La regidora de Polítiques Socials d'Habitatge i Promoció Pública d'Habitatge, Lluïsa Melgares; acompanyada de la gerent de la societat municipal Habitatge Terrassa, Eva Dalmau; ha presentat aquest matí el nou Pla Local d'Habitatge 2026-2031 i el que serà el Pacte Local d'Habitatge, que seran elevats al Ple de maig per la seva aprovació.

El Pla Local d'Habitatge de Terrassa 2026-2031- nascut d'una diagnosi profunda que ha realitzat l'Ajuntament amb la col·laboració de tots els grups municipals, la ciutadania i agents vinculats a l'habitatge -  ha de ser l'instrument estratègic per planificar les polítiques d'habitatge del municipi durant els pròxims sis anys, un document que determina els compromisos municipals i constitueix la proposta marc per concertar les polítiques locals amb l'administració de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un dels projectes estratègics més rellevants d'aquest mandat i una de les prioritats més clares per al futur de la ciutat. Segons ha explicat la regidora de Polítiques Socials d'Habitatge i Promoció Pública d'Habitatge, Lluïsa Melgares: «tenim un full de ruta molt ambiciós i una diagnosi molt rigorosa dels reptes i de les estratègies a seguir, que surt de la feina tècnica, de molta qualitat i molta complexitat, però sobretot de la participació ciutadana, perquè hem escoltat molta gent, hem analitzat moltes dades i hem obert molts diàlegs i consultes per tal de tenir el millor Pla d'Habitatge possible a Terrassa i de situar-lo també com un referent per a altres municipis, administracions i organitzacions del nostre país». 

El Pla Local d'Habitatge inclou una triple perspectiva: analítica, estratègica i programàtica, que pretén fer front a tres grans reptes actuals, com són el creixement demogràfic, l'augment dels preus del mercat de venda i lloguer d'habitatge, i la precarietat econòmica. 

En aquest sentit, la regidora ha exposat que el que ens importa, sobretot, «és respondre a la demanda urgent de més habitatge assequible i social, dintre de totes les categories de protecció existents, donant resposta a les necessitats actuals dels terrassencs i terrassenques i també planificant la resposta al creixement demogràfic de la ciutat». Així, el primer eix del Pla es basa en ampliar al parc assequible i en aquesta línia, l'Ajuntament fa un pas molt important i, després de gairebé 15 anys, la Societat Municipal d'Habitatge tornarà a impulsar la promoció pública d'habitatge al barri de Pere Parres. D'aquesta manera, es recuperarà una eina fonamental per intervenir directament en el mercat de l'habitatge i generar noves oportunitats residencials per a la ciutadania.

Actualment, Terrassa disposa de 6.811 habitatges vinculats a polítiques socials amb 3.700 habitatges públics de lloguer social o assequible, amb la previsió de poder arribar als 5.100 durant els propers anys. En aquest sentit, el consistori es marca com a objectiu assolir més de 10.000 habitatges assequibles el 2031, el que suposaria un 10% del parc d'habitatge total de la ciutat. 

Melgares ha explicat que les actuacions vinculades a aquest eix ja s'estan executant, i que es treballa en diverses promocions d'habitatge a través de diferents fórmules, propiciant una inversió total de 113,6 milions d'euros; que sumen prop de 740 nous habitatges amb algun tipus de protecció social: 258 habitatges a Can Colomer i 18 al carrer del Mas Adei amb finalització prevista per a aquest 2026; 190 habitatges a Torresana, que estaran acabats el 2027; i 152 habitatges de lloguer i 61 de venda amb dret de superfície al sector de l'AEG, previstos per als anys 2028-2029. També es compta amb projectes de promoció privada, amb 85 habitatges a la carretera de Rellinars; 25 pisos al sector de Sala i Badrinas, i 42 a la Rambleta del Pare Alegre. A través de la Societat Municipal d'Habitatge es construiran de manera directa 19 habitatges al carrer de Lluís Puig i Matas; i 33 al carrer del Torrent. 

D'altra banda, s'han aportat solars municipals a la Generalitat per construir, abans de 2030, uns 273 habitatges més amb fórmules de col·laboració público-privada, amb una inversió prevista de 9 milions d'euros. 

La previsió és poder sumar més de 1.100 habitatges nous en sòl públic i 1.400 habitatges assequibles entre promoció pública, privada, social i comunitària, gràcies a l'impuls inicial que suposarà un pressupost de 27,6 milions d'euros fins al 2031. 

Un altre eix del pla contempla la millora de l'atenció i l'acompanyament a la ciutadania, a través de la creació d'una finestreta única d'ajuda, d'atenció presencial en matèria d'habitatge que reforçarà els equips de mediació. També es preveu ampliar els recursos econòmics i humans destinats a la política d'habitatge per poder fer front a l'augment de persones amb problemàtiques vinculades a l'habitatge a la ciutat. 

La rehabilitació d'habitatges és un altre dels puntals del pla d'acció que permetrà modernitzar el parc actual. I és que un 41% dels habitatges de la ciutat es va construir entre els anys 1950 i 1980, fet que influeix en la certificació energètica i en quant a la detecció de deficiències. Per aquest motiu l'Ajuntament destinarà més de 3,7 milions d'euros a la rehabilitació de 300 habitatges amb suport públic, la millora de l'eficiència energètica de 500 i incloent actuacions sobre les cobertes d'amiant detectades. A banda, es reforçarà l'Oficina Local de Rehabilitació amb nous perfils tècnics i d'acompanyament social.

Finalment, es regularan les males pràctiques, aplicant més disciplina i combatent l'especulació en l'àmbit habitacional, a través de la modificació del planejament i de la normativa, posant especial èmfasi en els habitatges d'ús turístic, al lloguer de temporada i als aparthotels, amb la creació d'un equip sancionador específic en matèria d'habitatge. Per Lluïsa Melgares, aquests són «problemes reals, que afecten persones reals, que viuen als nostres barris. Davant d'aquesta realitat, un govern no pot mirar cap a un altre costat, ha d'actuar. No obstant, també recordem que la competència en polítiques d'Habitatge és de la Generalitat i en aquest sentit, demanen més suport per part de les administracions supramunicipals, lleis que protegeixin el dret a l'habitatge digne i més recursos». 

El Pacte Local d'Habitatge

Complementàriament, el Ple votarà també l'aprovació del Pacte Local d'Habitatge, que ha de ser una eina per afrontar la crisi de l'habitatge com un repte compartit de ciutat. El pacte és un instrument de col·laboració, en un marc de governança i participació d'administracions, entitats i moviments socials, sector professional i organitzacions de la ciutat i a través d'una estratègia compartida amb tots i totes per avançar conjuntament en els reptes de ciutat en l'àmbit de l'habitatge. Segons ha avançat Melgares: «l'hem treballat conjuntament i esperem que tits els grups municipals presents al ple s'hi sumin, així com els agents socials i econòmics implicats en aquesta matèria».  

El pacte implica un compromís de ciutat per garantir l'habitatge digne, avaluant des de totes les perspectives les necessitats de la població i el creixement o transformació de la ciutat i per abordar el problema residencial de manera integral. En aquest repte, l'Ajuntament es compromet a treballar amb l'administració autonòmica (Generalitat, Agència de l'Habitatge i Incasòl), entitats del tercer sector i moviments socials a Terrassa, agents del sector tècnics i professionals i en els espais de participació ciutadana (amb els grups polítics municipals i amb el Consell d'Habitatge de Terrassa.