L'Ajuntament posa nom a dos nous equipaments i a tres espais públics de la ciutat

També es perllongarà el carrer de Galícia cap a l'est de la carretera de Rubí fins al nou vial que es genera amb la urbanització del nou Pla de Millora, fet que obliga a la reordenació de la numeració d'algunes de les finques

Els carrers de TerrassaA proposta de la Comissió del Nomenclàtor d'Espais i Equipaments Públics de Terrassa, s'han decidit diversos canvis en el Nomenclàtor de la ciutat que s'han fet efectius a través d'un decret signat per l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart.

D'aquesta manera, el decret ratifica la denominació acordada per la Comissió del Nomenclàtor i d'Espais i Equipaments Públics de Terrassa en la reunió mantinguda el 22 de setembre de 2025 i que implica els següents canvis:

EQUIPAMENTS

1. Anomenar el nou casal cívic situat al carrer de Rafael de Campalans, 6, cantonada amb el carrer de Palet i Barba, com a Casal Cívic Roc Blanc, a partir de la proposta de l'Associació de Veïns gestionada des del Servei de Coordinació de Districtes. El nom fa referència al topònim de la zona.

2. A proposta de la Colla de Diables de Sant Pere Nord, l'assignació del nom d'Espai la Guspira, per al nou equipament situat a la rambla de Francesc Macià, 191, entre el Centre Cívic i el parc de la República. Un equipament que ocupa l'entitat i on també es desenvolupen altres activitats per als joves del barri. El nom simbolitza, d'acord amb la proposta, «... el significat profund que té la cultura popular i el foc al barri i a la ciutat. La Guspira representa l'inici d'una flama, la força de la cultura que neix de les persones i del teixit associatiu i que encén la cohesió i la vida comunitària. I ...com a metàfora de l'energia, la creativitat i la il·lusió».

ESPAIS PÚBLICS

3. A partir del nou conjunt de vies públiques derivat del desenvolupament del Pla de Millora de la carretera de Rubí, s'acorda:

3.1 - Prolongar el carrer de Galícia cap a l'est de la carretera de Rubí fins al nou vial que es genera amb la urbanització del Pla de Millora. Atès que es tracta de l'inici del carrer, s'ha d'ordenar la numeració d'algunes de les finques per tal que la numeració tingui coherència, per tal de facilitar-ne la localització. Concretament, les dels números 23, 29 i 30 del carrer de Galícia, corresponents a la categoria d'Indústria/Magatzem.

3.2 - Denominar com a carrer del Mas Bruguerols el nou vial amb entrada per la carretera de Rubí i sortida per l'avinguda de Santa Eulàlia, al límit del Pla de Millora amb el parc de Vallparadís.

Els Bruguerols va ser una explotació agrícola d'horta, terres i residència ja coneguda al segle XI i XII, que probablement anava vinculada a l'antiga vil·la romana que rebia el nom de "Moderata". Es trobava ubicat al final del torrent de Vallparadís. Aquest topònim actualment no s'empra enlloc i és un dels més antics de Terrassa. Va perdurar ben bé fins a finals del segle XIX i principis del XX moment en què la creació del Barri de Can Palet va fer que se'n perdés la denominació. El seu origen, però, era just on actualment hi ha el barri de Can Jofresa.

4. Posar el nom de Jardins d'Eva Abad (Barcelona 1971 – Terrassa 2019) a l'espai situat a la cruïlla entre el carrer de Ciudad Real i el carrer d'Àlaba, espai emplaçat al costat del CAP Est centre, on ella va exercir com a metgessa.

La proposta de denominació prové del reconeixement de l'Associació de Veïns de Torre-sana i compta amb el vistiplau del personal del CAP i de la família.

5. A partir de les relacions bilaterals mantingudes entre els ajuntaments d'Alcalá la Real i de Terrassa, es planteja la possibilitat d'assignar el nom d'aquest municipi de la província de Jaén a un espai públic de la ciutat de Terrassa, com a reconeixement al gran nombre de persones d'aquest municipi que, a mitjans del segle XX, van emigrar a Terrassa.

L'espai proposat són els jardins que es situen a la confluència del carrer de Dulcinea, carrer de la Manxa i l'avinguda de Béjar. L'espai, on actualment hi ha uns jocs infantils, passaria a denominar-se Jardins d'Alcalá la Real, just en un sector on hi ha altres noms de municipis d'on és originaria una part de la població de la ciutat (Canjáyar, Terque, Adra, Abrucena, Vélez Rubio...).

Aquests acords es faran públics als diferents organismes oficials i al Registre de la Propietat de Terrassa, d'acord amb el que preveu l'article 437 del Reglament hipotecari.

La Comissió del Nomenclàtor d'Espais i Equipaments Públics de Terrassa és l'òrgan assessor i de caràcter consultiu de l'alcaldia per a l'exercici de les competències municipals en matèria de manteniment actualitzat de la nomenclatura dels carrers i vies públiques de la ciutat. Està constituïda per representants polítics, tècnics de diverses àrees municipals i altres persones vinculades a la llengua, la toponímia, l'onomàstica, la geografia i la història de la ciutat.