el Govern central obligui a la SAREB a entregar els habitatges, rescatats per la ciutadania, als consistoris perquè puguem fer créixer la bossa d'habitatge social». Per la regidora: «les dades del 2024 reflecteixen un model d'intervenció proactiu, que prioritza la prevenció, la coordinació amb entitats socials i la protecció de les famílies vulnerables davant de situacions límit; però ens trobem en un moment complicat, l'habitatge és un tema crític a tot el país i els ajuntaments sovint ens trobem sols».