Terrassa respon a un model de ciutat universitària on la presència d'institucions universitàries influeix de forma important en l'economia, la cultura i el tarannà de la ciutat. És el segon campus urbà universitari de Catalumna després de Barcelona

La singularitat universitària de Terrassa es fonamenta en diferents elements:

  • Hi són presents 4 universitats (UPC, UAB, UB i UOC) composades per 6 escoles, 1 facultat i 2 hospital universitari on estudien al voltant de 10.000 alumnes.
  • Una tradició centenària de relació amb la indústria i l'empresa, i una especialització dominant en enginyeria i tecnologia. En el present curs 2023-2024 son presents 68 grups de recerca.
  • Especialitats universitàries úniques a Catalunya: Aeronàutica (ESEIAAT), Òptica (FOOT), Cinema i Audiovisuals (ESCAC), Teràpia Ocupacional (EUIT) i Enginyeria Tèxtil.
  • Un campus urbà que abasta tota la ciutat, en un model ja present en universitats com la de Columbia, que es fon dins les illes de Manhattan, a Nova York, la de Liverpool o la de Lovaina. Barcelona també insereix les seves universitats en la trama urbana.

El campus urbà de Terrassa

Tradicionalment s'anomena campus al conjunt de terrenys i edificis que pertanyen a una universitat. Inclou les facultats i escoles, la biblioteca, les residències d'estudiants, les zones esportives, espais d'oci, cafeteries, botigues, jardins i parcs. El model de campus més estès és el que es troba distant dels nuclis urbans, en la perifèria urbana, com és el cas de moltes universitats britàniques i americanes i en el nostre país seria el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona, ubicat a Bellaterra, Cerdanyola.

Un campus es defineix com a urbà quan la universitat s'insereix en la trama compacta de la ciutat i el campus esdevé la pròpia ciutat, amb les seves prestacions i serveis.

A Terrassa, des de fa més d'un segle, universitat i ciutat s'enllacen i es connecten en la trama urbana. Al llarg del temps l'antiga Escola Industrial ha funcionat com a epicentre d'un campus urbà que ha acabat abastant tota la ciutat.

A mesura que s'implanten nous centres universitaris a la ciutat, l'entramat de serveis i prestacions recíproques amb les escoles universitàries augmenta i s'enforteix.

La ciutat i el coneixement

El coneixement és un recurs competitiu fonamental i un factor imprescindible del progrés en la nostra societat, i és en les ciutats on es concentra una major densitat de recursos del coneixement. L'associació entre el coneixement i el desenvolupament urbà i el seu impacte en la innovació i el desenvolupament econòmic ha estat objecte de molts estudis des dels anys 90. Des de la revolució de les TIC s'ha batejat amb diferents noms aquest procés: ciutat informacional, territoris innovadors, ciutats intel·ligents, ciutats del coneixement, ciutat creativa... i especialment amb terminologia anglosaxona (talented cities, innovative cities, connected cities, learning cities...).

Moltes ciutats treballen per aconseguir aquest vincle amb el coneixement perquè el desenvolupament basat en el coneixement s'associa a la creació de més ocupació i més qualificada, a un major increment de la riquesa i a la reconversió de les indústries tradicionals.

Es considera que les bases per al creixement del coneixement són els actors locals, els processos d'aprenentatge i l'esforç innovador. Això no obstant, i des d'una perspectiva més complexa del desenvolupament, es podria definir que les ciutats del coneixement són aquelles amb capacitat de generar, incorporar i aplicar diverses formes de coneixement per tal de millorar la competitivitat econòmica, el benestar de la població, la sostenibilitat ambiental, una major participació ciutadana i una governança més eficaç del territori.

La presència d'universitats i centres d'investigació considerats d'excel·lència són un factor favorable per a la innovació així com la utilització pràctica dels seus resultats mitjançant la transferència de coneixements a les empreses.