La sequera, que va afectar Catalunya durant tres anys (2022-2025) i que va comportar tot un seguit de restriccions, va fer que es modifiquessin uns hàbits de consum per fomentar, així, un estalvi que s'ha acabat consolidant entre la ciutadania. Tot i que els volums totals d'aigua abocada a la xarxa per abastir la ciutat es van incrementar l'any passat un 2,37%, en relació amb el 2024, sent de 13.350.066 m³, encara se situen un 8,07% per sota dels registrats el 2022 (14.521.710 m³).

Així, doncs, un cop finalitzat l'escenari d'emergència per sequera, les necessitats d'aigua a la ciutat es recuperen de manera constant i continguda, la qual cosa indica que la ciutadania ha adoptat alguns dels hàbits d'estalvi que, juntament, a la millora de l'eficiència hidràulica, han fet que el 2025 no s'hagin recuperat els nivells de consums de presequera. En aquest sentit, cal destacar que la despesa d'aigua domèstica per persona i dia ha estat aquest 2025 de 94 litres, quan el 2022 era de gairebé 100 litres.

No obstant això, l'increment del consum d'aigua registrat el 2025 respecte a l'any anterior es constata en tots els usos: domèstic (3,68%); comercial (3%); industrial (6,27%) i municipal (26,28%), tal com es mostra en aquesta taula:

L'augment d'aigua consumida per l'ús industrial i municipal respon al fet que van ser els dos que, durant la sequera, van reduir més la seva demanda fins a arribar a un 25% del consum industrial i a un 49% del municipal. Cal recordar que, en aquest últim, el volum consumit el 2022 va ser de 661.050 m³.

En aquest context, cal tenir en compte, també, que en aquests quatre anys la població de Terrassa ha augmentat en un 4%. Tenint en compte aquest fet, i normalitzant les dades, podem observar l'evolució dels consums en els darrers anys:

En relació amb l'eficiència hidràulica de la xarxa de distribució, que va des dels dipòsits municipals i fins als comptadors dels usuaris, cal destacar que la millora arriba pràcticament al 80% de rendiment, gràcies a les inversions de reposició de la xarxa realitzades i a l'augment de les fuites detectades.

Detecció de fuites i descobriment de fraus

Respecte a aquesta darrera qüestió, cal remarcar que, el 2024 es van detectar 80 fuites gràcies a la inversió en nous programes informàtics i en sensors de teledetecció. La millora de l'eficiència hidràulica de la xarxa, va comportar un estalvi de 508.587 m³ d'aigua. El 2025 es va continuar amb aquesta cerca activa fins a tancar l'any amb un total de 458 fuites, 25 de les quals van ser localitzades amb els nous prelocalitzadors i que, en aquest cas, va representar un estalvi de 69.784 m³ que, sumats als de les campanyes anteriors, eleven la xifra fins a 578.371 m³ d'aigua.

En relació amb el descobriment de fraus, l'any 2022 es van detectar 1.388 fraus. Aquesta xifra s'ha reduït progressivament fins a arribar els 664 de 2025, gràcies a la instrucció municipal específica per controlar-los. Si són persones vulnerables, des de l'Ajuntament es fan les gestions pertinents perquè tinguin un comptador social i, en cas contrari, s'ha permès retornar a la xarxa l'aigua que no es podia comptabilitzar.

Actuacions fetes i recursos hídrics alternatius

L'Ajuntament de Terrassa i l'empresa municipal TAIGUA han portat a terme diferents actuacions per reduir el consum d'aigua. Una de les més destacades aquest 2025 ha estat la licitació d'un programari expert en la gestió de la xarxa i la inversió de més de dos milions d'euros per substituir i reparar la xarxa i, així, minimitzar les pèrdues, localitzant i reduint les fuites per millorar l'eficiència hídrica. Tanmateix, per incentivar l'estalvi entre la població, s'han fet campanyes informatives i de sensibilització en col·laboració amb l'Observatori de l'Aigua (OAT), i es continua treballant per disposar de recursos hídrics alternatius. En aquests moments, ja s'està fent l'estudi sobre l'ús de les aigües freàtiques i d'aprofitament de les aigües regenerades perquè, per exemple, els serveis municipals puguin regar amb aigua subterrània el Parc de Vallparadís.

Pel que fa a l'aigua regenerada, i dins dels ajuts europeus PERTE que ha obtingut l'Ajuntament i TAIGUA per a la Transició digital i millora de l'eficiència del cicle de l'aigua, que té una subvenció de 5,5 milions d'euros, es preveu, entre altres accions, fer un estudi per determinar la millor ubicació i el sistema més adient i eficient per realitzar la possible recàrrega dels aqüífers amb aigua regenerada de la depuradora de Terrassa per a la seva posterior captació mitjançant pous. També s'avaluarà la capacitat de cabal mobilitzable a través de la canonada que transporta l'aigua regenerada al Real Club de Golf El Prat, per utilitzar-la també per al reg d'espais verds o per usos industrials.

Finalment, i pel que fa al Reglament del servei municipal d'abastament domiciliari i estalvi d'aigua s'està revisant perquè aquesta normativa municipal aporti el marc legal en relació amb l'estalvi i la regulació de les prohibicions en situacions de sequera, i per tal d'introduir sistemes d'aprofitament d'aigües grises i pluvials en les noves edificacions. La previsió és que es pugui en el decurs d'aquest any.

Més informació: Portal de Sequera (Terrassa): https://aplicacions.aca.gencat.cat/visseq/estat-actual

https://www.terrassa.cat/aigua-sequera